Centre Cívic Parc Sandaru

El músic Franco Luciani ha aconseguit consolidar l'empremta de l'harmònica en el tango tant pel seu domini tècnic com pel sentit estètic que hi aporta, tot entrellaçant el llegat de dos referents mundials d'aquest instrument, l'argentí Hugo Díaz (tango) i el belga Toots Thielemans (jazz).

L'harmònica és un instrument que emet frases, que sona i que canta. En el tango, la seva sonoritat és propera al bandoneó però també conserva la intencionalitat del cantant, amb la força de la veu com a motor i origen del so.

Dins de la seva gira europea, Franco Luciani s'atura a Barcelona per presentar una nit de tango i folklore en format trio.

Guitarra: Raúl Chiocchio
Contrabaix: Emiliano Roca
Harmònica: Franco Luciani

Luciani és considerat per la crítica i la premsa argentines com un dels músics més notables i talentosos de la nova generació. Nascut a Rosario el 1981, nodrit amb referents tan diversos com poden ser Hendrix, Vivaldi, Piazzolla i la música del litoral argentí. És cultor de la música popular argentina, amb un amor per igual a la rural i a la urbana.

Des de jove ha recollit reconeixements al festival de música popular de Cosquín, Argentina. Compta amb set discos realitzats amb diferents formacions i ha compartit escenaris amb artistes com Mercedes Sosa, Fito Páez, Raúl Carnota o León Gieco, entre d'altres.

"Luciani podia aparèixer amb la seva harmònica cromàtica en qualsevol recital, ja sigui com a convidat anunciat o imprevist. En l'ambient es va arribar a sospitar que hi havia més d'un Franco Luciani". "Hi influïen diversos factors: és un instrument molt apreciat, puc dur-lo en una butxaca i al pujar a l'escenari, no em cal endollar res, explica Luciani, defugint modestament les seves virtuts musicals. Un esperit de col·laboració que es tradueix en participacions en més de 60 discos, dels quals només cinc són propis". Carlos Bevilacqua.