Recuperar la convivència

No deixa de sorprendre que l'alcaldessa Ada Colau no es posicioni clarament sobre la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i no la rebutgi com de vegades insinua que faria. El Grup Popular de Barcelona va presentar al Ple municipal d’octubre, una proposta perquè l'Ajuntament rebutgés la DUI. Colau va votar en contra de la proposta, deixant al seu soci de govern, el PSC, en una posició molt incòmoda. Mentrestant, Colau no deixa de sumar-se al llibre d'estil de l'independentisme, amb termes i qualificatius com: repressió, ús arbitrari de la justícia espanyola, presos polítics, o citar a Puigdemont com el president legítim de Catalunya, tot i estar cessat.

És precisament als moments més difícils quan és imprescindible reafirmar-se sobre les conviccions, encara que hagi de fer-se en determinades ocasions des de l'adversitat. Per això, permetin enumerar quatre asseveracions: primer, ni els jutges han de fer política, ni els polítics som jutges. Segona: a Espanya no hi ha presos polítics, sinó polítics presos, i si ho són, és sobre la base d'unes decisions judicials d'unes instàncies judicials que instrueixen o jutgen a aquestes persones, no per les seves idees, sinó pels seus actes. Tercer: a Espanya hi ha separació de poders, i els temps polítics, de govern i judicial són diferents als seus moments i en els seus continguts. Quart: en democràcia és imprescindible el ple respecte a les decisions dels tribunals, agradin o no. 

Tenim una part del govern de la Generalitat a la presó i un president de la Generalitat fugit, una evident situació d'excepcionalitat. Però l'excepcionalitat és que un govern legítim com era el de la Generalitat, va deixar de ser-ho quan infringia la llei, i a més podria haver-ho fet de forma premeditada i continuada en el temps. Molts catalans ens preguntem com hem pogut arribar a aquesta situació, en una Catalunya que disposa de les majors cotes de llibertat i autogovern més importants de la història contemporània. Com pot ser que en plena recuperació econòmica i creació d'ocupació, ens trobem en una situació de fugida d'empreses i vagues. Sens dubte, una irresponsabilitat d'aquells que governaven la Generalitat i que no els va importar gens, per tal d'aconseguir les seves finalitats secessionistes. Aquests fets, han deixat una fractura social i una factura econòmica gravíssima en la nostra societat. Empreses que marxen, caiguda del consum i de les reserves hoteleres, famílies i amics distanciats…

Aquells que volien separar Catalunya i Espanya, l'única cosa que han aconseguit és dividir als catalans. Ara, més que mai, les Eleccions del 21 de desembre, són necessàries per tornar a la legalitat i normalitat, per abandonar la unilateralitat i recuperar la convivència a Catalunya.

Alberto Fernández Díaz

Comparteix aquest contingut