Impressió

Síntesi de la conjuntura

El creixement de l’economia barcelonina enceta una fase de relativa moderació després d’un trienni fortament expansiu. El volum assolit i la incertesa política apareixen com els principals obstacles al manteniment d’aquesta trajectòria.

L’economia de la ciutat i entorn metropolità presenta un ventall prou ampli de senyals positius i relativament consolidats com per poder parlar sense complexos de fase expansiva de l’economia. Una dinamització que també es fa sentir a la resta del país. L’activitat turística, un nombre cada cop més nombrós de sectors industrials i del terciari i també l’activitat constructora, en són els motors. Pel cantó de la demanda, s’ha consolidat la represa de la despesa privada en consum gràcies a l’augment de l’ocupació i la recuperació de la inversió en béns d’equipament. També ha repuntat la inversió immobiliària, focalitzada fins fa ben poc en edificis terciaris i que, a mesura que s’ha facilitat l’accés al crèdit a preus competitius, s’ha estès al mercat residencial, contribuint a reactivar l’activitat constructora. L’exportació, que ha estat el recurs d’emergència durant els pitjors anys de la crisi, continua guanyant protagonisme en l’activitat fabril metropolitana.

Un dels punts controvertits d’aquest procés d’expansió de la conjuntura econòmica és la incidència que està tenint en el mercat de treball. Efectivament, l’atur s’ha reduït alhora que ha augmentat la contractació laboral i el nombre d’ocupats. Moviments d’entitat i en la direcció esperada però que s’han produït en un context de relativa contenció de la població activa i de preeminència de les modalitats més precàries de contractació laboral.