Una ciutat diversa, una ciutat compromesa amb la convivència i la cohesió social
Inici / Antirumors - No paguen impostos

Antirumors - No paguen impostos

Dades i arguments per desmuntar rumors i estereotips sobre diversitat cultural i comerç

Qui diu:

"No paguen impostos i reben ajuts públics"

"El comerç immigrant com a competència deslleial"

"No compleixen amb la normativa"

"El comerç estranger s’associa a màfies per poder trobar finançament o mantenir la seva competitivitat"

"No s’associen a les entitats de comerciants"

 

Qui diu:

"No paguen impostos i reben ajuts públics".

Potser o sap que:

  • No hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones immigrades. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i es persegueix i sanciona d’igual manera el seu incompliment.
  • Els comerciants estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de demostrar que compleixen amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social.
  • No és cert que els comerciants immigrats puguin obrir més fàcilment els seus negocis. L’anomenada llicència exprés, que agilitza l’inici i exercici de l’activitat comercial, es aplicable a qualsevol negoci amb una superfície de venda inferior als 2.500 metres quadrats.

Qui diu:

"El comerç immigrant com a competència deslleial".

Potser no sap que:

  • L’obertura de comerços regentats per persones estrangeres ha suposar la revitalització de zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides poblacional i comercialment. Així, els comerciants estrangers han suposat un relleu generacional d’establiments que tancaven l’activitat per jubilació dels propietaris.
  • A la província de Barcelona el percentatge de persones compreses entre 18 i 65 anys supera el 17%, però només representa el 9,26% dels autònoms dedicats al sector del comerç.
  • L’obertura de nous comerços en una zona no té perquè suposar una competència per als comerciants del voltant, ja que una major concentració comercial, és en si mateixa, una forma d’atracció de compradors de tota la ciutat. Més establiments actius implica una major continuïtat comercial (menys persianes baixades), més llum i gent al carrer (amb major sensació de seguretat), més oferta disponible i variada pel comprador o més cura i neteja dels carrers. “Sempre és més positiu tenir una botiga oberta al costat que no pas una persiana tancada. Sense aparadors encesos no hi ha atracció comercial i es produeix la degradació del carrer amb tots els problemes de seguretat que això comporta".
  • Els comerciants estrangers han contribuït a recuperar formats comercials i tipologies de comerços que estaven desapareixent, com per exemple les petites botigues d’alimentació que oferien una oferta alternativa a les grans superfícies comercials apropant aquests productes als barris.
  • Més de la meitat dels barcelonins i barcelonines tria les botigues de barri o especialitzades per comprar productes diversos, en detriment dels centres comercials i els grans magatzems. Aquest fet es veu afavorit per l’increment del comerç de proximitat, en molts casos regentat per persones estrangeres. Així, els comerços estrangers no només no representen tal competència, sinó que ajuden a lluitar contra la competència que suposen els grans centres comercials situats fora de la ciutat i que implica una fuita de compra per tots els comerços de proximitat.
  • En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona.

Qui diu:

"No compleixen amb la normativa".

Potser no sap que:

  • Els rumors relatius a l’incompliment  dels horaris comercials sovint tenen el seu origen en el desconeixement de la normativa actual Les botigues regentades per persones immigrades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustant-se al que marca la normativa vigent. Segons aquesta tots els comerços poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. És el propi comerç el que estableix lliurement l’horari que farà sempre i quant estigui comprés entre aquests marges. Per tant, no és que els comerços regentats per persones immigrades obrin més hores del que haurien, és que aprofiten el màxim d’hores que la llei permet obrir per tots els comerços. 
  • Ara bé, segons la normativa també es donen algunes excepcions: particularment a Catalunya, les botigues de compra quotidiana d’alimentació  que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2 i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comercial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin).
  • També una perruqueria, un centre d'estètica, una bugaderia o un locutori telefònic poden obrir en dia festiu atès que es tracta d'establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis i, per tant, queden exclosos de les limitacions en matèria d'horaris comercials.
  • Per tal de fer complir la normativa, l’Ajuntament de Barcelona s’encarrega de realitzar periòdicament inspeccions aleatòries a la ciutat bé per zones i districtes, bé per tipus d’establiments. En aquest sentit, s’inspeccionen per igual els comerços independentment de quina sigui la nacionalitat del propietari.  
  • En gran part són els propis comerciants estrangers els més perjudicats per les pràctiques irregulars d’altres comerciants, ja que s’associa a tots ells formes inadequades de gestionar els negocis quan només són uns pocs els que no compleixen amb la normativa. 
  • Existeixen altres entitats que s’encarreguen de visitar als comerciants de la ciutat per oferir informació relativa a la normativa que cal complir. La raó principal és perquè, en ocasions, l’imcompliment de la mateixa respon a un desconeixement i no tant una mala praxis intencionada.

Qui diu:

"El comerç estranger s’associa a màfies per poder trobar finançament o mantenir la seva competitivitat".

Potser no sap que:

  • El petit comerç immigrat té habitualment una dimensió familiar: en alguns casos, posar un negoci propi és l’objectiu cap el qual s’encaminen durant molts anys tots els estalvis d’una parella; en d’altres, s’hi suma el finançament a través dels “préstecs solidaris” procedents de la pròpia xarxa familiar.
  • Segons el model de negoci escollit, els comerços regentats per persones immigrades poden competir oferint preus baixos. Els aconsegueixen ajuntant-se per fer grans comandes i negociar així millors condicions a l’engrós. A més, en molts casos la modèstia de les botigues fa que el seu manteniment no generi grans despeses que calgui repercutir als preus finals dels productes.
  • El baix marge de benefici que estan disposats a acceptar els comerciants estrangers i la utilització de canals de finançament de caire més familiar crea desconfiança entre els comerciants autòctons.

Qui diu:

"No s’associen a les entitats de comerciants".

Potser no sap que:

  • És cert que els comerços regentats per persones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara bé, no es tracta tant d’un desinterès com d’una desconfiança i desinformació. Ho demostra el fet que totes les iniciatives de mediació comercial han resultat positives a l’hora d’integrar el petit empresari estranger al teixit comercial del barri.
  • El nombre de comerciants estrangers associats és encara modest, però va creixent paulatinament.
  • Existeixen iniciatives per part de PIMEC-Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya i d’Associacions de Comerciants del Barri que han aconseguit incorporar botiguers immigrats a les seves associacions.
  • Al 2007, comerciants de la comunitat xinesa de Barcelona es van adherir a PIMEC-Comerç. Per primer cop a l’Estat espanyol, una associació d’empresaris nouvinguts s’integrava a una plataforma empresarial nacional.
  • Al Raval, la població estrangera està present a les 10 entitats de comerciants i a 2 grups de treball existents al territori.
  • Es calcula que al voltant del 65% dels comerciants estrangers desconeixen l’existència d’aquest tipus d’entitats. Per altra banda, entre aquells que sí les coneixen es donen moltes desconfiances provocades en part per la desinformació sobre quina és la funció que poden complir i quins serveis poden oferir als seus socis. Cal també tenir present que moltes d’aquestes persones provenen de països amb una cultura associativa molt diferent on o no existeixen aquest tipus d’entitats, o bé compleixen una funció fonamentalment controladora o sancionadora.
  • Els professionals que treballen diàriament amb aquest sector constaten l’existència de preocupacions molt similars entre els comerciants, independentment de la seva nacionalitat: neteja dels carrers, compliment de la normativa, seguretat ciutadana, caiguda del consum...
  • El foment de l’associacionisme comercial és una fita pendent no només entre propietaris estrangers, sinó també amb la resta de comerciants. Menys de la meitat (47%) dels comerciants de nacionalitat espanyola estan adherits a aquestes entitats. Així, aquest tipus d’entitats han de realitzar molts esforços per donar-se a conèixer i fer entendre als comerciants la necessitat d’associar-se com a forma d’enfortir i introduir millores al sector.