Francesca Bonnemaison

Francesca Bonnemaison i Farriols va néixer el 12 d'abril de 1872 a Barcelona, filla d'una important família de botiguers de la ciutat.

Francesca Bonnemaison, criada en l'esperit de la Renaixença i amb estudis d'art i idiomes, es va convertir ben aviat en una de les noies més populars dels cercles benestants, en què se l'anomenava familiarment "donya Paquita".

L'any 1893 es va casar amb Narcís Verdaguer i Callís (cosí germà de mossèn Cinto Verdaguer). Amb aquest matrimoni, Bonnemaison es va introduir definitivament en l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de l'època (va ser cofundadora de la Secció Femenina de la Lliga Regionalista).

Bonnemaison, inspirada en la tasca de les introductores del feminisme reformista d'arrel catòlica i gràcies als nous contactes establerts i als seus dots socials, va poder tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.

De fet, el seu tarannà la va ajudar a establir molts contactes i a treure'n profit per a l'Institut de Cultura, on molts personatges importants de la burgesia de la Barcelona de principis de segle van invertir diners en el manteniment d'aules, en l'adquisició de mobiliari, etcètera.

Bonnemaison va quedar vídua molt jove i sense fills i això va fer que es bolqués totalment en la "seva obra" fins que va haver d'exiliar-se a Suïssa a causa de la Guerra Civil. No va ser fins als anys quaranta que va tornar a Barcelona, però l'Institut era a mans de la Secció Femenina de la Falange i els seus objectius totalment diferents als que ella havia pensat per a les dones barcelonines.

Va morir l'any 1949.

Enllaços relacionats: