Com viuen les comunitats estrangeres

Barcelona Metròpolis. El gresol de comunitats estrangeres d’arreu que avui viuen a Barcelona és més gran i divers que mai. Dediquem el dossier del número 106 a les comunitats que tenen més presència i han crescut més els darrers anys.

El gresol de comunitats estrangeres d’arreu que avui viuen a Barcelona és més gran i divers que mai. Dediquem el dossier del número 106 de Barcelona Metròpolis a les comunitats que tenen més presència i les que han crescut més els darrers anys. Us convidem a llegir-lo per descobrir-les.

Barcelona és, simptomàticament, una de les ciutats d’Europa que s’han mostrat més receptives davant del drama dels refugiats i alhora un dels pols d’atracció d’immigració del sud d’Europa.

Al dossier del número 106 de Barcelona Metròpolis hem dedicat un espai a investigar, d’una banda, com viuen les comunitats més nombroses d’estrangers: italians, xinesos, marroquins, pakistanesos i llatinoamericans; i, d’altra banda, recollim com s’han fet més visibles nacionalitats fins ara poc representades com els bengalins, els armenis o els hondurenys.

Barcelona imaginada, desestimada i remodelada

Les ciutats es construeixen amb la precipitació que dicta la necessitat, però també amb l’ordre que demana la convivència. Una ciutat és la suma d’encerts sedimentats i d’errors impacients. I també tot allò que ha renunciat a ser.

Carme Grandas ha recollit al llibre La Barcelona desestimada projectes urbanístics i arquitectònics que per raons financeres, polítiques o de canvi de modes van quedar dins un calaix. Us imagineu que hagués prosperat la idea de Rubió i Tudurí de traslladar el zoo de Barcelona al Park Güell? Al seu torn, l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ha mirat enrere i ha recopilat els millors treballs de final de carrera dels darrers cinquanta anys. Aquí la “Barcelona imaginada” serveix per reflexionar sobre l’esdevenir real de la ciutat.

La urbanització posa en evidència com massa sovint s’ha sacrificat el moviment ciutadà en benefici de la mobilitat dels vehicles. La distinció entre moviment i mobilitat és un dels pilars del projecte de remodelació de la Rambla que impulsa el col·lectiu Km_zero, liderat per Itziar González. Aquesta arquitecta explica a l’entrevista que cal rescatar la Rambla tant del monocultiu turístic com de la inèrcia desencisadora.

Reportatges i molt més

L’impacte de les dones en la ciència a la Barcelona moderna (des de finals del segle XIX fins avui) va més enllà d’algunes investigadores famoses . El reportatge “Clandestines i insubmises: dones i ciència a la Barcelona moderna” de Michele Catanzaro rescata els noms de moltes d’aquestes dones que han plasmat la vida científica i tècnica de la ciutat de moltes maneres.

El segon reportatge d’aquest número ens submergeix en el món del cel·luloide, per veure com les sales de cinema es reinventen. Gerardo Santos i Arianna Giménez han recollit els projectes diversos i complementaris que representen la Filmoteca de Catalunya, els cinemes Texas i Phenomena, el resistent cinema Maldà o la cooperativa Zumzeig.

En aquest número també recollim el pas de l’activista Naomi Klein per Barcelona, per presentar el seu darrer llibre No n’hi ha prou amb dir no; recordem Josep Puig i Cadafalch per la ingent obra arquitectònica que va desenvolupar a Barcelona la primera meitat del segle XX, i ens submergim en les clavegueres de la ciutat amb la crònica de Pau Joan Hernández “El districte subterrani”.