Centre Cívic Parc Sandaru

Les senyals d'identitat de la negritud en el flamenc sembla un assumpte recurrent en els escrits actuals del gènere. Les investigacions de Kiko Mora, de Meira Goldberg, la pel·lícula Gurumbé de Miguel Àngel Rosales o el suggerent article d'Antonio Pradell “Dju Dju o los Orígenes Bastardos del Flamenco” " són alguns dels exemples que aporten actualment visibilitat al tema, però va ser Eloy Martin corrales qui primer va obrir la finestra en publicar a la revista "La Factoría" al 1998 "Los Sones Negros del Flamenco. Sus Orígenes Africanos".

Eloy Martín Corrales és Professor Titular d'Història Moderna del Departament d'Humanitats de la UPF i membre de l'IUHJVV. Al llarg de la seva carrera s'ha especialitzat en l'estudi de les relacions econòmiques, culturals i polítiques entre Espanya i el nord d'Àfrica, dels segles XVI al XX. Els seus estudis i investigacions l'han portat a ser a dia d'avui una de les veus més autoritzades a l'hora d'exposar i argumentar les possibles empremtes, influències i relacions que existeixen entre la negritud i el Flamenc.