Una ciutat diversa, una ciutat compromesa amb la convivència i la cohesió social
Inici / Antirumors - Reben tots els ajuts

Antirumors - Reben tots els ajuts

Dades i arguments per desmuntar rumors i estereotips sobre diversitat cultural i ajudes socials

Qui diu:

"La població immigrada rep un tracte de favor i/o es beneficia d’una discriminació positiva en l’atorgament d’ajudes públiques"

"La població immigrada rep més beques menjador a Barcelona"

"La població immigrada té moltes facilitats per accedir a una ajuda del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) i per això n’abusa"

"La població immigrada té més facilitats per accedir a l’allotjament protegit"

"Les persones immigrades actuen de manera fraudulenta o amb picaresca per tal d’aconseguir ajudes públiques"

"Els immigrants vénen al nostre país primordialment per aprofitar-se de les ajudes socials i rebre serveis que paguen els autòctons"

 

 

Qui diu:

"La població immigrada rep un tracte de favor i/o es beneficia d’una discriminació positiva en l’atorgament d’ajudes públiques".

Potser no sap que...

  • No hi ha cap llei (municipal, autonòmica o estatal) o criteri de selecció per accedir a les ajudes socials que prioritzin ser estranger per tal d’obtenir una prestació social.
  • No hi ha ajudes públiques especials per a immigrants segons la seva nacionalitat.
  • A l’article 41, la Constitució espanyola defensa la igualtat davant les lleis i l’existència d’una seguretat social per a tots els ciutadans.
  • Els diferents serveis socials que s’ofereixen estan regulats per convocatòries públiques amb uns criteris establerts (que no tenen en compte la nacionalitat del sol·licitant), o bé depenen directament dels professionals socials que distribueixen els serveis en funció de la necessitat.
  • Els immigrants han de complir els requisits establerts en la normativa vigent d’estrangeria i d’acollida i integració de les persones immigrades per tal d’optar a les ajudes de la Llei de serveis socials que concedeix la Generalitat de Catalunya.
  • Del total de persones ateses pels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona (2012), el 17,87% de les persones ateses són immigrants, un percentatge molt similar al que representen per al conjunt de la població estrangera resident a Barcelona, un 17,5%.

 

 

Qui diu:

"La població immigrada rep més beques menjador a Barcelona".

Potser no sap que...

  • En la darrera convocatòria de beques de menjador (2012-2013) de la ciutat un 22,2% dels sol·licitants eren estrangers. Del total de beques concedides, el 23,5% van ser per a alumnes amb nacionalitat estrangera, seguint una proporcionalitat força acurada amb les sol·licituds que es reben (Consorci d’Educació de Barcelona).
  • El requisit principal per obtenir una beca de menjador a Barcelona es basa en els ingressos familiars. Des de la darrera convocatòria (2012-2013), qualsevol expedient que acrediti ingressos de la unitat familiar no superiors a 5.975 € per càpita té dret com a mínim a una beca de menjador ordinària de 3 € per dia. No hi ha cap menció al fet que la nacionalitat estrangera sigui un factor influent per obtenir la prestació.

 

 

Qui diu:

"La població immigrada té moltes facilitats per accedir a una ajuda del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) i per això n’abusa".

Potser no sap que...

  • Segons dades d’IDESCAT, tot i que a la ciutat de Barcelona la població estrangera representa poc més del 17%, aquest percentatge augmenta si el que tenim en compte són aquelles persones que estan sota el llindar de la pobresa. Concretament, la població estrangera representa el 27,7% del total de ciutadans de Barcelona que es troben sota el llindar de la pobresa. No obstant això, el setembre del 2012 el percentatge de persones estrangeres que rebien un PIRMI a la ciutat era del 23,8%, un percentatge lleugerament inferior del que representen entre les persones més necessitades.
  • Per poder sol·licitar la renda d’inserció mínima cal residir a Catalunya de manera permanent i acreditar com a mínim dos anys de residència continuada al país.

 

 

Qui diu:

"La població immigrada té més facilitats per accedir a l’allotjament protegit".

Potser no sap que...

  • A Barcelona, l’abril del 2013 només 126 estrangers eren titulars d’un habitatge de protecció oficial, d’un total de 1.985 allotjaments protegits. Aquesta xifra representa el 6,35% del total.
  • Per poder optar a un allotjament protegit cal estar empadronat al municipi en el qual s’ofereixen els diferents habitatges. Les persones s’han d’inscriure al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial i han de poder demostrar amb documents que es compleixen els requisits que marca la normativa: tenir necessitat d’habitatge o complir un límit d’ingressos econòmics, entre d’altres. No hi ha cap menció especial per als estrangers.
  • Moltes persones immigrades tenen força dificultats afegides per trobar una feina amb totes les garanties que els permeti accedir a l’habitatge públic.

 

 

Qui diu:

"Les persones immigrades actuen de manera fraudulenta o amb picaresca per tal d’aconseguir ajudes públiques".

Potser no sap que...

  • Les ajudes econòmiques que donen els municipis no són ajudes periòdiques, sinó que són ajudes puntuals que el municipi concedeix després de l’estudi individual de cada cas per part d’un treballador social, de manera que s’intenten evitar els possibles fraus que hi pugui haver. Aquestes ajudes municipals es donen segons la necessitat, sense tenir en compte la nacionalitat de la persona beneficiària.
  • L’ajuda no consisteix simplement en aportació econòmica, sinó que moltes vegades hi ha plans socioeducatius i de formació associats. Les persones/famílies receptores de les ajudes han de complir els acords a què han arribat amb els treballadors socials (per exemple, assistir a un curs de formació); i si aquests acords no es compleixen, es deixen de rebre les ajudes.
  • Per poder fer un ús regular dels menjadors socials cal haver-hi estat derivat pels serveis socials i estar empadronat.
  • El sistema de prestacions socials està molt regulat per garantir que només aquelles persones que de debò ho necessiten hi puguin accedir. En el cas dels menjadors socials, un cop la persona ha estat admesa a un menjador social després d’haver-hi estat derivada, cal que es comprometi a complir les normes del menjador. Si algú incompleix les regles, queda exclòs del servei. Cada un dels beneficiaris rep un carnet amb el qual s’identifica per accedir-hi.  

 

 

Qui diu:

"Els immigrants vénen al nostre país primordialment per aprofitar-se de les ajudes socials i rebre serveis que paguen els autòctons".

Potser no sap que...

  • Molts dels col·lectius immigrants no tenen un coneixement profund de les prestacions socials que ofereix el territori, ja sigui per manca d’informació, per problemes de comprensió, o per limitacions administratives que redueixen el seu accés a les ajudes.
  • A Barcelona, els immigrants que tenen com a font d’ingrés principal les ajudes socials (incloent pensions) són molts menys que els nadius que depenen de transferències socials (el 7,6% davant del 32,7%). Per tant, no viuen d’ajudes socials. Els estrangers viuen principalment dels seus ingressos laborals, a la vegada que part dels immigrants es troben en una situació de risc, ja que no reben cap mena d’ingrés. Una dada que supera amb escreix la de persones amb nacionalitat espanyola sense ingressos (el 24,3% davant del 17,1%, segons l’IDESCAT).
  • Estudis sobre immigració assenyalen el caràcter econòmic de la decisió d’emigrar com un dels factors principals, és a dir, els immigrants vénen per poder trobar feina, tenir accés a millors salaris i millorar les condicions de vida.
  • Els serveis socials es financen amb diners públics que, al seu torn, provenen dels impostos pagats per tots els ciutadans. Tributacions directes i indirectes a les quals els estrangers contribueixen amb les seves cotitzacions, ja sigui pagant impostos directament, o també amb impostos indirectes com l’IVA.
  • Transferències com les pensions i prestacions com les de l’atur es reben segons la cotització individual aportada prèviament, cosa que invalida l’argument que defensa que els immigrants reben ajudes pagades pels autòctons.
  • Els immigrants residents al nostre país es troben en la seva majoria en edat de treballar, són «aportadors» d’ingressos per a la Seguretat Social. Pel que fa a rebre ajudes, només un 1% dels estrangers que viuen a l’Estat espanyol cobren una pensió, i d’aquests més de la meitat són ciutadans comunitaris (les pensions són una de les despeses més grans de la Seguretat Social). Hi ha càlculs que estimen que l’any 2005 els estrangers aportaven un 6,6% dels ingressos de l’Estat espanyol, mentre que rebien el 5,4% de la despesa pública, de manera que quedava un balanç positiu i els convertia en aportadors nets.
  • No hi ha cap mena d’evidència empírica que demostri que les poblacions d’origen immigrant arribin a constituir una càrrega per als estats del benestar de les societats receptores.