En un temps enrere, no tan llunyà, en centenars de tavernes andaluses encara podia llegir-se un cartell que deia “Se Prohibe el Cante”. El Raigón, l'estri de batalla que diria Juan de Loxa, el quejío del carrer, l'emoció que no atenia a modes ni esperava aplaudiments, era el flamenc que senzillament passava, bategava.
D'aquesta idea generadora de creació, va sorgir el motiu pel qual un duo format per un percussionista flamenc atípic i una bailaora inquieta s'embarquessin en aquest concert de cant silenciat que colpeja i balla.
Leonor Leal (Jerez 1980) Bailaora inquieta, curiosa i una mica atípica en el flamenc. La seva versatilitat li permet respondre a qualsevol desafiament i adaptar-se a tot tipus de context, mantenint-se en constant evolució. Després d'una sòlida formació en Dansa Clàssica i Espanyola, troba al Flamenc el vehicle per al seu desenvolupament artístic i personal. Després de diversos anys formant part d'importants companyies flamenques s'acosta al món de la creació coreogràfica presentant als seus propis espectacles: "Leoleolé" (2008), "Ele ele" (2011), "Mosaicos" (2012), “Naranja amarga” ( 2013) i "Fragil"(2015).
Assíduament participa també en projectes molt variats, des del teatre a músiques de diversos tipus (des del propi Flamenc al Barroc, la Clàssica i la Contemporània), compartint la creació amb altres artistes.
Antonio Moreno (Utrera 1978) va obtenir el 2014 el Filó del Concurs de la Unión, va fundar amb el safofonista Juan M. Jimenez Alba Proyecto Lorca, ha col·laborat amb alguns dels millors flamencs del moment: Israel Galván, Alfredo Lagos, Leonor Leal, Rocío Márquez, etc. Alquimista del so i investigador incansable, ha aconseguit amb la percussió desenvolupar una esplèndida carrera i una forma radical i sorprenent d'expressivitat.
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
