Francesc Candel

Francesc Candel Tortajada (1925, Casas Altas (País Valencià) - 2007, Barcelona). Quan Francesc Candel tenia dos anys els seus pares es van traslladar a les desaparegudes Cases Barates del Grup Eduard Aunós del barri de la Marina de la Zona Franca a Barcelona, on l'escriptor va viure la resta de la seva vida.

Aquest indret li va donar tot el bagatge vivencial necessari per mostrar el seu esperit despert i crític en les seves obres. Com a periodista i com a escriptor d'èxit, va escriure novel·les, contes i assaigs, i un bon grapat d'articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes. Va començar dibuixant la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, i des de llavors va col·laborar en diversos diaris com ara Tele/eXprés , Serra d'Or , l' Avui i La Marina.

D'entre moltes de les seves obres, escrites en castellà i traduïdes al català per Ramon Folch, destaquen títols com ara Donde la ciudad cambia su nombre (1957) -el seu primer gran èxit publicat per Josep Janés, que, des d'aleshores, en seria l'editor-, o Els altres catalans (1964), la més important i coneguda per l'anàlisi sobre els nouvinguts que habitaven els barris marginals de Barcelona, com el seu, després de l'onada migratòria que va arribar a Catalunya els anys seixanta.

Aquest tema, que va començar Candel com un reportatge periodístic i va acabar en un encàrrec editorial, va inspirar en bona part la línia del catalanisme majoritari iniciada per l'Assemblea del Principat (1971), que va apostar per la integració dels nouvinguts.

L'èxit va fer que "Paco" -com el coneixien i coneixen al barri- continués indagant i publiqués Encara més sobre els altres catalans (1973) i Els altres catalans vint anys després (1985). I és que aquests llibres van ser fonamentals perquè la societat s'adonés de la situació que s'havia generat en aglutinar els immigrants als afores de la ciutat i quina evolució i nivell d'integració s'havia aconseguit.

Vessant polític

Després de publicar Els altres catalans, els militants del PSUC a l'exili el van convidar a París on va conèixer Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros i Margarida Abril. "Quantitat de gent, tan bones persones (...), quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me'l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes", explicava Candel en una entrevista de Victoria Hita al número 128 de la revista Capçalera.

Implicat com estava en el seu veïnat i les seves idees, Candel va assumir el paper de portaveu dels primers immigrants que van arribar a Catalunya, sempre amb l'objectiu de treballar en favor de la cohesió social. Aquest fet el va portar a ser senador (1977-1979) per l'Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Aquesta experiència la va recollir a Un charnego en el Senado .

L'any 1979 va ser regidor de Cultura (PSUC) a l'Ajuntament de l'Hospitalet. I el 2003 va donar suport públic a la candidatura municipal d'Esquerra Republicana.

Reconeixements

A partir dels anys vuitanta, Candel va rebre tots els grans guardons de Catalunya i Barcelona en reconeixement tant a la seva trajectòria professional com pel significat de tota la seva activitat destacada per enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana, pel seu mèrit civil a l'hora de contribuir a augmentar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya, o com a símbol i com a representant d'una ciutadania compromesa amb els valors de la solidaritat, la convivència, el desenvolupament sostenible, el diàleg i la cultura de la pau.

Els seus col·legues també el van reconèixer amb les biografies sobre la seva persona, però cal destacar la del periodista i escriptor Genís Sinca -premi Josep Pla de novel·la 2013- que el 2008 va publicar l'única biografia de Candel autoritzada amb el títol La providència es diu Paco .

Però sens dubte, el reconeixement més proper va ser l'any 1992 amb l'impuls, per iniciativa popular, d'un certamen literari amb el seu nom. Un homenatge que li van retre els seus veïns per mostrar-li la seva estima. Des d'aleshores se celebra anualment a la biblioteca que també porta el seu nom, com no podia ser d'una altra manera. El presencià fins que el 23 de novembre de 2007 va morir després d'una llarga malaltia.

Aquell mateix any 2007, els Tabalers Diables de Port de la Marina el van homenatjar amb el gegantó Paco Candel, present a les festes més importants de la ciutat i en tots els actes ciutadans en què el Paco segur que hauria participat.

La biblioteca té la seva obra completa, gairebé un centenar de títols, en el Fons Francesc Candel. Tots aquests llibres es poden agafar en préstec. Només aquells dels quals es disposa d'un sol exemplar estan exclosos de préstec perquè tothom pugui consultar-los a la sala de lectura de la biblioteca.