Impressió

Mercat de lloguer per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array

En un context generalitzat de preus a l’alça, la Vila de Gràcia, el Raval i quatre barris de l’Eixample concentren el 25% del total de contractes de lloguer.

Amb dades de 2016 (la mostra del primer trimestre de 2017 és massa exigua per una anàlisi detallada per barris), l’anàlisi territorial amb el detall dels 73 barris amplia les diferències dels districtes, amb una clara segmentació dels barris que concentren més contractes: la Vila de Gràcia (5,2% del total), la Nova Esquerra de l’Eixample (4,2%), el Raval (4,1%) l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3,9%), la Dreta de l’Eixample (3,8%) i la Sagrada Família (3,5%). En canvi, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Torre Baró, Baró de Viver i la Marina del Prat Vermell han registrat una quantitat simbòlica de contractes, en molts d’aquests casos perquè tenen una forta presència del parc públic i/o protegit i el mercat lliure és escàs i poc representatiu.

Els preus declarats als contractes signats reprodueixen les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables de renda, capacitat adquisitiva o preus. Pedralbes i Tres Torres marquen màxims (per sobre dels 1.500€/mes), mentre que els mínims se situen a Ciutat Meridiana i Trinitat Nova amb poc més de 400€/mes si deixem de banda alguns dels barris abans esmentats sense oferta significativa. El tram de preus més abundant és el que conté barris amb preus mitjans per sota de la mitjana de la ciutat, entre 600 i 800€/mes (gairebé la meitat dels 73 barris). En els extrems, hi ha nou barris en els que els preus mitjans de lloguer no superen els 500 euros mensuals mentre que a uns altres nou els lloguers mensuals superen els 1.000 euros.

En l’anàlisi del preu per unitat de superfície apareixen algunes diferències significatives. Barceloneta, un barri petit amb molta pressió de la demanda per la seva ubicació i una oferta residencial molt limitada i formada per habitatges de petites dimensions és on el preu/m2 és més alt. El segueixen Sarrià, les Tres Torres i la Vila Olímpica del Poblenou, tres barris amb oferta residencial de qualitat i/o ubicació privilegiada.

Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades per barris ofereixen molts més matisos que les de districte vistes anteriorment. Amb l’excepció dels quatre barris en els què l’evolució interanual de preus és clarament negativa i dels tres en els que s’ha de parlar d’estabilitat, la resta de barris s’emmarquen en la tendència ascendent esmentada abans i que es veu amb claredat als mapes adjunts. Si deixem de banda creixements anuals de més del 20% que corresponen a barris que gairebé no tenen oferta disponible d’habitatge de lloguer, el ventall d’increments és molt ampli. Només una quarta part dels barris han registrat augments de preus a l’entorn del 10,1%, l’augment mitjà de la ciutat. Un percentatge similar de barris ha registrat augments d’entre el sis i el nou per cent mentre que en un altre 25% dels barris els increments anuals s’han mogut entre l’11% i el 14%. Dels sis barris amb més contractes de lloguer formalitzats durant 2016, només en dos de l’Eixample s’observen augments anuals clarament per sobre de la mitjana de ciutat.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML