Centre Cívic Parc Sandaru

Inauguració dijous 25 d'abril a les 20h.

"Potser ens trobem davant una sèrie eto-poètica subversiva dels qui duen a terme pràctiques radicals de si mateixos que confronten no només esquemes morals i ètics sinó també els de les institucions mèdiques, dels qui porten en tota la disposició del cos les petjades del seu desig, dels qui exhortant una suposada virtut, dels qui amb la seva exaltació de l'extrem confronten als qui sempre estan disposats a atacar el pudor dels altres.

Addicció és un terme que gairebé immediatament remet al patològic, la qual cosa paradoxalment es converteix en símptoma de la (nostra) societat contemporània en la qual tot tendeix a ser patologizable. Addicció acostuma a anar de la mà de la falta de voluntat, aquestes persones febles d'esperit que serveixen a altres com a referència per a auto-legitimar-se en el seu saber moral. Sempre es parla de la definició mèdica, però gairebé mai es para esment a l'etimologia de la paraula, i potser, precisament per això, quan aquesta és utilitzada per a denominar cau, com una llosa sobre éssers desdoblegats existencialment.

En aquesta sèrie d'imatges sense principi ni fi presenta aquesta dualitat (o més aviat nebulosa) on els individus poden entendre's alhora com a éssers subversius o com a víctimes de la falta de connexió emocional, la deriva, l'individualisme, la dislocació global o el consumisme.

En els començaments de la vida, els éssers unicel·lulars vivien (en paraules de Carlos López Otín) en el gran avorriment còsmic de la vida infinita. La vida tal com la coneixem va començar quan els éssers unicel·lulars van decidir aliar-se i passar a ser éssers pluricel·lulars. No obstant això aquesta associació va suposar al mateix temps malaltia i mort. Assumir el final o la mort, el fet que tot el que coneixem i tot el que està en la Naturalesa desapareixerà és una de les grans lluites ancentrales. Religió, amor, tribu, família etc es presenten com a invents humans per a donar sentit a una col·lectivitat inventada que ens ajudi assumir aquest “existir per a morir”.

Potser oblidar-se a través del desig ha estat una cosa inherent a l'ésser humà i els animals al llarg de la història i aquests invents emocionals, químics, part de la realitat o no, són instruments adaptatius al mitjà. Prenent l'addicció com a adaptació al mitjà i com a subversió d'aquest,Leafhopper planteja en 'It's a Wonderful Life' una vida 'meravellosa' que pot semblar truncada i plena de dolor, individualisme o aïllament. Però en última instància pot entendre's també com una lluita per la supervivència.

Des de febrer de 2015 Leafhopper hem estat estudiant, investigant, fotografiant, entrevistant i desenvolupant aquest projecte en un viatge sense fí que ens ha portat a la Xina, Indonèsia, Malàisia, Filipines, el Japó, els Estats Units, Finlàndia, Espanya, Portugal i Mèxic."

Text escrit en col·laboració per Laura Benítez Valero i Leafhopper (Blanca Galindo i David Simón Martret)