Impressió

Crèdit

Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€)
Període Barcelona
província
Resta
Catalunya
Catalunya Madrid
província
Espanya
ds. 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160
ds. 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944
ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384
ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193
ds. 2015 209.906 39.946 249.852 349.886 1.274.652
   
mç. 2016 191.607 40.541 232.148 349.413 1.243.188
jn. 2016 183.969 40.995 224.964 349.543 1.246.532
st. 2016 163.680 40.067 203.747 361.042 1.226.307
ds. 2016 184.540 39.327 223.867 343.449 1.222.530
   
mç.2017 182.356 39.256 221.612 342.817 1.213.572
jn.2017 185.461 38.717 224.178 348.089 1.209.022
st. 2017 183.466 38.110 221.576 346.564 1.196.352
ds. 2017 166.797 38.980 205.777 369.588 1.199.107
mç.2018 163.059 37.654 200.713 353.531 1.170.904
jn. 2018 165.174 37.524 202.698 349.519 1.174.179
Font: Banc d'Espanya.

Array
Array
Array
Array
Array
Barcelona
província
Catalunya Madrid
província
Espanya
Variació (%)
jn.2018/jn.2017 -10,9 -9,6 0,4 -2,9
ds.2017/ds.2016 -9,6 -8,1 7,6 -1,9
ds.2016/ds.2015 -12,1 -10,4 -1,8 -4,1

La necessitat de continuar sanejant el voluminós endeutament bancari que suporta el sector privat espanyol (i també el públic) continua condicionant la política creditícia de les entitats financeres espanyoles. Això explica que es vagi camí del vuitè any consecutiu de descens del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat.

En un context de manteniment de la trajectòria expansiva del PIB com ha estat el darrer bienni i com està sent l’actual, però amb la quasi certesa de què ha començat a perdre intensitat, és d’esperar que augmentin les dificultats de continuar compatibilitzant el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament bancari del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No ha estat ni serà fàcil perquè són molts els factors –interns i externs- amb capacitat pertorbadora, especialment si l’economia europea no assoleix una dinàmica expansiva més sòlida que permeti ampliar el camp de joc del BCE i encarar els problemes latents que perviuen encara en el sistema financer europeu.

Les dades del primer semestre d’enguany reflecteixen que, alhora que es manté la trajectòria lleument contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país, en alguns àmbits territorials, amb la província barcelonina en posició destacada fins l’esclat de la crisi política catalana, semblava que la situació s’havia començat a revertir. Un canvi de tendència que no s’acaba de confirmar i que arriba després d’un descens acumulat de més del 30% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors. Una correcció significativa però encara insuficient per donar per totalment acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un objectiu que, gràcies a la política extraordinàriament expansiva del BCE, es va mostrant relativament compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de la majoria dels agents econòmics.

La taula i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers vuit anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en gairebé vuitanta punts relatius, retornant a la situació de quinze anys enrere.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML