Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990) va néixer i residir al barri del Poblenou de Barcelona fins als 33 anys. Amb deu anys va ingressar a les Écoles Françaises de la Gran Via de Barcelona, fet que li va suposar un coneixement profund del francès i la posterior dedicació a les traduccions dels clàssics d'aquesta llengua. El 1929 va publicar la primera novel·la, Pàgines d'un adolescent, amb la qual va guanyar el premi Les Ales Esteses. Al llarg dels seixanta-un anys següents va escriure més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries.
El 1930 es va casar amb Rosa Godó i Gabarró, amb qui va tenir dos fills, Xavier, conegut compositor català contemporani, i Leopold, que va continuar la indústria farmacèutica iniciada pel seu pare a Xile.
En acabar la guerra es va haver d'exiliar, de primer a França i després a Xile. No va ser fins al 1954 que va poder tornar a Catalunya, on va continuar escrivint i publicant les seves obres més importants.
