Impressió

Mercat de lloguer per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array

La forta expansió que ha viscut el mercat de lloguer residencial durant 2017 ha contribuït a reforçar i ampliar el nucli central de barris que concentren la major part d’aquest tipus d’oferta: cinc dels sis barris de l’Eixample i els dos més poblats de Gràcia i Ciutat Vella. Nou dels 73 barris han concentrat més d’una tercera part dels contractes formalitzats.

L’evolució del mercat de lloguer residencial durant la segona meitat de 2017 ha mantingut la mateixa tònica dels sis mesos anteriors. En conseqüència, l’anàlisi territorial a partir de les mitjanes dels barris pel  conjunt de l’any amplia i relativitza els trets característics observats en l’anàlisi per districtes. Efectivament, els barris de l’Eixample concentren un percentatge molt elevat dels contractes de lloguer, però també la Vila de Gràcia, el que més amb un 5,4% del total de la ciutat, el Raval, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. A l’altre extrem, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Baró de Viver, Torre Baró i la Marina del Prat Vermell entre altres, han registrat una quantitat simbòlica de contractes, en molts d’aquests casos perquè tenen una forta presència del parc públic i/o protegit i el mercat lliure és escàs i poc representatiu.

Els preus declarats als contractes signats reprodueixen les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables de renda, capacitat adquisitiva o preus immobiliaris. Pedralbes i les Tres Torres, amb molt poca oferta, marquen màxims (per sobre dels 1.600€/mes), amb Sarrià i els dos barris de Sant Gervasi a poca distància en preu i amb força més oferta. Els preus mitjans més baixos, per sota dels 450€/mes, només es troben a Ciutat Meridiana i en altres barris perifèrics de Nou Barris i Sant Andreu, tots amb molt pocs contractes formalitzats. El tram de preus més nombrós inclou a gairebé la meitat dels 73 barris i és el comprès entre 650 i 850€/mes, lleument per sota de la mitjana de la ciutat.

En l’anàlisi del preu per unitat de superfície apareixen algunes diferències significatives. Barceloneta, un barri petit amb molta pressió de la demanda per la seva ubicació i una oferta residencial molt limitada i formada per habitatges de petites dimensions és, amb diferència, el que registra el preu més elevat en termes d’€/m2/mes, superant en prop del cinquanta per cent la mitjana de la ciutat. El segueixen Sarrià, les Tres Torres i la Vila Olímpica del Poblenou, tres barris amb oferta residencial singular i/o ubicació privilegiada.

Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades per barris ofereixen molts més matisos que les de districte vistes anteriorment. Amb l’excepció de la contenció registrada a Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou i a tres barris de la zona alta del Besòs, per raons òbviament diferents, la resta han seguit una tendència clarament ascendent com reflecteixen els mapes adjunts. Si deixem de banda creixements anuals de més del 20% que corresponen a barris amb molt poca oferta disponible d’habitatge de lloguer i preus comparativament baixos amb l’excepció de Vallcarca i els Penitents, el ventall d’increments és relativament ampli però distribuït de manera força homogènia. Aproximadament una tercera part dels barris han registrat augments de preus a l’entorn de l’augment mitjà de la ciutat, mentre que la resta s’agrupa de força relativament equitativa per sobre i per sota de l’agregat a l’entorn de la mitjana.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML