Auditori Sant Martí

No volia ser un heroi, només era un Ragazzo que havia d’anar a la platja i que finalment va decidir quedar-se a Gènova per poder participar en una de les manifestacions en contra de la cimera del G-8. Un noi que escrivia poesia, que pensava que un món millor era possible i que la lluita per aconseguir-ho havia de ser pacífica. Un noi que volia estendre la colada al balcó de casa seva, encara que les autoritats ho haguessin prohibit en una ciutat presa per les forces de l’ordre. Un noi que va descobrir que el món que ell volia millor podia blindar-se en la brutalitat per evitar que ningú el canviés. Un noi que es va trobar amb la violència. Un noi que va conèixer la por. Un noi que va morir i a qui van convertir en un heroi. Malgrat que ell només volia ser un Ragazzo.

QUI VA SER CARLO GIULIANI? I PER QUÈ VA MORIR?

Carlo Giuliani (14 de març de 1978 - 20 de juliol de 2001) va ser un jove anti-globalització que va morir durant la repressió de les protestes que es van produir durant la cimera del G8 (la que reuneix als països més desenvolupats) a Gènova l’estiu del 2001.
Carlo vivia amb el seu pare Giuliano Giuliani, conegut sindicalista de la Confederació General Italiana de Treballadors, i la seva mare Haidi, que posteriorment va ser senadora de Refundació Comunista. Havia planejat passar aquell 20 de juny a la platja, però les notícies sobre els disturbis que s'estaven produint a Gènova li van portar a participar en una manifestació del moviment antiglobal Tute Bianche.
Durant la marxa, durant la qual es van produir altercats entre els manifestants i les forces de seguretat, un land rover dels carabineri va xocar contra una paperera i va quedar envoltat per un grup de joves, entre els quals estava Carlo, qui va recollir un extintor del terra i ho va aixecar. Un dels caribineri li va disparar al cap i el jove va caure al terra; en la seva fugida, el land rover li va passar dos cops per damunt. I el cos del jove va romandre a terra durant hores mentre les forces de l'ordre dispersaven la marxa. Els fets mai han arribat a esclarir-se i el policia que presumptament va disparar ha canviat la seva declaració en diverses ocasions.

Fitxa Tècnica

Autoria i direcció:  Lali Álvarez Garriga.
Intèrpret: Oriol Pla.
Il·luminació: Núria Solina.
So: Pau Matas Nogué.
Ajudant de direcció: Quimet Pla.
Assistent al muntatge: Irene Vicente.
Col·laboradors Aleix Aguilà i Isaac Domínguez

Espectacle gratuït. Recollida prèvia d'entrades obligatòria, aforament limitat.