Centre Cívic Parc Sandaru

Norberto Torres Cortés és un investigador, escriptor i flamencòleg nascut a Saint-Fons, Lió, França, el 1960. És un dels majors experts sobre guitarra flamenca a Espanya. És Filòleg i Doctor en Ciències Socials i Humanes. Va rebre el Premi d'Investigació per part del Ministeri de Cultura. 

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Lió i Diplomat en Guitarra Clàssica pel Conservatori de Música de Venissieux, França ha orientat les seves línies d'investigació cap a la guitarra flamenca participant en nombres certàmens i congressos. A destacar la ponència que va presentar al Congrés Nacional d'Art Flamenc, en l'edició de 1993 celebrada a Paris, per la qual va rebre el Premi d'Investigació del Ministeri de Cultura. Va ser un dels dotze investigadors que van realitzar un estudi sobre la vida i obra de la Niña de los Peines per al DVD publicat el 2004 per la Junta d'Andalusia al voltant d'aquesta cantaora, amb l'anàlisi detallada dels guitarristes que el van acompanyar.

Ha publicat nombrosos assajos en revistes especialitzades tant a Espanya com a França, el seu llibre "Història de la Guitarra Flamenca" és ja un clàssic en el sector. El 2009 va presentar la seva tesi doctoral. Del Popular al Flamenc: Aspectes Musicològics i Culturals de la Guitarra flamenca (Segles XVI-XIX). En la qual va sintetitzar anys d'estudi i investigació sobre el trànsit historic cap a la guitarra flamenca. Per al Dorado va ser especialment rellevant el fruit de la seva investigació sobre la importància que va tenir Barcelona en el naixement de la guitarra flamenca que va derivar en una publicació d'Edicions Carena. 

La seva conferència "Juan Habichuela, La elegancia del toque para acompañar" versarà sobre els antecedents històrics de la guitarra granadina i les peculiaritats i sofisticacions tècniques d'aquest so pulcre, senyals que ja apareixen al segle XIX a les interpretacions de la figura històrica de Francisco Rodríguez, "el Murciano". Norberto tractarà l'evolució i circumstàncies d'aquest toc, el trànsit de "el popular" al "concertisme" que apareix en les figures d'Angel Barrio o Manuel Cano i que serveixen per contextualitzar i entendre el toc modern i elegant de Juan Habichuela.