Impressió

Turistes segons procedència

Array
Array
Array
Turistes als hotels segons lloc de procedència
gn-mg 2017 gn-mg 2017/
gn-mg 2016
Var (%)
nombre en %
Espanya 662.398 21,2 8,7
Unió Europea 1.358.806 43,5 7,5
Alemanya   184.232 5,9 2,7
Àustria   26.214 0,8 -1,9
Bèlgica   53.719 1,7 11,6
Dinamarca   30.532 1,0 5,0
Finlàndia   20.474 0,7 0,6
França   262.575 8,4 10,0
Grècia   14.416 0,5 22,7
Irlanda   28.151 0,9 -3,0
Itàlia   195.508 6,3 7,6
Luxemburg   2.853 0,1 15,8
Països Baixos   75.048 2,4 9,7
Polònia   30.354 1,0 13,6
Portugal   40.753 1,3 18,8
Regne Unit   271.245 8,7 3,9
República Txeca  8.939 0,3 2,7
Suècia   49.177 1,6 15,4
Resta Unió Europea  64.616 2,1 16,5
Resta d'Europa 53.541 1,7 19,1
Amèrica 460.210 14,7 28,6
Estats Units   253.790 8,1 25,9
Resta d'Amèrica   206.420 6,6 32,1
Japó 71.905 2,3 18,4
Xina 54.602 1,7 26,6
Països africans 53.541 1,7 19,1
Resta del món 516.128 16,5 6,3
Total 3.121.927 100,0 8,7
Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE.

El creixent atractiu de Barcelona com a destinació turística urbana i capital econòmica contribueix a explicar el fort increment en termes relatius del nombre de visitants no europeus que enguany fan estada als hotels de la ciutat.

Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de forma més intensa la demanda interna que l’externa en termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, lleure i vacances com de fires i congressos.  

Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció s’ha reduït a només un de cada cinc. Dit d’una altra manera, si fa vint anys, per cada visitant espanyol n’arribava un d’estranger, actualment aquesta proporció s’ha quadruplicat. Els principals països emissors són les grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb gairebé el 30% del total i una evolució conjunta positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del  bienni precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la UE, durant 2015, 2016 i primers cinc mesos d’enguany han destacat els augments de Portugal i Polònia i, darrerament, Grècia. Amb signe lleument negatiu se situen actualment Irlanda i Àustria.

En contraposició a la notable davallada de 2015, els fluxos de visitants provinents de la resta d’Europa creixen amb molta intensitat. Pel que fa als originaris de fora del continent europeu, la tònica dominant és clarament expansiva, amb independència del moment del cicle econòmic que viu cada país o àrea geogràfica. Taxes de creixement d’entre el vint i el trenta per cent tant pels visitants americans, amb independència de l’hemisferi, com pels japonesos i xinesos. El creixement relatiu més modest és el que registra l’agregat format per la resta del continent asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda, que en conjunt envien a Barcelona a gairebé un milió de visitants a l’any.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML