Impressió

Mercat de lloguer per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array

En un context generalitzat de preus a l’alça, la Vila de Gràcia, el Raval i quatre barris de l’Eixample concentren més del 25% del total de contractes de lloguer formalitzats durant la primera meitat d’enguany. 

Amb les dades del primer semestre de 2017, l’anàlisi territorial amb el detall dels 73 barris amplia les diferències dels districtes, amb una clara segmentació dels barris que concentren més contractes: la Vila de Gràcia (5,4% del total), el Raval (4,4%), la Nova Esquerra de l’Eixample (4,2%), la Dreta de l’Eixample (4,0%), l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3,9%) i la Sagrada Família (3,6%). En canvi, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Torre Baró, Canyelles, Baró de Viver i la Marina del Prat Vermell entre altres, han registrat una quantitat simbòlica de contractes, en molts d’aquests casos perquè tenen una forta presència del parc públic i/o protegit i el mercat lliure és escàs i poc representatiu.

Els preus declarats als contractes signats reprodueixen les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables de renda, capacitat adquisitiva o preus. Pedralbes i les Tres Torres marquen màxims (per sobre dels 1.500€/mes), mentre que els mínims se situen a Ciutat Meridiana i Trinitat Vella amb preus de lloguer al voltant dels 450€/mes si deixem de banda els barris abans esmentats sense oferta significativa. El tram de preus més abundant és el que conté barris amb preus mitjans per sota de la mitjana de la ciutat, entre 600 i 800€/mes (el 43% dels 73 barris). En els extrems, hi ha sis barris en els que els preus mitjans de lloguer no superen els 500 euros mensuals mentre que n’hi ha deu on els lloguers mensuals superen els 1.000 euros.

En l’anàlisi del preu per unitat de superfície apareixen algunes diferències significatives. Barceloneta, un barri petit amb molta pressió de la demanda per la seva ubicació i una oferta residencial molt limitada i formada per habitatges de petites dimensions és on el preu/m2 és, amb diferència, el més alt. El segueixen Sarrià, les Tres Torres, Pedralbes i la Vila Olímpica del Poblenou, quatre barris amb oferta residencial singular i/o ubicació privilegiada.

Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades per barris ofereixen molts més matisos que les de districte vistes anteriorment. Amb l’excepció dels dos barris en els què l’evolució interanual de preus és lleument negativa, la resta de barris s’emmarquen en la tendència ascendent esmentada abans i que es veu amb claredat als mapes adjunts. Si deixem de banda creixements anuals de més del 20%, que corresponen majoritàriament a barris amb molt poca oferta disponible d’habitatge de lloguer i del 31% en el cas de Provençals del Poblenou, el ventall d’increments és molt ampli. Només una quarta part dels barris han registrat augments de preus a l’entorn del 12%, l’augment mitjà de la ciutat. Un percentatge similar de barris ha registrat augments d’entre el set i el deu per cent mentre que són menys els barris amb increments al voltant del 15%. Dels cinc barris amb més contractes de lloguer formalitzats durant la primera meitat d’enguany, només al de la Sagrada Família es registra un augment anual clarament per sobre de la mitjana de ciutat.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML