Exposició: "El Solar" d'Alfonso López

Còmic. Exposició del 15 de febrer al 2 d'abril. Sala d'Exposicions. Entrada lliure

Corre implacable l’any 1947, onzè any triomfal del gloriós Alzamiento Nacional. Després de complir de cap a cap la seva condemna a l’últim camp de concentració per a presoners de la República, Pepe Gazuza surt com a transeünt a un país ocupat on s’esplaien els fantasmes de la fam, la picaresca de l’estraperlo i la humanitat dels pobres. Sense ofici ni benefici, Gazuza vagarà pels carrers d’una Espanya erma on tot són personatges secundaris que es busquen les garrofes. Entre ells hi ha l’Ingrid, una rutilant fatale que guarda absència al seu misteriós marit; la Petro, criada multitasca que ha deixat el poble per servir a la capital, on es deixarà festejar pel feixista Alfredito; o Prosapio Pérez, viatjant d’allò més inversemblant. Mentrestant, els americans, els russos i fins i tot els andorrans, estan a l’aguait.

Amb desimboltura de mestre, Alfonso López, amb El Solar (publicat per Edicions La Cúpula), crea un fresc entranyable que s’emmiralla en la tradició «miserabilista» de Berlanga, René Clair o Fernán Gómez. Basteix una comèdia coral en què s’apleguen transsumptes de personatges mítics de la memòria popular i que compta amb aparicions estel·lars, com la de Manolete, o fins i tot la d’un Generalísimo que fa les seves necessitats a qualsevol racó d’aquest país sempre captiu d’ell mateix.

Alfonso López (Lleida, 1950) es va iniciar com a dibuixant d’historietes quan tenia tot just vint anys. A mitjan anys setanta crea Butifarra!. Va practicar la historieta còmica en capçaleres mítiques com TBO, En Patufet o Mata Ratos, a més de freqüentar d’altres com El Papus o El Viejo Topo. Durant la dècada dels vuitanta va dirigir publicacions com Cul de Sac o Más madera! i va aportar pàgines a d’altres com Rambla, Titanic, Caníbal, Cimoc, El Jueves o Fluide Glacial.

Al llarg de la seva dilatada carrera es deixarà veure en dotzenes de revistes i diaris de la talla de Cavall Fort, A las barricadas, La Vanguardia, El Periódico de Cataluña, Avui, Diario de Barcelona o Público. Ja en aquest segle, crea la col·lecció d’assajos polítics il·lustrats «Pasen y vean» a la qual aporta els títols: La globalización, La pobreza no es rentable i Cambio climático y sostenibilidad.

Té a favor seu diversos àlbums, entre ells Asesinato en la mezquita, Color café, La saga de Chaves, Silencios: la juventud del Capitán Trueno, Estraperlo y tranvía, Políticament incorrecto o Malvados e imbéciles, una bibliografia que ha desenvolupat sol i amb la col·laboració d’autors com Rafel Vaquer, Xavier Roca, Joan Aliu, Manel Fontdevila, Andreu Martín, Pepe Gálvez i Joan Mundet. Amb aquests dos últims va signar el llibre Mil vidas más: Miguel Núñez, que el 2011 va merèixer el Premi Nacional del Còmic de Catalunya.

Exposició del 15 de febrer al 2 d’abril.

Sala d’Exposicions.

Entrada lliure

Activitats relacionades: Dimarts 21 de març, a les 19 h. Visita guiada i presentació del còmic a càrrec de l’autor Alfonso López.

Espai: Sala d’Exposicions (Planta baixa)