La parada dels somriures
arts escèniques

I si dialoguem una estona amb nosaltres mateixos? Vull dir amb la més íntima de les nostres realitats, aquella que no té reserves ni prejudicis, aquella que... tot sentint, calla! Potser vivim en un món excessivament comercialitzat, capitalitzat per la idea de benestar: una idea abstracta que amaga qualsevol sensació de tristesa o neguit. Un món on no hi ha res que no pugui ser solucionat obtenint beneficis i bescanviantlos per més benestar. Distreure’ns, riure, apartar la tristesa i el neguit; això, en essència, no és que estigui malament, no. Però... sabem que la nostra geografia humana és polièdrica, més complexa i sensible, i sabem que tendeix a fugir d’allò que no produeixi aquest “estar bé”. És a dir, hi ha sovint una mala gestió per omissió de la realitat que, “tot sentint, calla”. Reflexionar i comprendre la nostra “inexplicable” i inexplicada Tristesa, és una eina de creixença i felicitat propera. Si el teatre és el camp on discernim amb tota aquesta geografia, on ens distraiem mentre veiem en escena actrius i actors gestionant i jugant amb tot allò que els hi passa, i aconseguim identificar aquesta realitat que “tot sentint, calla”... podrem comprovar què és el nostre estimat Teatre: el motor perfecte perquè la missió de conèixer i reconèixer allò “inexplicable” esdevingui possible.

Compartir