Una ciutat diversa, una ciutat compromesa amb la convivència i la cohesió social
Inici / Antirumors - Treuen la feina

Antirumors - Treuen la feina

Dades i arguments per desmuntar rumors i estereotips sobre diversitat cultural i mercat laboral

Qui diu:

"La població estrangera pren la feina a la població autòctona"

"La població estrangera és la causant de la manca de feina digna"

"La població estrangera treballa el mínim necessari per cobrar les prestacions d’atur"

"La població immigrada exhaureix les prestacions d’atur i dificulta la sostenibilitat del sistema de protecció social"

"Existeix un tracte de favor envers els estrangers en els programes d’inserció i formació laboral"

 

 

Qui diu:

"La població estrangera pren la feina a la població autòctona".

Potser no sap que...

  • Durant el període de creixement econòmic la població estrangera va ocupar nínxols de feina on la població autòctona era deficitària a causa de la millora de les seves expectatives personals i professionals.  És a dir, la població estrangera va arribar sota demanda del mercat laboral i per complementar la mà d’obra autòctona.
  • Segons dades de la Tresoreria de la Seguretat Social publicades per l'Observatori d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el 83% dels afiliats estrangers a la Seguretat Social a Catalunya es concentraven en tan sols cinc activitats: construcció (21%), activitats immobiliàries i serveis empresarials (18%), comerç (16%), hostaleria (15%) i indústries manufactureres (14%). Les últimes dades disponibles del desembre del 2013 afegeixen les treballadores del nou sistema especial de la llar, que representen el 12% dels afiliats.  
  • Moltes de les activitats econòmiques on ha treballat la població estrangera es caracteritzen per l’ús intensiu de mà d’obra, salaris baixos i precarietat laboral, i algunes d’elles han sobreviscut gràcies a la presència de treballadors estrangers que han contribuït així a la pervivència de determinats sectors productius que estaven predestinats a desaparèixer.

 

 

 

Qui diu:

"La població estrangera és la causant de la manca de feina digna".

Potser no sap que...

  • Parlar de la població estrangera com a causants de l’empitjorament de les condicions laborals i no com a víctimes del sistema implica acusar també altres col·lectius que també són víctimes de la precarietat, com ara les dones o els joves.
  • La precarietat de les condicions laborals no és el resultat de l’arribada de població estrangera. És més, se n’han reduït els efectes,  ja que l’evolució dels salaris i de les condicions laborals depenen de la situació econòmica i de la negociació entre els agents socials, patronal i sindicats.
  • Tampoc no podem negar  la contribució econòmica que ha significat l’arribada d’aquests fluxos migratoris. Diversos estudis apunten que un dels fonaments en els quals es va sustentar el creixement econòmic espanyol en la dècada 1997-2007 va ser l’existència d’una mà d’obra abundant i flexible com la immigrant. Segons un estudi d'UGT, el 49% del total d'ocupats en el període 2000-07 va ser població estrangera.
  • Un altre estudi de Caixa Catalunya  assenyalava que durant el decenni 1996-2006 Espanya va créixer un 2,6% de mitjana anual gràcies a la població estrangera. Finalment, un estudi de Conde-Ruiz et al. apuntava que la contribució positiva de la població estrangera al creixement del PIB de Catalunya podria estimar-se en el 45,23%, sent una de les regions més beneficiades per l’arribada d’estrangers.

 

 

 

Qui diu:

"La població estrangera treballa el mínim necessari per cobrar les prestacions d’atur".

Potser no sap que...

  • Segons abundants dades aportades per un estudi del Colectivo IOE basat en l’anàlisi de l'Enquesta Població Activa, la població estrangera no tan sols no té una actitud negativa envers la feina, sinó que vol treballar més, tal i com demostren les dades de subocupació, jornades prolongades i la predisposició per treballar per compte propi.
  • Les dades neguen la idea present en l'imaginari col·lectiu autòcton d’una població estrangera que treballa poques hores i que tampoc no desitja treballar-ne més. En canvi, la població estrangera es caracteritza per treballar moltes hores i mostrar una clara intenció de treballar-ne més.
  • L’informe de CCOO «L’ocupació a Catalunya, 2013» conclou que «les persones provinents d’altres països presenten el tret de ser “molt actives”. La seva taxa d’activitat és tradicionalment superior a la de la població espanyola, ja que el motiu principal pel qual emigren, en aquest cas a Catalunya, és per treballar».
  • L’any 2011 el percentatge de població estrangera que volia treballar més hores era del 21,8%, mentre que entre els autòctons representaven el 10%. 
  • El percentatge d’autòctons amb jornades prolongades superiors a les 45 hores per setmana era del 12% el 2005, mentre que entre els estrangers era superior, especialment entre els immigrants de fora de la UE (26%).  
  • L’any 2011 el 31% dels ocupadors i autònoms treballava habitualment més de 50 hores setmanals. Entre els empresaris africans aquest percentatge duplicava (63%) el percentatge d’autòctons amb jornada excessiva. En el cas particular dels autònoms sense assalariats les jornades prolongades eren habituals entre els autòctons, els africans i els llatinoamericans (32%).
  • No és la nacionalitat la que condiciona l’actitud vers el treball, sinó que són les situacions familiars o de partida específiques que conformen perfils socials especialment vulnerables i que es converteixen en condicionants clarament negatius davant situacions laborals definides per la precarietat.

 

 

 

Qui diu:

"La població immigrada exhaureix les prestacions d’atur i dificulta la sostenibilitat del sistema de protecció social".

Potser no sap que...

  • Segons l’estudi del Colectivo IOE (2012), només el 28% de les persones aturades estrangeres rebien prestació per atur, mentre que entre la població autòctona el percentatge augmenta fins al 68%, és a dir, tenen una taxa de cobertura molt inferior. L'import mitjà de les prestacions de la població estrangera també era inferior al dels autòctons.
  • La població estrangera no tan sols no soscava el sistema de protecció social, sinó que la seva contribució ha estat vital per a la seva sostenibilitat. D’acord amb diferents estudis sobre la matèria, els immigrants han contribuït a endarrerir gairebé cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions espanyol, del 2023 al 2028, i hauria introduït un marge d’actuació per garantir la sostenibilitat del sistema (González et al., 2009).
  • La incidència de l’atur entre la població estrangera no tan sols té una vessant econòmica, sinó que també té repercussions en la seva situació legal i afegeix dificultats per renovar els permisos de residència i treball, cosa que perjudica la plena adquisició de drets ilaintegració a la nostra societat, i que els torna a posar a l'inici del recorregut.
  • La població estrangera va arribar al nostre país per cobrir les exigències i necessitats d’un mercat laboral que demanava una abundant mà d’obra i que no podia ser coberta amb la població activa existent.
  • Aquesta població va suposar una contribució neta al PIB i va facilitar la supervivència de determinats sectors productius. Ara que la nostra economia es troba en crisi sembla injust demanar a aquestes poblacions assentades que tornin als seus països o que no es beneficiïn de prestacions que han adquirit per dret.

 

 

 

Qui diu:

"Existeix un tracte de favor envers els estrangers en els programes d’inserció i formació laboral".

Potser no sap que...

  • Segons dades de Barcelona Activa, l’accés a aquests programes i serveis públics es fa seguint una sèrie de criteris establerts entre els quals no s’hi troba el fet de ser o no immigrant.
  • Els requisits establerts per ser beneficiari d’aquest tipus de programes poden fins i tot perjudicar la població estrangera. Juntament amb el permís de residència i treball, acreditar degudament formació i/o experiència prèvia, així com el domini de l’idioma són indispensables i posicionen la població estrangera en inferioritat de condicions per poder ser-ne usuari.
  • La participació general de la població estrangera en els programes vinculats a la recerca de feina i ocupació de Barcelona Activa era del 16% el 2013, el que suposava una infrarepresentació en comparar aquesta xifra amb el pes dels estrangers en edat activa al municipi, que era del 22,7%.
  • Els programes de foment de l’emprenedoria compten amb una presència d’immigrants més elevada, del 26,6%, sobre el total el 2013. Aquesta sobrerepresentació, en comptes de veure’s com a negativa, té clares connotacions positives: demostra una bona actitud envers la feina, la intenció de no dependre de la població autòctona ni de les seves institucions i de crear nous llocs de treball. 
  • Els programes d’ocupació PISL i Proper són actuacions adreçades a totes les persones que, independentment del seu origen cultural, es trobin en risc d’exclusió social. Són programes pensats per ajudar perfils de població amb baixa formació, preparació i experiència, que han estat molt afectats per la crisi econòmica i que tenen una relació estreta amb els serveis socials del municipi.