Cartografías, 2872
Mostra d'obra pictòrica de Maybuch Victorel

11/01/2018 > 06/02/2018
Preu: Entrada gratuïta

A través de la sèrie d'obres “Cartografies, 2872” començo a problematitzar l'ús compositiu de la taca. Obres en diferents formats, que denoten la idea d'espai. La taca és cartografia, territori i límit. La sèrie mostra una estètica espontània que teixeix una línia molt delicada entre l'infantil i l'oníric. La taca és un patró que es reitera, és una taca amb actitud, amb brutalitat i temps. Persegueixo la seva petjada, pinto paisatges, imagino mons. Creo llocs i situacions. 
 
Cartografies, 2872”, són les taques d'humitat de casa meva, és una taca de naixement, una cicatriu, una taca d'un càncer, és la taca de tots els plats bruts per rentar, és la taca d'una foto vella, és la taca de l'empaperat de l'habitació caient, és la taca de les figuretes en el vidre que ja no estan, són els nusos de la fusta a terra, són els nusos a la meva gola, és un mar i un paisatge. És la petjada del territori fet gest i rastre. 
 
"...l' espai es torna pregunta, deixa de ser evidència, deixa d'estar incorporat, deixa d'estar apropiat. L'espai és un dubte: contínuament necessito marcar-lo, designar-lo; mai és meu, mai és donat, haig de conquistar-lo...” París 1973-1974. Georges Perec. Espècies d'espais. L'espai (continuació i fi)
 
Començo la meva obra amb una idea: taca. Realitzo pintures sobre paper amb aquarel·la i bolígrafs. Deixo una petjada de pintura, per, amb diferents materials, anar dibuixant per sobre d'aquest rastre. Jugo amb l'atzar, amb el recorregut de l'aigua sobre el suport. Els colors que utilitzo són saturats, no solc barrejar-los entre si. M'interessa veure com es modifica el material amb l'acció de l'aigua. Els formats varien, des d'obres molt petites (15 x 10 cm) fins a obres més grans que ronden els 3.5 x 2.5 metres. 
 
El concepte de l'obra parteix de la problemàtica dels llocs. Pinto paisatges abstractes i de fantasia amb icones que recorden a boscos, ciutats o mars. No represento llocs desolats, sinó espais habitats per nosaltres. Llocs apropiats, plens de símbols i límits. Espais assenyalats, delimitats i anomenats. 
 
Algunes pintures porten números que juguen un rol d'identitat: el meu número de telèfon, el meu DNI, el domicili d'una casa, la data d'una mort o d'un aniversari, les coordenades d'una ciutat, el seu nombre de població. Indago en el material, en un gest, en el maó d'una casa, en la nostra actitud en caminar en una ciutat, en el cartell del carrer, en el semàfor. En el quotidià que es converteix en pregunta i conflicte. 
 
La taca és cartografia d'un territori.
Maybuch Victorel, Barcelona 2018
 


 

Compartir