B-MINCOME va ser un projecte pilot de lluita contra la pobresa i l’exclusió social cofinançat pel programa Urban Innovative Actions (UIA) de la Unió Europea i dirigit per la Direcció d’Innovació Social de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
El projecte anava adreçat a llars en situació de vulnerabilitat residents als barris de l’Eix Besòs de la ciutat. En tant que projecte experimental, l’objectiu era testejar l’eficàcia i l’eficiència d’una política innovadora i integral que combinava una transferència monetària, l’anomenat Suport Municipal d’Inclusió (SMI), amb quatre polítiques actives d’inclusió sociolaboral. Mitjançant la combinació d’aquestes polítiques es pretenia crear un ecosistema que contribuís a ajudar les llars participants a cobrir les seves necessitats bàsiques i a adquirir més autonomia i capacitat de decisió sobre les seves vides.
El projecte incloïa l’elaboració d’una avaluació complexa per mesurar el seu impacte i el seu procés d’implementació.
- Calendari i pressupost
-
B-MINCOME va tenir una durada global de 3 anys (01/11/2016 - 30/10/2019) i va rebre finançament de 4,85 milions d’euros per part del programa Urban Innovative Actions (UIA). El primer any es va dedicar a la preparació del disseny experimental, la diagnosi, el mostreig i l’obtenció de dades.
Durant els dos anys següents va tenir lloc la intervenció i el tancament de l’avaluació. Al llarg dels anys 2020 i 2021 es van elaborar i concloure els informes d’avaluació i els principals materials de difusió.
- Partenariat
-
A part de l’Ajuntament de Barcelona, el consorci que va desenvolupar el projecte B-MINCOME estava format per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), NOVACT (Institut Internacional per l’Acció Noviolenta), IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) i ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), The Young Foundation i el Data Management Group de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
- Població participant
-
El projecte B-MINCOME es va adreçar a 1.000 llars en situació de vulnerabilitat i residents en els deu dels barris que conformen l’anomenat Eix Besòs: Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Roquetes i Trinitat Nova del districte de Nou Barris; Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor del districte de Sant Andreu; i la Verneda i La Pau, i el Besòs i el Maresme del districte de Sant Martí. Aquesta és una de les zones amb taxes més elevades de llars en situació de vulnerabilitat i que agrupa molts dels barris amb menys renda familiar disponible de la ciutat.
Per poder participar en el projecte, les llars havien de complir els requisits següents:
- Ser usuària dels serveis socials municipals.
- Empadronament a Barcelona de tots els seus membres, residència en un dels barris de l’Eix Besòs i compromís a fer-ho durant el transcurs del projecte.
- Almenys un dels seus membres havia de tenir entre 25 i 60 anys.
- Existir convivència efectiva de tots els membres de la llar.
- Acceptar les condicions de prestació de l’ajut en la modalitat adjudicada i acceptar-ne el cobrament del 25% en la moneda ciutadana REC.
- Consentir a ser entrevistat i permetre l’obtenció de dades.
- Tenir uns ingressos familiars de l’any anterior que no superessin el cost anual de les necessitats bàsiques de la llar calculat pel projecte.
- Tenir un patrimoni no superior a quatre anys el valor de l’ajut estimat del Suport Municipal d’Inclusió, dissenyat en el marc del projecte.
- Disseny experimental
-
El projecte B-MINCOME es va basar en la metodologia dels assajos amb control aleatoritzat (RCT, de les seves sigles en anglès), mitjançant la qual es van seleccionar aleatòriament les llars participants en grup de tractament i grup de control. Així mateix, es van seleccionar aleatòriament les diferents modalitats de participació que rebrien les llars del grup de tractament: condicionada o no condicionada, en funció de si la participació a la política activa assignada era obligatòria o no per tal de poder percebre l’ajut SMI; i limitada o no limitada, en funció de si qualsevol variació dels ingressos computables de la llar comportava una variació proporcional o parcial de l’SMI estimat inicialment. La combinació d’aquestes modalitats, juntament amb el grup de control, van conformar l’esquema del disseny experimental del projecte.
A partir d’un univers de 5.000 llars potencialment participants es va dur a terme una estratègia comunicativa per informar-les del projecte i ajudar-les en la tramitació de la sol·licitud. Es van rebre 2.525 sol·licituds, de les quals 1.527 complien tots els requisits. Posteriorment es va fer la selecció aleatòria de les llars participants (en els grups de tractament i en el grup de control). Un cop celebrat el sorteig la xifra de persones participants va disminuir lleugerament perquè algunes al final no van prendre part del projecte principalment perquè no complien els requisits, refusaven participar o bé era impossible contactar-les. Finalment, van ser 950 el nombre total de llars participants en els grups de tractament (531 percebent l’ajut econòmic SMI en combinació amb una política activa i 419 percebent només l’ajut econòmic SMI) i 383 en el grup de control.
- Suport Municipal d’Inclusió
-
El Suport Municipal d’Inclusió (SMI) va ser l’ajut econòmic d’urgència social dissenyat en el marc del projecte. L’SMI era una prestació per al conjunt de la llar, complementària i subsidiària a altres prestacions i ingressos de la llar (per exemple, la Renda Garantida de Ciutadania, la prestació d’atur, les pensions o els ingressos laborals), no tenia caràcter de dret subjectiu, era temporal (pel període de dos anys de durada del projecte) i s’orientava a garantir un “llindar bàsic” per cobrir necessitats bàsiques i d’habitatge.
Per a les necessitats bàsiques mensuals de la llar, l’SMI es va establir en 402 € per la primera persona adulta i 148€ per cada membre addicional de la llar. Per les necessitats d’habitatge, establia 260€ per a la primera persona adulta, 110€ per la segona i 40€ per cada membre addicional. La quantia final de l’ajut que rebia una llar del B-MINCOME era resultat de la diferència entre, d’una banda, el “llindar bàsic” establert pel projecte i, de l’altra, els ingressos nets de tots els membres de la llar. L’import estava subjecte als canvis que poguessin experimentar les llars tant pel que fa al volum d’ingressos com per la seva composició.
- Polítiques actives d’inclusió
-
A diferència de projectes de renda com els que es van fer aquells mateixos anys, el pilot de Barcelona va optar estratègicament per combinar polítiques actives sociocomunitàries amb transferència monetària en població altament vulnerable, i per separar l'atenció social del seguiment administratiu de l’ajut econòmic SMI. Tot plegat representava un esquema innovador per intentar anar més enllà dels enfocaments parcials i no integrals de política pública que pretenen combatre situacions de pobresa i exclusió social. Les quatre polítiques actives del projecte van ser les següents:
-
Política de formació i ocupació: buscava millorar l’ocupabilitat i l’accés al mercat laboral mitjançant la combinació de formació i plans d’ocupació de 12 mesos en projectes implementats a l’Eix Besòs i en col·laboració amb entitats socials. La formació constava d’un curs de professionalització certificada (340 hores), una formació contínua (60 hores) i una formació en orientació laboral (80 hores). La política es va dissenyar i implementar amb Barcelona Activa, el Consorci d’Educació de Barcelona, els districtes de l’Eix Besòs (Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí) i entitats socials.
- Política d’emprenedoria social: pretenia familiaritzar els participants en l’economia social i solidària com a alternativa al mercat laboral tradicional, combinant una part de formació amb una altra de promoció de projectes d’emprenedoria col·lectiva. La política es va dissenyar i implementar amb el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària i Barcelona Activa, juntament amb diverses entitats del sector.
- Política d’ajuts a la rehabilitació i el lloguer d’habitacions: buscava afavorir que els participants propietaris del seu habitatge poguessin posar en lloguer de manera permanent i a un preu regulat una habitació per aconseguir uns ingressos addicionals que milloressin la seva renda familiar disponible. La política va ser dissenyada en col·laboració amb l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), però no es va poder implementar completament per falta de participants que complissin els requisits.
-
Política de participació comunitària: fomentava la implicació de les persones participants i de les seves famílies en la vida social i comunitària dels seus barris mitjançant l’habilitació d’espais de participació, cohesió grupal i identificació de necessitats per generar projectes compartits. La política va ser dissenyada i implementada per la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb diverses entitats socials i de dinamització.
- Moneda ciutadana
-
Paral·lelament al projecte B-MINCOME, es va posar en marxa a la ciutat la moneda ciutadana digital REC (Recurs Econòmic Ciutadà o Real Economy Currency) amb l’objectiu de contribuir a generar nous circuits econòmics, revitalitzar el petit comerç, fomentar l’economia circular, construir vincles relacionals i augmentar la percepció de seguretat i de confiança.
Amb la voluntat de multiplicar l’impacte local de l’SMI, es va establir que un 25% de l’ajut es transferiria mitjançant aquesta moneda virtual. L’objectiu era garantir que aquesta part de l’SMI es destinés a la compra de béns i serveis oferts per establiments de proximitat ubicats en els barris de l’Eix Besòs adherits a aquest nou sistema. El resultat de la implementació d’aquesta moneda, així com el seu impacte i efecte multiplicador de la despesa feta en recs en comparació amb la feta en euros, va ser avaluat durant el projecte.
- Consell assessor
-
Durant el projecte es va crear el Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió. Iniciat el 2017, va ser un òrgan d’assessorament, debat i seguiment de l’ajut econòmic impulsat pel B-MINCOME i podia assessorar també en altres polítiques de renda com el Fons d’Infància 0-16.
El Consell el formaven persones de l’àmbit científic (universitats i assessors independents), social (entitats del Consell Municipal de Benestar Social i altres) i institucional (referents de diverses àrees de l’Ajuntament i d’altres administracions que gestionen ajuts socials i polítiques de garantia de rendes, així com representants dels grups municipals). El 2018 s’hi van convidar entitats participants en el desplegament d’algunes de les polítiques actives del projecte B-MINCOME.
- Informes d’avaluació del projecte
-
La pretensió del projecte B-MINCOME, atès el seu caràcter experimental, va ser analitzar-ne l’evolució i avaluar-ne l’impacte en termes d’eficàcia i eficiència. Per aconseguir les evidències necessàries, es va dur a terme una recerca rigorosa que combinava tècniques quantitatives i qualitatives i diverses estratègies analítiques. L’objectiu últim era que l’avaluació del projecte permetés obtenir informació per comprendre amb claredat com dissenyar i implementar polítiques socials més eficients i eficaces. Diversos socis del partenariat van participar en aquesta avaluació.
Els resultats són informatius tant per a futurs experiments de renda com per a la introducció d’altres innovacions en l’àmbit de les polítiques socials. La interpretació dels resultats, però, no pot oblidar el perfil de complexitat dels participants (van ser finalment llars més vulnerables que la mitjana de la població de Barcelona en risc de pobresa i també que la mitjana de les persones usuàries dels serveis socials municipals) així com la durada limitada de dos anys.
Informes generals
Informes dels socis
- Documentació addicional
-
Notes de premsa
Notícies
Butlletins del projecte
Altres materials
