Documental social

El documental és tan antic com el cinema mateix. Va néixer amb una forta vocació d'instrument capaç de representar la realitat social, qualitat que encara avui no ha perdut, tot i que les formes de representació s'han modificat al llarg del temps. De la mateixa manera, les possibles definicions del terme documental també han anat canviant.

Als anys trenta es va popularitzar l'ús del terme documental gràcies a un article publicat a The New York Sun per John Grierson —dedicat a la segona pel·lícula de Robert Flaherty, Moana—, en què s'assenyalava el sorgiment d'una nova pràctica.

Darrerament, el documental s'ha expandit notablement gràcies a les televisions, al retorn de les projeccions a les grans pantalles i als nous formats digitals. És un àmbit que està més actiu que mai. La qualitat i la quantitat dels documentals exhibits a festivals com ara DocsBarcelona és cada vegada més gran, així com l'interès del públic.

Aquest centre d'interès presenta una aproximació al món del documental, amb materials en diferents suports que podreu trobar a la biblioteca. Inclou bibliografia d'introducció teòrica, amb llibres sobre els orígens del cinema documental i manuals que expliquen les claus del gènere. La part més important la formen alguns dels millors documentals que s'han editat al nostre país i també grans clàssics del cinema documental, obres exemplars per la seva originalitat temàtica o estètica.

Enllaços relacionats: