En defensa de la llibertat

El món sencer ha vist com un govern democràticament escollit era empresonat per raons polítiques. Un grup de persones dignes, íntegres, conseqüents amb les seves idees, valentes i amb voluntat de servei públic, han sigut empresonades per donar compliment als seu compromís amb el poble de Catalunya.

En Joaquim Forn n’és un bon exemple. Ell, com els seus companys de govern, han estat empresonats per encarnar les millors virtuts que ha de tenir qualsevol persona que es dediqui a la política: voluntat de servei, lleialtat als seus principis i al poble al que serveix, capacitat de diàleg i sentit de la justícia.

Els empresonaments són un acte de venjança dels qui ostenten els poders de l’Estat, contra aquells que hem gosat fer el que sempre ens havien dit que es podia fer: defensar una idea, en absència de violència. Empresonant-los a ells, volen empresonar les seves idees. Les nostres idees. Ens volen espantar.

L’Estat, en efecte, ens vol acovardits, però la seva acció ens esperona a recollir el testimoni dels que s’han vist privats de llibertat. L’Estat ens vol privats de llibertat, però avui ens sentim més lliures per recollir el clam del poble i dir que JA N’HI HA PROU!! L’Estat ens vol silenciats, però no callarem.

Deia Martí i Pol:

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

La remor... el clam persisteix. I persistirà malgrat tot.
Un clam que com mai fins ara diu PROU. Prou d’imposicions, prou de repressió, prou d’amenaces als nostres drets.

Un clam que exigeix la posada en llibertat immediata de tots els presos polítics. Un clam que exigeix la retirada immediata de l’aplicació de l’article 155. Un clam que es va fent fort perquè se sap just, i que no deixarà de ressonar fins l’últim racó del país per ser escoltat dins i fora de casa, a Catalunya a Espanya i al món. Un clam que acabarà fent-se sentir. El clam de democràcia, llibertat, respecte als nostres drets i respecte a les idees pacíficament defensades, que ja és a dia d’avui molt majoritari a Catalunya.

Voldríem no haver de sortir més al carrer. I malgrat tot hi serem sempre i tant com calgui per demanar la vostra llibertat. Us volem lliures i a casa. Estic segur que els barcelonins/es no s’aturaran fins a aconseguir que sigueu alliberats. Guanyarem la vostra llibertat i amb la vostra, la de tots nosaltres.

Xavier Trias
President del Grup Municipal Demòcrata

Comparteix aquest contingut