Impressió

Crèdit

Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€)
Període Barcelona
província
Resta
Catalunya
Catalunya Madrid
província
Espanya
ds. 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291
ds. 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160
ds. 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944
ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384
ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193
   
mç. 2015 216.444 42.870 259.314 357.967 1.324.910
jn. 2015 214.668 41.417 256.085 357.082 1.307.538
st. 2015 211.437 40.630 252.067 352.100 1.289.504
ds. 2015 209.906 39.946 249.852 349.886 1.274.652
   
mç. 2016 191.607 40.541 232.148 349.413 1.243.188
jn. 2016 183.969 40.995 224.964 349.543 1.246.532
st. 2016 163.680 40.067 203.747 361.042 1.226.307
ds. 2016 184.540 39.327 223.867 343.449 1.222.530
   
mç.2017 182.356 39.256 221.612 342.817 1.213.572
jn.2017 185.461 38.717 224.178 348.089 1.209.022
Font: Banc d'Espanya.

Array
Array
Array
Array
Array
Barcelona
província
Catalunya Madrid
província
Espanya
Variació (%)
jn.2017/jn.2016 0,8 -0,3 -0,4 -3,0
ds.2016/ds.2015 -12,1 -10,4 -1,8 -4,1
ds.2015/ds.2014 -3,6 -4,3 -1,1 -4,0

L’esforç de sanejament del voluminós endeutament bancari que suporta el sector privat espanyol per setè any consecutiu s’ha vist afavorit darrerament per una conjuntura econòmica i una política monetària notablement expansives. Les xifres més recents deixen entreveure que a la província de Barcelona i en menor mesura a Catalunya aquest procés ja s’ha començat a revertir.

En un context de progressiva consolidació de la trajectòria alcista del PIB com ha estat 2016 i com han estat els tres primers trimestres d’enguany, augmenten les probabilitats de compatibilitzar el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament bancari del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No serà fàcil perquè són molts els factors –interns i externs- amb capacitat pertorbadora, especialment si l’economia europea no s’apunta a una dinàmica expansiva més convincent que permeti ampliar el camp de joc del BCE i encarar els problemes latents que perviuen encara en el sistema financer europeu.

Les dades de tancament del primer semestre d’enguany reflecteixen que, alhora que es manté la trajectòria contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país, en alguns àmbits territorials, amb la província barcelonina en posició destacada, sembla que la situació s’ha començat a revertir. Un canvi de tendència que si es confirma, arriba després d’un descens acumulat de més del 30% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors. Una correcció significativa però potser encara insuficient per donar per totalment acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un objectiu que, gràcies a la política extraordinàriament expansiva del BCE, es va mostrant relativament compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de la majoria dels agents econòmics.

La taula i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers set anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de seixanta punts relatius, retornant a la situació de dotze anys enrere.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML