Impressió

Turistes segons procedència

Array
Array
Array
Turistes als hotels segons lloc de procedència
2016 var (%)
2016/2015
nombre en %
Espanya 1.573.935 21,0 7,5
Unió Europea 3.272.964 43,7 5,1
Alemanya   451.191 6,0 6,2
Àustria   75.984 1,0 -3,1
Bèlgica   124.813 1,7 0,0
Dinamarca   71.675 1,0 -2,1
Finlàndia   57.423 0,8 -8,3
França   632.096 8,4 9,1
Grècia   31.178 0,4 11,1
Irlanda   71.867 1,0 13,7
Itàlia   478.288 6,4 3,2
Luxemburg   6.974 0,1 4,3
Països Baixos   174.170 2,3 -12,9
Polònia   60.331 0,8 12,2
Portugal   89.927 1,2 10,4
Regne Unit   664.229 8,9 8,1
República Txeca  20.131 0,3 4,7
Suècia   119.881 1,6 0,4
Resta Unió Europea  142.806 1,9 16,5
Resta d'Europa 500.770 6,7 -0,3
Amèrica 1.100.842 14,7 5,4
Estats Units   633.360 8,5 2,0
Resta d'Amèrica   467.482 6,2 10,4
Japó 138.653 1,9 -3,6
Xina 108.309 1,4 17,2
Països africans 122.887 1,6 12,5
Resta del món 890.883 11,9 6,3
Total 7.492.624 100,0 5,7
Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE.

El creixent atractiu de Barcelona com a destinació turística urbana i capital econòmica explica que vuit de cada deu clients dels hotels de la ciutat siguin estrangers.

Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de forma més intensa la demanda interna que l’externa en termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, lleure i vacances com de fires i congressos.

Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció s’ha reduït a només un de cada cinc. Dit d’una altra manera, si fa vint anys, per cada visitant espanyol n’arribava un d’estranger, actualment aquesta proporció s’ha quadruplicat. Els principals països emissors són les grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb gairebé el 30% del total i una evolució conjunta molt positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del  bienni precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la UE, durant 2015 i 2016 han destacat els augments d’Irlanda, Portugal i Polònia. Amb signe negatiu se situen Finlàndia i Països Baixos com a més destacats.

En contraposició a la notable davallada de 2015, els fluxos de visitants provinents de la resta d’Europa s’han estabilitzat. L’empitjorament del cicle econòmic als països emergents no sembla pas que hagi frenat massa l’evolució del nombre de visitants procedents de l’Amèrica Llatina. La contenció de les tarifes aèries d’una banda i l’apreciació del dòlar en relació a l’euro poden explicar aquest aparent contrasentit. De les grans tendències, força paral·leles a les analitzades a l’apartat del trànsit aeri de passatgers, queda per esmentar la puixança de Xina i la dels països agregats sota la categoria resta del món, entre els quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, Turquia o els Emirats Àrabs Units.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML