Història de la fàbrica Benet i Campabadal

De fàbrica tèxtil a equipament de creació

L’antiga fàbrica Benet i Campabadal es va construir el 1924 i va ser pionera en el sector de la producció de teixits de seda, i especialitzada en les puntes de coixí i les cintes de seda.

La fàbrica, que va viure la seva màxima esplendor durant les dècades del 1950 i 1960, va acollir moltes treballadores i treballadors, en menor nombre, dels districtes de les Corts i Sants.

A la segona part de la dècada dels anys vint, l’empresa va iniciar un projecte de propaganda i difusió dels seus productes, amb un ampli catàleg dels seus articles, que continuaria al llarg de tota la seva vida activa. El 1929 va participar en l’Exposició Internacional de Barcelona.

Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada i la seva activitat es va orientar al proveïment de materials per als fronts de guerra. En acabar el conflicte bèl·lic, es va poder reiniciar la  seva producció habitual. Durant aquella època Gabriel Benet va promoure activitats socials festives amb la intenció d’evitar la conflictivitat a la fàbrica a causa de les dures condicions laborals que tenien sobretot les treballadores.

La nau va passar per diferents projectes de remodelació arquitectònica, i finalment l'empresa va arribar a la decadència, a la mort del seu creador, i va cessar definitivament l’activitat l’any 1984. A partir d’aquell moment, la nau la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona, que la va destinar a magatzem fins al 1990. Aleshores l’espai va passar a ser la seu, durant vint anys, de la Fundació Centre del Vidre, punt de trobada dels oficis del vidre, la indústria i l’art.

Storytelling: Il·lustració i tecnologia

Durant la inauguració de la Biblioteca Montserrat Abelló, els dies 26 i 27 de gener de 2018, es va realitzar el taller de cocreació “Storytelling: Il·lustració i tecnologia”, el resultat del qual va ser un mural interactiu.

A partir d’il·lustracions i de relats d’àudio, infants i famílies del barri van expressar com s’imaginaven la vida dels treballadors de la fàbrica tèxtil Benet Campabadal, establerta a l’edifici fins als anys vuitanta. Els relats es van realitzar amb una tècnica basada en l’ús de la pintura conductiva i un microcontrolador que crea un circuit elèctric programable entre les il·lustracions i l’àudio.

Podeu escoltar els relats a l’iVoox de la biblioteca.