Les escoles bressol de Barcelona, de les més cares del país

La igualtat d’oportunitats ha de començar en la infantessa: educació i cultura són el veritable ascensor social. Per això una de les millors inversions que pot fer un govern és en Educació, des de les escoles bressol. Tot i que l’escolarització no és obligatòria, resulta positiva per conciliar vida laboral i familiar i per la socialització dels infants.

Però l’educació és un dels grans deutes pendents que tenen els governs. Es necessiten veritables pactes educatius, un Pacte Nacional que miri cap a una generació i no a una legislatura. I un dels grans errors de les polítiques educatives d’aquests anys ha estat la falta de planificació.

Les escoles bressols de la nostra ciutat són de les més cares d’Espanya. El govern actual tenia l’oportunitat de canviar-ho però ha fet tot el contrari. El curs passat les famílies pagaven com a màxim 289€; amb la nova tarifació, el màxim és de 395€. En canvi, a ciutats com a Madrid, el màxim és de 174€.

La tarifació social afecta principalment a les famílies de classe mitjana, el motor de l’economia de la nostra ciutat. A més, s’ha de tenir present que molts són autònoms, i la seva facturació no sempre és igual.

Des de Ciutadans hem demanat que es rectifiquin els preus, més encara quan tenim un superàvit de casi 100 milions d’euros, fruit dels impostos que paguen els ciutadans -cosa que el govern municipal no hauria d’oblidar-.

Un altre aspecte que ens preocupa és que no existeix el compromís per part del govern de Colau de canviar el preu de les escoles bressol si hi ha una situació d’atur a la família; resulta evident que les famílies amb problemes han de tenir facilitats i no més obstacles per part de les administracions públiques.

Li recordem al govern municipal que van aprovar una proposta presentada a la passada Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport en la que els hi demanàvem la rectificació dels preus de les escoles bressol i que aquests no augmentessin sota cap circumstància. Per aquest motiu ens preguntem: serà capaç el govern de complir amb el que es va acordar? Fins i tot van fer esmenes amb el beneplàcit de Cs per facilitar l’acord. Cal recordar que la democràcia implica respectar els acords als que s’arriben en comissions i plenaris.

En definitiva, l’educació requereix consens i pactes amb el sector educatiu i els diferents grups municipals. No s’hauria de fer una tarifació social sense un consens previ. Per tant cal negociar, dialogar més que mai i arribar a acords per aconseguir la igualtat d’oportunitats en educació.

Marilén Barceló

Comparteix aquest contingut