10 Novembre, 2017 - 15:20

Fauna marina.. La Jornada de Protecció de Migració dels Cetacis a la Mediterrània, 14 de novembre de 10.30 a 18.00 h al Museu Marítim de Barcelona, denuncia el risc dels cetacis al Mediterrani arran de la contaminació acústica causada per l'acció humana.

La jornada analitzarà el Corredor de migració de cetacis de la Mediterrània i el problema de la contaminació acústica submarina arran de projectes d'extracció de cru en què les empreses petrolieres. Aquestes generen un tipus d'explosió que emeten ones acústiques d'enorme intensitat i freqüència, amb un nivell de soroll al medi marí de 10.000 a 100.000 vegades més gran que el motor d'un avió a reacció. El nivell sonor generat dobla el llindar del dolor de l'ésser humà i produeixen danys fisiològics irreversibles en cetacis, tortugues, peixos, invertebrats, i fins i tot la seva mort.

Actualment hi ha una sèrie de projectes de prospeccions d’hidrocarburs a la demarcació marina llevantina-balear amb l’objectiu d’extreure petroli o gas al subsòl marí, en aigües profundes, per mitjà de plataforma petroliera en alta mar.

Aquests projecte, a part del risc de vessament de cru (com l’ocorregut a la plataforma Deepwater Horizon de British Petroleum al golf de Mèxic, el 20 d’abril de 2010, que es seria una catàstrofe mediambiental de greus efectes per les característiques del nostre mar, també afecta a l’activitat econòmica tradicional, com la pesca, i a zones d’ecosistemes fràgils actualment protegides o en vies de protecció.

Alhora, en la primera fase d’aquests projectes d’extracció, les empreses petrolieres duen a terme campanyes de sondejos acústics on s’utilitzen canons d’aire comprimit d’alta pressió. Aquests generen un tipus d’explosió amb els quals emeten ones acústiques d’enorme intensitat i freqüència que provoquen un nivell de soroll al medi marí de 10.000 a 100.000 vegades més gran que el motor d’un avió a reacció.

El nivell sonor generat dobla el llindar del dolor de l’ésser humà. Els polsos d’aire comprimit produeixen danys fisiològics irreversibles en cetacis, tortugues, peixos, invertebrats i fins i tot la seva mort.

Un d’aquests “punts negres” de soroll submarí és el Corredor de Migració de Cetacis de l’àrea marina localitzada entre les costes de les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana, entre el golf de València i el golf de Lleó, sobre el qual aquesta jornada es centrarà.

En aquest sentit, l’objectiu de la jornada és contribuir a una major conscienciació i sensibilització pública sobre la necessitat de protegir els nostres ecosistemes marins de les diferents i greus amenaces que posen en risc la seva viabilitat, com són les prospeccions petrolieres i la contaminació acústica submarina, entre moltes altres.

En concret, es vol donar a conèixer la importància ecològica del Corredor de Migració de Cetacis de la demarcació marina llevantina-balear de la Mediterrània i l’estat del procés, actualment en marxa, per a la protecció d’aquest corredor a escala estatal i internacional.

La jornada tindrà lloc el dimarts 14 de novembre al Museu Marítim de Barcelona, de 10.30 a 18.00 hores, i comptarà amb la participació de Marc Garcia, director de l’Oficina Estratègica del Pla del Delta del Llobregat, responsable de l’elaboració del Pla Estratègic dels espais litorals de Barcelona; Xavier Durán, periodista científic a TV3, especialitzat en ciència i medi ambient; Álex Aguilar, de la Universitat de Barcelona; Txema Brotons, Associació Tursiops;  Raül Luna, Aliança Mar Blava; Eduard Degollada, Associació Edmaktub; Joaquín Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència, coordinador del canal Natural de LaVanguardia.com (edició digital del diari La Vanguardia);      Natacha Aguilar, Universitat de la Laguna; Sigrid Lüber, OceanCare; Simone Panigada, President del Comitè Científic del tractat ACCOBAMS, i  Michel André, Universitat Politècnica de Catalunya

També es projectarà el documental “Sonic Sea”.

El corredor de migració de cetacis, sota amenaça

Aquest Corredor de Migració de Cetacis es troba seriosament amenaçat pel projecte de sondejos acústics (adquisició sísmica) de la companyia Spectrum Geo Limited al mar Balear, així com pels permisos d’investigació d’hidrocarburs “Nord-est 1” a “Nord-est 12sol·licitats al golf de Lleó per la companyia Capricorn Spain Ltd (filial espanyola de la petroliera Cairn Energy) i l’anomenat “Medusa”, sol·licitat per Repsol, Cepsa i altres dues companyies petrolieres davant les costes de Tarragona.

Les superfícies d’actuació se superposen especialment en gran mesura amb l’esmentat Corredor de Migració de Cetacis, per tant si s’autoritzen aquests projectes, generarien un impacte ambiental crític i irreversible sobre aquestes poblacions de cetacis.

Aquest Corredor de Migració de Cetacis va ser proposat com ZEPIM del Conveni de Barcelona en l’estudi científic desenvolupat sota el “Proyecto Mediterráneo para la identificación de las Áreas de Especial Interés para la Conservación de los Cetáceos en el Mediterráneo Español” del Ministeri de Medi Ambient.

El llavors Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), tal com li van sol·licitar l’Aliança Mar Blava i el Govern balear, va iniciar en 2016 els tràmits per a la declaració d’aquest corredor com ZEPIM a la Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona que tindrà lloc el proper desembre de 2017.

Així va ser anunciat oficialment pel MAGRAMA en la passada 19a Conferència de les Parts celebrada a Atenes el febrer de 2016.

La Comissió Europea ha donat el seu suport explícit a aquesta iniciativa per a la designació d’una nova ZEPIM al corredor mediterrani, al considerar-lo de gran importància per a la protecció de les espècies marines i per avançar cap al compliment dels compromisos internacionals en matèria de protecció de la biodiversitat marina”, com consta expressament en l’escrit de data 23 de novembre de 2015 de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern balear i en la qual la Comissió expressa la seva confiança que “en línia amb els resultats i propostes del projecte d’Identificació de les àrees d’especial interès per a la conservació dels cetacis en el Mediterrani espanyol, i a la vista de la importància d’aquest corredor per a nombroses espècies de cetacis, Espanya proposi pròximament la seva declaració com a ZEPIM”.

D’altra banda, la declaració d’aquesta ZEPIM ha estat recolzada pel ple del Parlament balear, el qual va aprovar, de forma unànime, en la sessió plenària del 16 de febrer de 2016, una Declaració Institucional al respecte.

Al Parlament balear s’han sumat la Generalitat de Catalunya, els Consells insulars de Mallorca, Menorca, Formentera i Eivissa, una quinzena d’ajuntaments de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona, així com les més grans ONG ecologistes d’àmbit estatal (Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF) i diverses societats científiques i de conservació dels mamífers.

De forma més recent, al març i maig de 2017, respectivament, també al Congrés dels Diputats i el Senat han aprovat sengles Proposicions No de Llei en suport de la protecció de l’esmentat corredor com ZEPIM.

Malgrat això, les amenaces abans esmentades en forma de prospeccions d’hidrocarburs sobre aquest Corredor de Migració de Cetacis d’excepcional importància ecològica segueixen vigents.

El citat corredor és d’altíssim valor ecològic per albergar una gran diversitat d’espècies de cetacis (incloent-hi la segona i tercera espècies més grans de la Terra: els rorquals i els catxalots, així com el dofí mular i el dofí ratllat i espècies de cetacis bussejadors de gran profunditat com el Cap d’olla gris, el Cap d’olla comú i el Zífid de Cuvier, entre d’altres) i, a més, és d’especial rellevància per ser utilitzat com a zona de pas migratori pel rorqual comú cap a les seves àrees de cria i alimentació al nord de la Mediterrània. Totes aquestes espècies han rebut ja estatus de protecció per part de diversos règims de conservació tant nacionals com internacionals.

En efecte, aquest corredor de cetacis abasta zones de gran productivitat primària, pel que és essencial perquè les poblacions migratòries de rorqual comú puguin dirigir-se a la primavera al mar de Ligúria a alimentar-se de krill i, després, a la tardor, retornar pel mateix corredor, per dispersar-se pel sud-est d’Espanya i el nord d’Àfrica. El mar de Ligúria ha estat declarat com a santuari per cetacis (“Santuari Pelagos”) i és l’única reserva marina internacional mundial.

La contaminació acústica, també al mar

A l’aigua, el so viatja cinc vegades més ràpid, i moltes vegades més lluny, que a l’aire. Les balenes, dofins, marsopes i altres mamífers marins han evolucionat per aprofitar aquest mitjà sonor perfecte. Així com nosaltres depenem de la vista per sobreviure, ells depenen del so per buscar menjar, trobar companys i detectar depredadors.

Cada dia, els cetacis, els peixos i altres espècies marines es veuen amenaçats per una cacofonia de soroll industrial procedent del transport marítim, l’exploració sísmica de les prospeccions petrolíferes i el sonar naval utilitzats en maniobres militars.

El progressiu agreujament del nivell de soroll submarí en les últimes dècades a la Mediterrània, a causa de la creixent interferència humana en els ecosistemes marins, posa en risc la supervivència de les poblacions de fauna marina, especialment les dels cetacis, com s’evidencia en estudis científics recents-

Les conclusions mostren l’augment de pressió acústica en l’àmbit subaquàtic, i assenyalen les activitats d’adquisició sísmica i de recerca de pous de petroli i gas com la principal causa. L’any 2005, l’àrea mediterrània afectada pels sondejos acústics era d’un 3,8%, mentre que l’any 2015 augmenta fins al 27% de la superfície.

Aquesta amenaça també ha estat reconeguda pel Govern espanyol, com a membre del ACCOBAMS (Acord sobre la conservació dels cetacis al Mar Negre, Mar Mediterrani i la Zona Atlàntica contigua), que va ser adoptat l’any 1996 i ratificat per Espanya el 1999.

Al citat informe es corrobora la necessitat urgent d’adoptar mesures per establir un registre de dades transparent sobre les fonts de soroll antropogènic a la Mediterrània i per prendre mesures per reduir el problema de la contaminació acústica submarina.

Un significatiu nombre d’àrees dins de la conca mediterrània amb importants hàbitats de cetacis pateixen una acumulació d’activitats productores de soroll submarí d’origen antropogènic.

El problema del soroll submarí és encara molt desconegut per a la ciutadania, ja que l’imaginari comú encara identifica els mars amb un món de silenci absolut, i això malgrat que aquest problema ambiental no ha fet més que agreujar-se en les últimes dècades, debilitant la sostenibilitat dels ecosistemes marins, ja de per si molt amenaçats pels abocaments tòxics industrials, les marees negres de petroliers i plataformes petrolieres accidentades, la sobrepesca, l’acumulació de plàstics i altres escombraries, certs efectes derivats de processos lligats al canvi climàtic, etc.

La veritat és que el nivell de soroll d’origen antropogènic en el medi marí augmenta a un ritme alarmant. En algunes àrees, els nivells de soroll submarí s’han anat duplicant dècada rere dècada durant els últims 60 anys.

Des del punt de vista científic és cada vegada més gran la preocupació per la proliferació del soroll ja que representa una amenaça significativa per als ecosistemes marins i per a la supervivència de mamífers, tortugues, peixos i altres animals que habiten els oceans.

Més informació