Podem pensar que estem segurs, podem pensar que no ens afecta, podem pensar que no serà la nostra història. Però la veritat és que passa a cada una de les nostres vides, forma part de la nostra rutina i, per desgràcia, no en som conscients. Ho vivim d'ençà que naixem i les nenes tenen el seu primer vestidet rosa o els nois el seu primer cotxe de joguina per Nadal. Es queda a les nostres ments quan des d'infants juguem amb nines que són perfectament primes, altes, de pell clara i els ulls blaus.
Però creixem i entrem en aquella edat en què vivim el primer amor i el primer petó, quan totes aquelles històries encantadores que durant anys hem vist a la televisió es podrien convertir en realitat. I s'hi converteixen. Però parlen realment d'amor? Tenim el coneixement necessari per viure-les? Aprenem les eines adequades? Si és així, com és que les cançons més populars entre adolescents tracten a les dones com simples objectes sexuals?
Aran i Aran és una peça que pretén despertar-nos d’aquesta construcció binària.
Una peça amb esperança d'aportar una mica de consciència i trencar amb alguns dels estereotips. Els drets de les dones han millorat exponencialment (encara cal fer molta feina) i el rol de mestressa de casa s'ha rebaixat bastant. De totes maneres, a les dones encara se les considera dèbils i, d'una manera més subtil, la societat no n’està conscienciada.