L’EMA com a exemple

Finalment el somni de l'Agència Europea del Medicament no va poder ser. Arribem fins al final amb un dels millors projectes. Arribem amb la força d'una candidatura que comptava amb un edifici que es va convertir en icona de la candidatura, la força del nostre sistema de salut, l'ecosistema de recerca i emprenedoria i una potent aliança entre indústria, societat civil i administracions. No era fàcil, però arribem fins al final. El projecte de la EMA valia la pena, perquè la seva arribada a Barcelona suposava un revulsiu per a la nostra ciutat.
Lluny de decebre'ns, hem d'aprendre de l'exemple de la EMA. Encara que el final no ha estat el desitjat, aquesta candidatura ha estat capaç d'unir les tres administracions al moment mes complex de la nostra història recent. Els que vivim els secrets d'aquest projecte donem fe que el repte era gran. Com vaig dir en la meva presentació de la candidatura a Brussel·les a l'octubre passat: Hem treballat junts, fins i tot hem sofert junts, però junts hem creat un projecte a l'altura de les ambicions de la nostra ciutat.

I justament aquest, és l'exemple que hem de retenir. Barcelona sempre ha estat una ciutat ambiciosa. Quan just sortíem de la llarga nit del franquisme, la ciutat va saber projectar el somni olímpic. En aquest moment podria haver-se qualificat el projecte d'insensat. Però la ciutat va saber traçar un camí de no retorn que la va convertir en ciutat olímpica i la va obrir al món. Persones com Narcís Serra, Pasqual Maragall o Juan Antonio Samaranch ens van demostrar que els somnis podien convertir-se en realitat. A ells i a molts homes i dones valentes devem la història d'èxit que és Barcelona.

Ara, en els moments més complexos per la nostra ciutat i el conjunt del país, hem sabut traçar un nou repte ambiciós. Aquesta capacitat de generar projectes de liderat global no ha de perdre's mai. Barcelona ha de seguir aquest camí incansablement fins i tot quan el resultat no ha estat el previst. D'això depèn l'impuls d’ocupació de qualitat, la reputació internacional de la nostra ciutat o l'embranzida al nostre sistema de recerca. Barcelona necessita una embranzida constant.

L'exemple de la EMA ha de servir també per adonar-nos que la inestabilitat política és enemiga dels nostres reptes més importants, especialment d'aquells vinculats a l'economia. En els últims mesos havíem recuperat el 84% de l’ocupació destruïda durant la crisi econòmica. Ara els efectes del conflicte independentista o la inestabilitat en la política local barcelonina, se'ns apareixen de nou. És per això que hem de protegir Barcelona. Posar Barcelona al centre de les nostres prioritats. També hem après que fins i tot als moments mes difícils és possible treballar conjuntament. Hem treballat junts entre administracions quan semblava impossible. Hem treballat junts amb la societat civil, reivindicant la col·laboració públic privada de vegades tan injuriada. Barcelona ha estat sempre un projecte col·lectiu.

Certament haguéssim desitjat que l’EMA s’ubiqués a Barcelona. Era, sense cap dubte la millor opció. Però hem d'aprendre de tot això per sortir de nou a caçar noves oportunitats globals per una Barcelona més pròspera, justa i dinàmica. Si perseverem en nostre esforç, els millors anys de Barcelona encara estan per escriure's.

Jaume Collboni i Cuadrado
Tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació

Comparteix aquest contingut