You are here

Quan tot just compleix un any al capdavant del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, entrevistem a Álvaro Porro per repassar les accions dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona per enfortir l’Economia Social i Solidària. Un àmbit on encara queden reptes per fer-lo arribar a tots els sectors de la ciutadania i que a Barcelona sigui fàcil viure a través d’una economia que prioritza el seu impacte social.

Amb aquesta entrevista, inaugurem una sèrie de converses que mantindrem amb persones significatives de l’Economia Social i Solidària per la seva activitat professional, la seva representativitat, la seva experiència o els seus coneixements perquè ens comparteixin la seva mirada sobre l’àmbit.

Fa un any que vas entrar al càrrec del Comissionat, quina és la teva percepció de l’estat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Barcelona en aquests 12 mesos?

Estem contents perquè estem veient els resultats de l’aposta i a Barcelona és més fàcil ara que fa un temps fer ESS o viure de l’ESS. En dos anys s’ha doblat la creació de noves cooperatives i els serveis, dispositius i recursos que posem a disposició de la ciutadania per fer més fàcil l’ESS estan tenint resposta.

Han passat 1.700 persones per les nostres formacions i cada any acompanyem més de 200 projectes nous i uns 170 projectes consolidats. Per altra banda, amb “Impulsem el que fas” donem suport a 100 projectes de proximitat cada any i amb la línia de subvencions #EnfortimESS estem regant 200 projectes d’ESS per reforçar la seva dimensió empresarial. El mateix passa en l’àmbit del consum responsable on estan tirant endavant més de 30 projectes de sobirania alimentària i consum responsable amb el nostre suport.

Veiem que Barcelona és una ciutat que té ganes de fer Economia Social i Solidària, que té ganes de fer consum responsable i que si li dones possiblitat d’accedir a serveis o a recursos, respon. Des de l’Administració municipal s’ha d’entendre aquest àmbit i hem d’estar disposats a escoltar i a facilitar. Si és així, treballem sobre una terra fèrtil i, per tant, la terra respon. Això no vol dir que no hi hagi encara reptes i dificultats, però les sensacions són bones.

L’Ajuntament de Barcelona és un actor entre molts altres dins de l’ecosistema de l’ESS. Com està sent la relació amb l’àmbit i les altres administracions?

La interlocució és fluïda en la relació i la comunicació, tant amb el tercer sector com amb l’economia ESS, el cooperativisme o amb sectors menys articulats com les economies colaboratives i les comunitàries.

Passa una cosa similar amb les altres administracions. Des de Barcelona fem un paper catalitzador i estem trobant una resposta molt positiva per part de moltes administracions. Amb la Generalitat estem creant un marc de col·laboració molt potent amb la direcció d’Economia Social, amb el Josep Vidal al capdavant, així com amb altres municipis de diferents colors polítics i perfils en el marc de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) o amb l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona.

Quins projectes d’acció de govern destacaries?

Destacaria l’avenç en dos equipaments de referència per promoure l’ESS a la ciutat. El primer és municipal, de Barcelona Activa, que obrim al novembre a l’antiga fàbrica de Can Jaumandreu, al Poble Nou. El segon és Coòpolis, un equipament de caràcter publico-comunitari situat a Can Batlló. Ja funciona com a cooperativa des del maig de 2017, però s’ampliarà significativament en els propers mesos, de manera que a principis d’any podrem presentar el nou espai que serà un pas més cap a un Coòpolis molt més gran i definitiu per al 2021 sobre el que estem treballant.

També estem orgullosos d’iniciatives innovadores com la cooperativització amb col·lectius vulnerables, amb la cooperativa de ferralla Alencoop i la cooperativa de venda i serveis logístics Diomcoop, amb gent que procedia de la venda ambulant irregular. Amb aquests dues experiències estem construint un model i una metodologia de treball que pot donar possibilitats interessants des de l’ESS per a col·lectius d’aquest tipus en el futur.

Hem encetat un curs que es preveu intens. Com es presenta per l’ESS?

El principi de curs són sempre uns mesos molt potents per l’ESS de la ciutat. Tenim un any més la Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC) de la XES a la Fabra i Coats, cada cop més gran i més diversa. També tenim el Forum Global d’Economia Social (GSEF 2018) a Bilbao que recull el relleu de Montreal, on anirem una delegació de Barcelona i de Catalunya potent amb el primer tinent d’alcaldia, Gerard Pisarello, i on ens trobarem ciutats de tot el món que estan construint l’ESS.

Després, al mes de novembre i en el marc del Smart City Expo i el Smart City Congress, organitzem una trobada de ciutats, el Sharing Cities, on aplegarem ciutats de tot el món com Nova York, Amsterdam, París, Viena, Seül, Singapur o Johannesburg per continuar la conversa global sobre els reptes que plantejen l’economia de plataforma, les plataformes digitals i les economies colaboratives.

Per nosaltres és molt important que hi hagi un veritable model col·laboratiu al darrera. Això vol dir que sobre tot parteixi de relacions entre iguals (peer to peer) i després que intentin incorporar altres elements com les llicències lliures, el codi obert, l’accès obert i que hi hagin elements de democràcia en la governànça de la plataforma.

La trobada ja es va fer l’any passat a Nova York i aquest any prenem el relleu des de Barcelona. La fem créixer i jo crec que Barcelona està sent aquí una de les ciutats que lidera a nivell global aquesta conversa, reforçant el paper de referent internacional que està jugant a l’hora de promoure l’ESS. Poc després, tornarem a obrir la Fira de Consum Responsable I ESS a Plaça Catalunya que s’ha convertit ja en un clàssic del Nadal de Barcelona.

I per últim, també estem molt il·lusionats amb el Forum Global de les Economies Transformadores del 2020, amb un forum preparatori al 2019, que té previst aplegar més de 10.000 persones a Barcelona per parlar de com transformar l’economia. Com a Ajuntament estem fent una forta aposta per donar suport a moviments ESS de la ciutat i de l’estat que estan al darrere i, conjuntament amb la Generalitat, intentarem garantir l’èxit d’aquest esdeveniment.

Quina importancia té la relació que aneu construint amb altres ciutats, com és el cas amb el projecte C.I.T.I.E.S o ara amb presència al GSEF 2018?

El principal interès és intentar compartir els errors i encerts que cadascú està fent en el seu camí. Intentar que una política pública que funcioni bé en un lloc es pugui replicar amb un intercanvi d’experiències. Però també crec que, gràcies a aquesta col·laboració entre ciutats, cada vegada més podrem anar a demanar a altres nivells administratius polítiques sòlides i potents cap a l’ESS, com pot ser la Unió Europea, i que sigui tenint en compte les ciutats com a actor clau en aquest desenvolupament.

El Comissionat compta amb una estratègia d’impuls de la política alimentària. Com s’està implementant aquesta política?

Creiem que l’aliança camp-ciutat té més sentit que mai. Barcelona és una de les principals consumidores del Mediterrani, i per tant tenim molt a fer per tenir un model agroalimentari sostenible i una pagesia i un món rural viu.

Per això, fem una aposta forta per intentar facilitar que la ciutadania pugui alimentar-se amb productes de proximitat i de circuits curts portant productes que venen directament del pagès i la pagesa i que d’alguna manera generi un pont entre el món rural i el món urbà.

Per exemple, donem suport a diverses entitats que impulsen mercats de pagès als districtes per ajudar-nos a omplir les nostres places de productes de proximitat, sans i sostenibles, directament dels productors.

Per altra banda, treballem amb l’Institut de Mercats per facilitar que paradistes dels nostres mercats puguin fer una aposta pels productes de proximitat i productes de circuit curt. Impulsem la creació de cooperatives de consum de gran mida per arribar a sectors de població més àmplia, en la línea de FoodCoops d’Iruña, Nova York o París. I treballem amb altres àmbits administratius com el Parc Agrari o alguns ajuntaments del Baix Llobregat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat sobre com generar facilitat logístiques per l’abastiment de les botigues i dels restaurants de Barcelona directament des dels productors locals.

Queda menys d’un any de mandat. Quins són els principals reptes que encareu des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum?

El principal és com consolidar aquestes polítiques públiques que hem contruit i impulsat. Hem arribat a un punt on s’està desplegant amb força, però hem d’aconseguir que sigui una política pública i unes àrees de treball permanents i estables a l’administració municipal.

De fet, creiem que l’ESS no és ni molt menys patrimoni de cap govern. Per això estem contents que cada vegada més forçes polítiques estiguin interessades en promoure aquestes pràctiques. Per tant, qualsevol govern a la ciutat hauria d’implementar això.

Després, hem de ser capaços de generar el know-how a l’administració pública i generar l’expertesa per desplegar aquestes polítiques públiques. Permetre una bona coordinació i complementació amb altres àrees que multiplicaran els efectes i l’impacte d’aquestes polítiques.

Finalment, tenim el repte de l’escala, compartit amb l’àmbit. Com aconseguim que l’ESS no sigui necessàriament d’escala petita i tenir actors de gran mida que puguin competir quan calgui amb la gran empresa i que puguin construir alternatives en sectors on costa tenir alternatives.

Només així podrem arribar d’una manera més transversal a la societat, que l’ESS no sigui una cosa només per públic jove amb formació, sino que pugui haver-ne en moltes capes de població, en molts barris i que la gent com a consumidora, productora, treballadora o emprenedora, pugui ser-hi part, independentment del seu bagatge i del seu perfil personal.

Però créixer també planteja un repte de finançament…

Sí. Tenim una certa capacitat de finançament des de les finances cooperatives i la banca ètica, però crec que ens cal una relació menys acomplexada des de l’ESS amb el món del crèdit i del finançament d’inversions per poder créixer i penetrar en determinats sectors.

A part de les línies de finançament a fons perdut, hem desplegat línes de crèdit en col·laboració amb entitats de les finançes ètiques com pot ser Coop57 i Fiare, de manera que projectes que pel seu aparent nivell de risc no hauríen tingut finançament, l’han tingut i amb un nivell de morositat cero. A la primera ronda de crèdit que ha fet Coop57 en aquest marc, no hi hagut cap morositat i s’han creat al voltant de 75 nous llocs de treball degut a aquests prèstecs.

Però més enllà de la part financera, hi ha sectors on l’ESS té molta capacitat de créixer. És el cas de l’economia de les cures que té a veure amb una revolució profunda cultural i política que s’està vivint amb el feminisme, però no només. Està relacionat amb unes necessitats de la societat i hem de trobar noves formes de satisfer-les amb un model on les dones no hagin d’assumir de manera desproporcionada aquesta càrrega i evitant l’entrada d’un mercat privat mercantilitzador com un elefant en una terrisseria. Aquí és on crec que l’ESS pot jugar un paper important i amb la mesura de govern de Democratització de les cures estem trobant possiblitats, de manera incipient per ara.