Sala Jaume Valor

06/09/2018 > 29/09/2018
Preu: Entrada gratuïta

Desplaçaments

Exposició de pintura i videoart de l'artista Joan Lalucat.

“Desplaçaments” neix amb la idea de qüestionar-nos els nostres actes, el nostre comportament i els nostres sistemes de relació.

Tenim la necessitat d'entendre amb unes explicacions prèvies, expectants que aquestes ens tranquil·litzin, ignorant consignes d'afectació, les quals personalitzen un aprenentatge. Perquè delimitar el que nosaltres entenem, perquè el que sentim ha de ser explicat? Així, des de la contra i d'una manera quasi científica em sotmeto a diversos processos, on s'entrellacen diversos llenguatges, com la pintura, la fotografia, el vídeo o l’accionisme, els quals m'ajuden a identificar les meves limitacions físiques i mentals, i a entendre, no des d’un llenguatge revelador sinó afectiu, les preocupacions i conflictes que tinc amb la meva pròpia espècie. Proposo traumatitzar-nos, afectar-nos i forçar aquests desplaçaments, per tal de trobar consignes que serveixin per reescriure el nostre mapa emocional, reescriure el nostre sistema de comprensió, reescriure els nostres sistemes de relació, però aquest cop de manera intencionada, enunciada. Com deia Juan Antonio Ramírez referint-se a David Nebreda, "només baixant a l'abisme podrem tornar carregats de tresors. Aquí ja no queda res, només s'ha de tornar a començar. O millor encara, ressuscitar”.

 

“A todos nos parece que el discurso ya se ha desplazado, que el límite de lo oral se ha desplazado, y quizà conviene hablar un poco más abajo, como el ruido de fondo que casi todos oímos.”

 David Nebreda de Nicolás.

 

 

Vivim en una època en la qual necessitem reinterpretar les nostres accions, per tal de redirigir i reconduir els nostres esforços, i ens hem convertit en persones, les quals m'agrada anomenar "sobrepassades". Els nostres actes estan desplaçats, i de res serveixen, en tot cas, ens perjudiquen. És per això que plantejo el meu treball des de la necessitat per entendre i identificar aquestes problemàtiques, i llavors reinterpretar-les.

Amb una forta preocupació pels nostres sistemes de relació, parteixo de la pintura per després obrir-me a altres llenguatges, com ara la fotografia, el vídeo o l'accionisme. Amb tots ells puc experimentar i endinsar-me en una cerca la qual posi en dubte els valors amb els quals hem crescut, i d'alguna manera, a través de la visceralitat, remoure'ls per tal que l'espectador surti afectat. Aquesta consigna d'afectació és imprescindible perquè, tant a mi com a l'espectador, se’ ns modifiquin certs patrons i estructures que ja teníem acceptades. Entenc com a eines i suports, no només els pinzells i els llenços, sinó també les meves limitacions físiques i mentals. Així puc experimentar amb mi mateix a partir de diversos processos, posant sobre la taula continguts psicològics, físics, íntims o temporals, entre d'altres. Aquests processos de desgast provoquen uns desplaçaments perceptius i ajuden a configurar un mapa emocional. Sotmesos a uns prejudicis preestablerts, proposo qüestionar-nos aquestes estructures per desplaçar els nostres valors de judici i utilitzar un altre tipus de llenguatge. Reescriure els nostres valors, i plantejar-nos, perquè tenim tants prejudicis, tanta por, tanta necessitat per escoltar una explicació, i que aquesta ens atrofiï els nostres pensaments, que potser alguna vegada volien emancipar-se del nostre imaginari perfectament estructurat.

 

On: Sala Jaume Valor

Compartir