Carmen Balcells i Peggy Guggenheim
Dones d'Art 2018

CARMEN BALCELLS

Carmen Balcells i Segalà (Lleida 1930- Barcelona 2015) va ser una de les agents literàries més poderoses i influents del món, convertint-se en la Gran Dama (o dama de hierro) de les lletres hispanes, sense haver publicat mai ni una sola línia. Intel·ligent, brillant, tenaç, incansable...“La Balcells” o la “Mamá Grande”, com la va batejar Vargas Llosa, parafrasejant una obra de Gabo (Gabriel García Márquez), va revolucionar el mapa literari internacional canviant per sempre la situació d’inferioritat de l’escriptor davant el mercat editorial. En un camp verge aleshores, ella va esdevenir pionera en la batalla pels drets d’autor des de l’agència literària Carmen Balcells, que va crear l’any 1960. En pocs anys, va aconseguir establir nous mecanismes de contractació a favor dels autors, eliminant els contractes vitalicis i altres excessos editorials.

Així mateix, va ser l’artífex del famós boom llatinoamericà, convertint Barcelona en la capital de la literatura hispanoamericana i donant-la a conèixer a la resta del món. Exercint d’autèntica mecenes, va procurar sous a escriptors de gran talent literari (però de carrera incipient) perquè es poguessin dedicar en exclusiva a escriure, sense preocuparse de qüestions materials; entre ells, dos dels seus sis Premis Nobel: Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa.

Pablo Neruda, Julio Cortázar, Camilo Jose Cela, Isabel Allende, Ana María Matute, Miguel Delibes, Juan Goytisolo... són alguns dels imponents noms que van figurar en la seva cartera de clients, que va superar els 200 escriptors.

L’imperi literari que va aixecar es va convertir en el més important del món hispà i un dels més importants de tot el planeta. La seva preeminència cultural, la va apropar al poder en nombroses ocasions: va seure a la taula de Fidel Castro a Cuba, a la de Felipe González, José María Aznar o Pasqual Maragall, entre d’altres.

Intuïtiva, astuta, afectuosa, generosa, ambiciosa i lluitadora, La Balcells va escollir la revolució per davant de la resignació o el somni. Va decidir transformar l’Art de la Literatura en un espai més just i digne per als seus veritables protagonistes: els escriptors.

PEGGY GUGGENHEIM

Alliberada, excèntrica i milionària, tradicionalment s’ha caricaturitzat a la Marguerite Guggenheim Seligman (Nova York 1898 – Pàdua 1979) com una rica hereva jueva, capriciosa i ociosa, que va col·leccionar quadres i marits com a divertimento. Per bé que provocadora i extravagant, la Peggy Gugguenheim és en realitat una de les grans col·leccionistes i mecenes de l’art del s. XX.

La seva descoberta inicial de l’Art Avantguardista europeu, que es va produir arrel d’una feina juvenil que va realitzar en una llibreria especialitzada novaiorquesa, la va portar al París dels anys 20. Allà, ràpidament va entrar en contacte amb artistes i escriptors dels grans corrents renovadors de l’entreguerres.

Els trencaments, la radicalitat, la innovació que reclamaven les noves avantguardes van encaixar amb la decisió vital de la Peggy de defugir els convencionalismes i preceptes femenins de la vida burgesa que li exigia l’elit judeo-alemanya a la qual pertanyia.

De la mà de Marcel Duchamp, Jean Cocteau i Herbert Read, va ampliar i aprofundir els seus coneixements sobre Art Modern, convertint-se en galerista i àvida col·leccionista del millor art d’Avantguarda. Va rescatar de París una gran quantitat d’obres de “l’art degenerat” proscrit pels Nazis: “un quadre al dia” va ser el seu lema i objectiu durant la França ocupada, que li va permetre comprar peces excepcionals a preus molt baixos. Després que el Museu del Louvre es negués a protegir i custodiar la seva col·lecció afirmant que era “massa moderna”, va fugir del vell continent emportant-se a Nova York totes les seves pintures i bona part dels artistes, als quals va salvar ajudant-los a fugir del nazisme i proporcionant-los un subsidi durant la seva instal·lació als EUA.

La galeria-museu Arts of this Century, que va obrir a Manhattan, va esdevenir el nou epicentre de l’escena avantguardista, propiciant de manera fonamental i decisiva el pas del Surrealisme a l’Expressionisme Abstracte de Pollock, entre d’altres. Peggy Guggenheim és pel seu caràcter, la seva història i el seu llegat una autèntica Dona d’Art.

Compartir