Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
IV.16 I.17 II.17 IV.16 I.17 II.17 IV.16 I.17 II.17
PIB 1,8 2,0 2,1 2,0 2,1 2,3 3,0 3,0 3,1
variació anual real (%)
Demanda nacional 2,2 2,2 2,3 2,2 2,0 2,2 2,2 2,2 2,3
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa -0,4 -0,2 -0,3 -0,2 0,1 0,1 0,8 0,8 0,8
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 99,5 99,7 107,7 108,9 110,6 107,2 107,7 108,4
índex 1990-2015=100
Producció industrial -0,1 0,6 1,9 2,3 1,9 2,7 1,8 1,9 2,2
variació anual (%)
Població ocupada 1,6 1,1 1,3 1,4 1,5 2,7 2,5 2,6
variació anual (%)
Taxa d'atur 4,7 4,7 4,4 8,3 8,0 7,7 18,6 18,8 17,2
(%) de la població activa
Preus de consum 2,1 2,4 1,6 1,2 1,6 1,4 1,6 2,3 1,5
variació anual (%)
Exportacions 3,4 12,0 9,3 3,2 6,8 3,9 12,1
variació anual (%)
Importacions 4,2 11,7 9,9 3,3 9,5 3,9 14,8
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

L’economia espanyola ha tancat el primer semestre d’enguany amb un creixement de l’ordre del tres per cent interanual, allargant la trajectòria expansiva del darrer bienni i mantenint el diferencial de creixement amb la resta de la UE i els Estats Units, que mostren un perfil expansiu i relativament estable a l’entorn del dos per cent. Una conjuntura reforçada per l’acceleració del creixement del PIB japonès i pel dinamisme que mantenen les principals economies asiàtiques.

Les previsions que apunten a un creixement de l’economia mundial durant 2017 lleument més intens que el dels darrers anys semblen ben encaminades atesos els resultats provisionals que es coneixen del primer semestre. A l’avanç sostingut que mostren les economies més avançades –inclosa la japonesa- s’hi afegeixen les grans economies asiàtiques –Xina i Índia amb taxes de creixement properes al set per cent- i també les que estan en procés de desenvolupament del sud-est del continent, afavorides per l’augment de la demanda, tan interna com externa, i la recuperació de les cotitzacions del petroli i primeres matèries. Alhora, i amb les mateixes raons de fons, les economies sud-americanes mostren signes de millora que també es comencen a fer sentir al Brasil, immers encara en la ressaca del dia després dels Jocs.

A més d’aquest context global favorable, el creixement intens i sostingut de l’economia espanyola s’ha de relacionar amb el clima de relativa bonança que viu la Unió Europea, principal mercat de destinació dels nostres productes i d’origen dels turistes que ens visiten. Sense oblidar els beneficis derivats de la política monetària expansiva del BCE. Segons les primeres estimacions referides al segon trimestre d’enguany, tant la zona de l’euro com el conjunt de la UE han registrat creixements trimestrals de l’ordre del 0,6%, situant el creixement interanual del conjunt en el 2,3%, la taxa més elevada de l’actual període de recuperació econòmica que s’endinsa en el seu quart any. Però aquest bon resultat global dissimula l’existència de ritmes de creixement ben diferents entre els diversos països. Espanya, Irlanda i fins a cert punt Portugal són les excepcions en una UE que concentra el seu creixement en la meitat central i oriental del seu territori. Regne Unit, França i Itàlia són la raó última del moderat ritme de creixement de la UE.

Segons la Comptabilitat Nacional Trimestral, durant el segon trimestre d’enguany el PIB espanyol s’ha accelerat lleument tant en termes trimestrals com interanuals. L’anàlisi de l’evolució dels diversos components revela que el consum continua cedint protagonisme a la inversió, tant en actius immobiliaris com en béns d’equipament. Són dinàmiques que no alteren els pesos relatius de les aportacions dels grans components al creixement del PIB. Així la demanda nacional explica tres quartes parts del creixement anual i la demanda externa l’altre quart. Una distribució més equilibrada i sostenible que la registrada un any enrere amb un ritme de creixement de l’ordre del 3,4%. En termes de creació de llocs de treball, les dades agregades del primer semestre resten rellevància al lleu alentiment iniciat durant els darrers mesos de 2016. Una desacceleració relativament moderada gràcies a l’impuls protagonitzat per la construcció.      

Barcelona, 18 d’agost de 2017

NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML