Al centre de la cortina hi ha la porta principal, a la qual s’hi accedeix des del pont que travessa el fossat de Santa Eulàlia. Es va dissenyar una portada monumental neoclàssica, amb dues columnes, arquitrau, fris, cornisa i timpà, a la qual es va col·locar, posteriorment, l’escut reial de Carles III de Borbó, que avui es pot veure a l’interior.
A la porta principal s’accedeix gràcies a un pont conformat per dos trams: un d’exterior, estable i sostingut per quatre arcs de mig punt, edificat amb carreus de pedra de Montjuïc, i un tram final, originàriament llevadís, gràcies a una estructura metàl·lica i de taulons de fusta. L’extrem exterior del pont està presidit per un portal flanquejat per dues columnes que subjectaven una porta desapareguda a dia d’avui. La part interior del portal conserva, però, elements dels engranatges que antigament servien per aixecar el pont.
Un cop travessada la porta hi ha un túnel cobert amb volta de carreus de pedra, a banda i banda del qual s’hi despleguen dues portes que permeten l’accés a dues grans naus paral·leles a la cortina de la façana, una cap al baluard de Sant Carles, i l’altra, cap al baluard de Santa Amàlia. Als murs i sostres d’ambdues naus s’hi aprecien restes d’envans antics que devien compartimentar els espais. Tornant al túnel d’entrada, aquest es bifurca en dos trams coberts amb volta de maó que permeten l’accés a la part superior de la cortina, entre els baluards de Sant Carles i de Santa Amàlia. Originàriament, la volta a la dreta de la porta principal era utilitzada per al cos de guàrdia i l’estança corresponent estava destinada a l’oficial o suboficial de guàrdia, mentre que la de l’esquerra hi allotjava un magatzem per a pólvora i material d’artilleria, segons testimonien diversos inventaris i informes. Algunes mencions documentals apunten a què, també, haurien servit com a infermeria i presó en algun moment de la seva història. Amb motiu de la transformació del primer recinte en Museu Militar i de l’obertura al públic de l’espai, ambdues naus van perdre les seves funcions i van passar a ser dependències annexes utilitzades per l’Ajuntament.
Amb l’acabament de les tasques d’edificació de la cortina i dels corredors d’accés a la part superior, el 1769, es van iniciar les obres de construcció del quadrat amb el pati d’armes.