Ignasi Iglésias

Ignasi Iglésias i Pujades (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 - Barcelona, 9 d'octubre de 1928), va ser una figura cabdal del modernisme literari.



Va passar la infància a Lleida, però va retornar al barri, on va viure i amb el qual es va vincular culturalment durant molts anys.



De la seva faceta de dramaturg cal destacar les obres L'escurçó (1893), Fructidor (1897), Lladres (1899), La mare eterna (1900), El cor del poble (1901), Els vells (1903), Les garses (1906) i Foc nou (1909). 


En totes aquestes obres es reflecteix el seu interès per la situació social dels obrers de l'època i es nota la influència d' Ibsen i Maeterlinck.



Anomenat "poeta del poble" i també "poeta dels humils" va publicar en vida un recull dels seus poemes titulat Ofrenes (1898).



L'enterrament d'Ignasi Iglésias va ser tota una manifestació popular. Les seves despulles són al cementiri de Sant Andreu, on cada any les entitats del barri li reten homenatge.