Impressió

Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona

Array
Array
Array
Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona
Període Pernoctacions Turistes (1) Estada mitjana (2)
2010 14.047.396 7.133.524 2,00
2011 15.529.218 7.390.777 2,09
2012 15.931.932 7.440.113 2,14
2013 16.485.075 7.571.765 2,20
2014 17.091.852 7.874.941 2,16
  
2015 17.656.329 8.303.649 2,12
gn-fb 1.945.543 956.405 2,03
mç-ab 2.966.502 1.403.801 2,11
mg-jn 3.256.914 1.555.655 2,09
jl-ag 3.690.842 1.606.287 2,30
st-oc 3.340.386 1.559.866 2,14
nv-ds 2.456.142 1.221.635 2,01
  
2016 19.162.580 9.065.650 2,11
gn-fb 2.376.181 1.189.237 2,00
mç-ab 3.085.817 1.458.978 2,12
mg-jn 3.447.901 1.667.879 2,07
jl-ag 3.793.330 1.686.362 2,25
st-oc 3.635.170 1.655.735 2,20
nv-ds 2.817.492 1.389.809 2,03
  
2017 18.791.180 8.884.550 2,12
gn-fb 2.741.948 1.361.595 2,01
mç-ab 3.392.385 1.585.321 2,14
mg-jn 3.325.673 1.565.250 2,12
jl-ag 3.678.453 1.611.686 2,28
st-oc 3.319.784 1.571.391 2,11
nv-ds 2.332.936 1.189.308 1,96
(1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada.
(2) Dades expressades en nits.
Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració pròpia.
 
Variació (%) Pernoctacions Turistes
nv-ds 17/nv-ds 16 -17,2 -14,4
2n sem 2017/2n sem 2016 -8,9 -7,6
2017/ 2016 -1,9 -2,0
2016/ 2015 8,5 9,2

El fort impuls viscut per l’activitat hotelera a Barcelona durant el primer terç de 2017 no ha tingut continuïtat la resta de l’any. Si l’atonia del segon terç ja alertava d’un imminent canvi de conjuntura, la davallada del darrer quadrimestre ho ha confirmat. S’inicia una fase en la que s’intentarà consolidar els volums assolits després de vuit anys d’expansió ininterrompuda a un ritme anual mitjà del 6,5%.  

Els 2,76 milions de visitants que durant el darrer quadrimestre de 2017 es van hostatjar als hotels de la capital generant 5,65 milions de pernoctacions impliquen descensos interanuals de l’ordre del nou i dotze per cent respectivament. La magnitud d’aquests resultats parcials aboca a una evolució de l’acumulat anual lleument negativa per primera vegada en els darrers nou anys. Un resultat global que de cap manera representa l’evolució real al llarg de l’any, atès que després de créixer a un ritme de més del deu per cent interanual durant el primer quadrimestre, el darrer bimestre de l’any ha registrat una davallada del 17,2% del nombre de pernoctacions.

Com s’explica aquest canvi de conjuntura tan intens i sobtat? Es poden exposar els factors que suposadament hi han intervingut i poca cosa més. Però abans d’això no estarà de més fer una ullada al gràfic adjunt. No aporta cap explicació que justifiqui el canvi de signe de l’evolució de les pernoctacions hoteleres però sí que permet copsar la radicalitat d’aquest canvi. I ofereix la possibilitat d’observar que ara fa uns sis anys s’havia produït una evolució similar. En aquell moment es va passar de créixer a un ritme de quinze per cent a només un dos per cent en un any. En l’actual episodi s’ha passat, de moment, del nou per cent a un dos per cent negatiu en vuit mesos. Aquella davallada va coincidir amb el darrer període recessiu i la crisi de l’euro, mentre que l’actual es produeix en un context d’expansió econòmica global. Tenen en comú que les dues correccions es produeixen després de períodes fortament alcistes. A més de la diferent conjuntura econòmica, l’evolució dels darrers mesos s’ha vist negativament afectada per un clima d’incertesa i d’inseguretat associat a l’atemptat terrorista del passat mes d’agost i a una situació política enrarida i potencialment conflictiva que ha tingut un notable ressò als mitjans de comunicació europeus. Atesa la situació, sembla que una part de la demanda ha optat per ajornar la seva visita a Barcelona, o no repetir-la de moment, i una altra ha optat, potser per una qüestió pressupostària, per un allotjament extrahoteler més assequible.     

Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i competitives. A més de disposar d’una de les ofertes hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, gaudeix d’una àmplia i creixent oferta de connexions aèries i d’un important port de creuers. Actua també com a contrapunt o complement d’estades a altres zones de Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de Barcelona com a destinació turística per part d’una demanda molt diversificada. El que ja no suma, o no ho fa amb la mateixa intensitat, és l’efecte “destinació alternativa” que darrerament ha portat a Barcelona a visitants que volien esquivar el clima d’inseguretat d’algunes capitals europees i la inestabilitat social i política que pateixen algunes àrees de la Mediterrània Oriental i del nord d’Àfrica.

NECESSARI PER IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULA HTML