Centre Cívic Parc Sandaru

A la guitarra de Gustavo Pazos convergeixen algunes de les formes tradicionals gauchescas com la milonga, l'estil, l'empremta amb la sonoritat de la seva formació acadèmica. El seu treball musical no pretén ser reflex fidel de les tradicions musicals del Rio de la Plata, sinó de la seva pròpia interpretació d'aquesta rica font musical. Si hem de fer una crítica musical: en la seva música hi ha un gran espai on conflueixen l'elegància, el silenci i la malenconia.

Nascut a Montevideo el 1960 es forma amb un vell professor del barri El Cordón, aquest el fa transitar entre la guitarra clàssica i la guitarra gaucha tradicional de la milonga, la vidalita i l'estil. Aquesta última guitarra s'afirma en el seu ésser musical gràcies a les seves vivències de nen i adolescent en els camps de Tacuarembó, al cor de l'Uruguai. Anys més tard rep una formació més acadèmica però la seva veritable formació es dóna a l'escenari ja que a partir dels 19 anys comença a tocar com a solista o acompanyant cantants. D'aquesta època sorgeixen les seves primeres composicions. Resideix a Holanda des de fa molts anys i aquí és on edita els seus discos "Papas Calientes" (per a dues guitarres, 1999) i després els solistes "Caraguatá" (2012) i "Estación Edén" (2016)