La reedificación del habitar
Mostra de l'obra pictòrica de Pablo del Pozo

09/11/2017 > 12/12/2017
Preu: Entrada gratuïta

Des de ja fa temps, l’espectador s’ha vist involucrat en una estranya aporia: tot i la seva condició d’imprescindible en la praxi artística, ha anat sent reconduït a una espècie d’hibernació i a la trista etiqueta d’outsider contemplatiu. Tot i vendre fum en diversos espais expositius amb tota la classe d’activitats lúdiques, aquestes tan sols es queden, en tantes ocasions, en meres execucions físiques.

Tanmateix, de mica en mica, artistes i altres agents que contribueixen al missatge artístic estan desfent-se de tant individualisme a les mostres expositives. Precisament, el projecte de Pablo del Pozo, La reedificació de l’habitar, torna a brindar una mirada facultativa al subjecte essencial que és l’espectador. L’artista no modifica l’espai públic, sinó que l’interpreta en un espai privat amb l’apropiació de superfícies i territoris urbans, mitjançant una obra-dispositiu que només s’activa si la introspecció del públic és real.

A través d’aquesta recodificació i construcció paisatgística del que s’havia perdut i ara torna a ser, Pablo del Pozo posa a col·lació l’espectador com a pròpia escultura i el situa en un entorn on poder habitar i deslligar-se de tota tradició o hàbit heretat. En La reedificació de l’habitar, s’explora la dimensió que aporten les ‘obres de recolliment’, gràcies a la creació d’uns microcosmos i refugis que, des de fa mil·lennis, van etiquetar-se, paradoxalment, amb el nom de ciutats i espais urbans.
D’aquesta manera, l’artista explora l’espectre rural-urbà a través del mantell metafísic del solipsisme que comporta el retir i la condició de crisàlide que l’ésser humà ha anat creant al voltant de si mateix a manera de protecció. Com teoritza Yi-Fu Tuan en Topofilia (2007), “una causa general per fugir de la ciutat era, i encara ho és, una indefinida por a ser aniquilat, la por al que la vida té de confusió i d’excés”.

En la línia de Wittgenstein i de les seves reflexions sobre les accions arquitectòniques per a la construcció de la seva cabanya, Pablo del Pozo traça una línia que uneix art i construcció arquitectònica per edificar un refugi i, alhora, una aula de càstig, on mostrar-se pura i apocalípticament. Per això, tant els materials naturals utilitzats en tota la mostra ―fusta, teles, fang i inclús pigment en tota la seva essència―, com l’habilitat tècnica, forma i arqueològica de les peces, ja remeten a aquesta pretensió antropomòrfica i, fins i tot, de nuesa més elemental i primitiva.

Així mateix, els objectes de Pablo del Pozo neixen, en paraules del propi artista, “de prendre la ciutat com un autèntic monument humà” per construir un nou hàbitat, un nou lloc per l’individu que tan sols mira i ha desaparegut darrere de la imatge del món.

Andrea Bescós

 

Obres

  • Microcosmos (2017) és un habitacle fet de fusta amb unes mesures que corresponen a la pròpia fisonomia de l'artista. La cabanya està pintada de manera inversa a nivell tècnic, és a dir, l'acrílic homogeneïtza la gestualitat de l'oli, amb la idea d'un deteriorament futur i la seva dimensió temporal intrínseca.
  • Assaig arqueològic (2017) és el resultat de l'extracció de runes i/o jaciments urbans d'un abocador i de l'excavació del que va ser un sòl o espai privat per crear nous possibles.
  • Residus (2017) és una tela pigmentada a través de l'espectre aigua-residus i sobrants d'altres peces que van estar en contacte amb el terra de treball i procés artístic i que ara formen un registre.

 

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) explora la relació de l'artista entre el propi taller i la ciutat, extrapolant-ho a l’individu condicionat per un espai que no es representa, sinó que s'origina a través d'uns límits. Per a ell, reedificar significa aprofundir en els codis que li ofereixen els propis materials i re-construir nous hàbitats des de la pèrdua, rescatant porcions de territoris que van ser i que, a través d'una nova construcció paisatgística i recodificació, ara tornen a ser.

Del Pozo es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 2017. En acabar el grau, va ser seleccionat per a l'exposició col·lectiva Sense Títol d'aquesta universitat, així com per la Biennal de Valls amb un accèssit com a artista menor de 30 anys i una exposició col·lectiva al Museu de Valls. Així mateix, també ha estat triat per la Biennal Jeune Création Européenne 2017-2019 amb exposicions durant dos anys per set països europeus, juntament amb altres artistes. Aquest mateix any, també formarà part d’una mostra col·lectiva al Museu Marítim de Barcelona amb un tema que girarà al voltant del territori i l'horitzó.
Actualment, resideix a Barcelona on treballa en el seu propi taller.

Yi Fu Tuan, Topofilia. Un estudio sobre percepciones, actitudes y valores medioambientales. (2017) Ed. Melusina, Santa Cruz de Tenerife, p. 309.


 

Activitat complementària a l’exposició:

Jugar a hacer arte

Dijous 30 de novembre a les 19h

Jugar a hacer arte és una activitat lúdica, i a la vegada reflexiva, sobre les pràctiques artístiques contemporànies i la seva comprensió. A partir del pensament del filòsof Arthur C. Danto, qui va proposar, després de les caixes Brillode Warhol, que tot és art i a més està tot permès, jugarem a posar en connexió objectes quotidians entre ells. Per això, serà en el White cube (espai expositiu) on la nostra mirada converteixi qualsevol objecte en art.

L’activitat es dividirà en dues parts: a la primera s’elaborarà qualsevol tipus d’obra artística amb només materials trobats al centre cívic (cadires, brossa, llapis...). A la segona part es reflexionarà, dialogant, sobre els peces artístiques creades i les seves possibilitats dins la sala d’exposicions. Així  Jugar a hacer arte serà una manera d’educar la mirada, de reflexionar, a través de la pràctica artística convertida en joc.

Es complementarà l’activitat amb apunts teòrics que ajudin a entendre els contextos actuals. L’exercici es dirigeix a un públic adult i adolescent i anirà a càrrec de l’artista Pablo del Pozo.

 

A càrrec de l’artista Pablo del Pozo.

 

 

Compartir