Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
I.18 II.18 III.18 I.18 2/18 III.18 I.18 II.18 III.18
PIB 2,6 2,9 3,0 2,3 2,1 1,9 2,8 2,5 2,5
variació anual real (%)    
Demanda nacional 2,9 2,9 3,6 1,9 1,8 1,7 3,1 3,3 3,0
aportació al creix PIB (%)    
Demanda externa -0,3 0,0 -0,5 0,4 0,4 0,3 -0,3 -0,8 -0,5
aportació al creix PIB (%)    
Indicador Clima Econòmic 100,1 100,1 99,9 114,0 112,5 111,9 110,0 109,8 106,7
índex 1990-2015=100    
Producció industrial 3,4 3,4 4,7 3,3 2,3 1,9 2,6 1,1 0,6
variació anual (%)    
Població ocupada 1,6 1,5 1,3 1,5 1,5 1,4 2,6 2,5 2,5
variació anual (%)    
Taxa d'atur 4,1 3,9 3,8 7,1 6,9 6,7 16,7 15,3 14,6
(%) de la població activa    
Preus de consum 2,2 2,7 2,6 1,5 1,8 2,2 1,0 1,8 2,2
variació anual (%)    
Exportacions -6,5 3,6 9,8 3,3 3,9 4,1 2,2
variació anual (%)    
Importacions -5,4 0,2 12,0 3,0 5,4 3,0 7,2
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

El creixement de l’economia espanyola, igual que el de la UE, es continua desaccelerant. La nord-americana viu una fase expansionista impulsada per una política fiscal expansiva, alhora que la xinesa mostra un perfil de contenció inapreciable. L’economia mundial manté una trajectòria expansiva relativament estable però amb desequilibris creixents entre les grans àrees econòmiques.

Les primeres dades disponibles referides al tercer trimestre de 2018 permeten confirmar que el creixement de l’economia mundial acabarà assolint la intensitat que anuncien les darreres previsions difoses per l’FMI i altres institucions i entitats públiques i privades: un creixement de l’economia mundial lleument per sota del quatre per cent, similar al de 2017. Una taxa de creixement que és la síntesi d’una evolució lleument alcista del conjunt de les economies avançades i que s’estima de l’ordre del 2,5% de mitjana anual i una de més estable propera al cinc per cent corresponent a les economies emergents i en desenvolupament.

L’evolució alcista i relativament estable de les economies més avançades té als Estats Units com a protagonista únic ja que tant la UE com el Japó mostren un ritme de creixement més feble que un any abans. Alhora, la conjuntura econòmica a la resta del món és tant o més heterogènia. Com a variacions més determinants cal esmentar el creixement intens i estable que s’espera de l’economia asiàtica, exceptuant la japonesa, i un moderat afebliment de la taxa de creixement del continent americà, amb l’excepció d’Estats Units. El fort repunt del preu del petroli ha agreujat les tensions financeres latents en alguns països en desenvolupament, molt dependents de la progressiva normalització de la política monetària nord-americana. També ha generat incertesa i un augment de la tensió la posició declarada dels Estats Units d’aplicar mesures proteccionistes que ajudin a reduir el dèficit comercial que manté amb alguns els seus principals proveïdors.

A més d’aquest context globalment poc favorable, la pèrdua d’impuls del creixement econòmic espanyol no es pot deslligar de la relativa apatia que mostra el clima econòmic de la Unió Europea, principal mercat de destinació dels nostres productes i zona de procedència de la majoria dels turistes que ens visiten. Segons les estimacions corresponents al tercer trimestre d’enguany, tant la zona euro com el conjunt de la UE han registrat creixements trimestrals minsos, situant-se la variació interanual a l’entorn del dos per cent, clarament per sota dels màxims assolits durant la segona meitat de l’any passat. Un resultat que sembla confirmar que ja s’ha superat el punt més elevat del cicle expansiu i que l’economia de la UE transita per una etapa de creixement més moderat.

En el cas de l’economia espanyola, i també de la catalana, quan es disposi del detall de l’evolució de les principals magnituds macroeconòmiques, es podrà constatar que el principal fre al creixement prové de la demanda externa i també de la impossibilitat de les empreses de mantenir els elevats ritmes de creixement de la inversió dels darrers trimestres.      

Barcelona, 19 de novembre de 2018



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML