Bloc

Parlem de las kellys

03/31/2017 - 12:30

Article publicat orginalmente a: https://msnoferini.wordpress.com/2017/03/26/hablemos-de-las-kellys/

Ahir vaig tenir la sort d'assistir a un interessant acte organitzat per les Kellys (cambreres de pis) de Barcelona, acompanyant a un company i autèntic exemple d'activista malgrat la seva edat, el meu amic Enric.

L'acte estava organitzat pel Grup de Lectura Activa (GLA), a la biblioteca Trinitat Vella-J. Barber, i va comptar amb la presència d'una representant de l'associació de les Kellys de Barcelona, que ens va fer una molt interessant exposició sobre la complicada situació laboral que viu aquest col·lectiu, on la majoria d'empleades contractades per treballar en els hotels del nostre país són de procedència forana. L'acte, més enllà de donar difusió a la vergonyosa situació en què es troben les treballadores, pretenia fer un mapa de la precarització laboral en el sector hoteler de la ciutat de Barcelona.

Entre els / les assistents a l'acte van estar presents un elevat nombre de treballadores del sector, les quals van corroborar i ampliar la informació transmesa per la seva companya, el que ens va permetre tenir coneixement de primera mà de quins són els hotels i grups hotelers que aprofiten l'actual normativa laboral per esprémer als seus treballadores o que subroguen a deshumanitzades empreses de serveis sense importar-los el règim de semiesclavitud en què tenen aquestes empreses als seus cambreres de pis.

Foto las kellys 1

Segons la representant de l'associació de Kellys, els problemes més greus amb què s'enfronten diàriament són:

1- L'externalització de serveis, amb la consegüent degradació de les condicions laborals.

2- pressió a què es veuen sotmeses les poques que encara pertanyen a la plantilla del propi hotel davant la perspectiva de perdre els seus llocs de treball per una possible externalització del servei.

3- Els baixíssims salaris. La gratificació per habitació feta ronda en la majoria de casos els dos euros o fins i tot menys.

4- Inexistència de plans de seguretat i higiene a la feina o un incompliment manifest dels plans.

5- Deficients condicions de prevenció, com podria ser el cas de treballar amb productes tòxics totalment desaconsellats.

6- Impossibilitat que les mutualitats laborals reconeguin com a malalties professionals certes malalties.

7- Un abandonament total de les administracions als seus problemes.

8- Increment obligatori de les hores de treball sense cap gratificació.

9- Una gairebé impossible conciliació familiar amb el treball.

10- La degradació total de la seva ocupació com una conseqüència directa de la reforma laboral, Reial decret llei 3/2012.

Foto las kellys 2

Però al marge d'aquests deu gravíssims problemes, amb els quals han de conviure dia a dia aquestes treballadores, es va posar en el nostre coneixement com a importants hotels de Barcelona es permeten el desvergonyiment de tenir treballadores sense contracte o contractades per una jornada parcial molt inferior a les hores que després se'ls exigeix treballar. Es va explicar el cas d'un conegut hotel de quatre estrelles que tenia un bon nombre de cambreres de pis filipines, amb uns gairebé nuls coneixements de castellà treballant sense assegurar o per un nombre d'hores molt inferior a les que realment feien, i que en més d'una ocasió, davant la visita d'un inspector de treball, se les amagava en una cambra de l'última planta a l'espera de la finalització d'aquesta inspecció.

La llista d'hotels on es podrien estar vulnerant els drets laborals d'aquest col·lectiu o podrien estar sent vulnerats per les empreses de serveis a través de les quals es subcontracten a les cambreres de pis és llarga, i en ella es troben alguns dels hotels i grups hotelers més importants del nostre país i d'arreu del món: Hilton, NH, ACCOR, Barceló, Núñez i Navarro, Melià, etc. A la llista fins i tot podem trobar un dels hotels de major luxe i més emblemàtics de la nostra ciutat, l'Hotel ARS.

Realment va ser molt trist veure la desesperada situació en què es troben aquestes treballadores i com estan sent tractades en una ciutat, com és el cas de Barcelona, que acull cada any un molt elevat nombre de turistes, per a benefici d'hotels i de la pròpia ciutat.

Pensem que segons l'Enquesta d'Ocupació Hotelera, als hotels de Barcelona es van allotjar l'any passat 7.490.635 persones, que van consumir 19.547.870 nits d'hotel. El creixement respecte al 2015, que ja havia estat any de rècord (com abans ho van ser el 2013 i el 2014), se situa en un 5,6% en nombre de turistes i en un 5,5% en pernoctacions. Es calcula que la tarifa mitjana diària (ADR) va arribar el 2016 als 138,9 euros (un 8% més que l'any anterior).

MSNoferini

Nota aclaridora: Segons se m'ha fet saber l'acte anunciat sota el nom ¿Fem un mapa d'hotels ?, sobre el qual parlo en aquesta entrada, està vinculat al projecte "Diumenge tots el dies" de Julia Montilla. L'obra de Julia Montilla a l'exposició En transició - Treball, situada a la segona plata del Centre d'Art, compta amb la participació de les Kellys, la Iniciativa Cultural Baixa a la Plaça, el Grup de Lectura Activa- Biblioteca Trinitat Vella-J. Barber i l'equip de Cohabitar Entrepueblos.

Foto las kellys 3

Settlements. Workshop de disseny i construcció participada

02/23/2017 - 11:27

Al llarg d'aquesta setmana, del 20 al 24 de febrer, el col·lectiu Lemur desenvoluparà en col·laboració amb l'Escola Can Fabra un taller de disseny i construcció d'elements i intervencions a diferents espais de l'escola: la terrassa dels petits, el porxo i el pati.

El taller té com a objectiu dissenyar i transformar de forma conjunta amb la comunitat educativa els espais escolars per tal de poder-se expressar millor, estar a gust i trobar una condició de confort.
Aquesta visió neix d'un treball previ amb els infants, desenvolupat durant els últims mesos, per a que agafessin consciència de les potencialitats del seu cos com a eina de coneixement d'ells mateixos i del món i com a mitjà per a relacionar-se amb els altres i l'espai que els envolta. La consciència corporal ha estat practicada a través de l'activació dels 5 sentits més el sentit de l'espai amb unes propostes de joc que els han fet gaudir i han permès a l'observador adult fer aflorar i registrar característiques, vocacions, punts crítics dels espais de joc.

can fabra 9

Durant aquest nou taller es definiran, dissenyaran i construiran conjuntament una sèrie de dispositius fixes i mòbils per tal de materialitzar, almenys en part, aquesta visió i augmentar els "graus de llibertat" a l'interior d'aquests espais de l'escola.
Els dispositius mòbils — nòmades— estan pensats per ser transportats allà on sigui necessari activar un escenari en resposta a determinades necessitats psicofísiques. El dispositiu fix pretén resoldre un punt crític evident en un dels 3 espais analitzats, millorant les qualitats de l'habitar en el dia a dia.

Als infants se'ls hi dona la possibilitat no només de comunicar i representar desitjos i necessitats, sinó també de transformar l'espai per tal d'aconseguir-ho.

Com es farà

El workshop s'organitzarà en 3 moments:

Pas 1: co-disseny

Els infants, amb l'acompanyament dels adults, fent servir el coneixement atresorat durant les anteriors fases del projecte (que s'evocaran a partir de "tastets de jocs sensorials" als diferents espais), mitjançant una seqüència de pràctiques amb un temps clar i definit, produeixen imatges, peces, porcions de la seva visió de l'ús dels espais. Aquestes peces es ficaran totes juntes en una mena de "brou primordial" de caos creador.

Pas 2: co-construcció

Es farà una tria dels "nusos" projectuals. Es seleccionaran, de forma comunitària, els temes calents, les idees, les imatges, suggestions a materialitzar amb els infants.
El procés de triatge farà ús també de la informació aflorada al llarg de les anteriors fases del projecte (migracions i exploracions).

A la sessió de disseny-construcció participada es posarà a disposició un stock de materials que els infants, juntament amb els tutors, assemblaran per donar forma als temes escollits. L'objectiu és definir una sèrie de prototips a completar i perfeccionar a la següent sessió, a la que participarà l'equip de suport. Un equip de nens/es pot fer de Director d'obra i controlar i guiar els constructors.

Alguns dels dispositius seran desmuntables i els infants seran encarregats de dissenyar les instruccions per l'assemblatge.

Pas 3: Inauguració

El divendres a la tarda, coincidint amb la festa del Carnestoltes, s'organitzarà una superfesta final a la que es farà entrega oficial dels dispositius i s'assajaran en llibertat.

Crónica encuentro maestros-artistas

12/27/2016 - 20:53

Els passats 19 i 27 d'octubre van tenir lloc les dues sessions de la trobada Connexions educació-art, que va convocar a maestres i professors d'educació primària i secundària dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris i a artistes i agents culturals de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La trobada, organitzada en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Sant Andreu, tenia com a propòsit obrir un espai de diàleg entre professionals d'ambdós sectors, l'educatiu formal i l'artístic, en el qual compartir experiències en educació artística i projectes interdisciplinaris, i des del que poguessin sorgir col·laboracions futures amb el suport del centre d'art i el CRP.

crp 2

La primera sessió de treball va consistir principalment en una ronda de presentacions a la que tots els participants van tenir ocasió d'explicar a la resta la seva pràctica. Salvada la barrera inicial dels diferents codis i llenguatges, el debat va fluir amb facilitat. Es van abordar qüestions relatives a la manera en què l'art s'ensenya a les escoles i el paper atorgat al seu aprenentatge tant en els currículums oficials com en l'imaginari de les comunitats educatives; qüestions que, no per ser ben conegudes i, en bona mesura, endèmiques del sistema educatiu, no deixen de ser rellevants. En aquest punt es va assenyalar la manca de formació en art del professorat d'educació infantil i primària, cicles en els quals els centres educatius no compten amb professors especialistes. A aquesta absència es va sumar la manca de recursos materials, espais i sistemes d'avaluació adequats, i es va insistir en l'escàs reconeixement de què gaudeix l'educació artística en el sistema d'ensenyament. No obstant això, es va assenyalar també que aquesta falta de reconeixement, que es tradueix també en una falta d'inspecció i fiscalització, podia ser vista també com una finestra d'oportunitat que permetria el risc i l'experimentació.

Tot i així, els mestres i les mestres participants en la trobada reconeixien que l'educació visual i plàstica tenia en bona part dels casos, una finalitat ornamental: les produccions dels i les alumnes serveixen per decorar espais dels centres educatius, remetent habitualment a clixés com les festivitats o les estacions de l'any. La conversa aviat va posar de relleu que l'enfocament des del qual es treballa la pràctica artística a les escoles continua fonamentant-se en l'aprenentatge i aplicació de tècniques per tal d'obtenir resultats formals predeterminats pel mestre o la mestra. Fins a tal punt és així que en un moment de la conversa un dels equips docents participants va reconèixer recórrer a pàgines web com Pinterest a la recerca de tècniques i resultats formals que reproduir amb els seus alumnes. En altres casos s'apel·lava a l'espontaneïtat dels nens i nenes com a motor de l'acció pedagògica.

Diversos dels participants van assenyalar que aquestes maneres d'entendre l'educació visual i plàstica impossibilitaven afrontar la pràctica artística a les aules com un procés cognitiu i experimental, és a dir, com un procés en què els i les alumnes puguin plantejar-se preguntes i buscar solucions formals, discursives i conceptuals pròpies. En aquest sentit es va assenyalar la por a perdre el control sobre l'activitat a l'aula com un dels motius pels quals es recorria a solucions tècniques i formals predefinides, una metodologia que es va contrastar amb el caràcter experimental, processual i investigador de les pràctiques artístiques. En aquest sentit va remarcar-se també la pertinència d'escoltar activament als nens i nenes, partir dels seus interessos i formes d'entendre el món, i de fonamentar els processos educatius en aprenentatges significatius, vinculats al seu propi entorn i experiència vital.

encuentro CRP

La segona jornada de la trobada es va plantejar com una sessió de treball en què, dividits en grups, treballar a partir de les necessitats i condicions específiques de cada centre, amb l'objectiu d'esbossar mínimament un projecte d'educació artística. Les propostes resultants van tenir un denominador comú: la transformació de diferents espais dels centres educatius a través d'intervencions més properes a l'arquitectura o el disseny que no a l'ornamentació, tal com els diferents equips docents venien implementant en els seus centres fins al moment. Tal com es va debatre en la primera sessió, es va tractar de fonamentar aquestes intervencions en processos d'investigació a partir de diferents premisses. Per exemple, a partir de la proposta d'un dels centres de treballar sobre l'obra de Gaudí (un tema recurrent en moltes escoles) es va plantejar la possibilitat d'explorar el mètode gaudinià d'observar elements naturals per extreure formes abstractes a partir de les quals treballar en el disseny d'alguns elements de joc (que també podien ser entesos com a objectes escultòrics). La recerca d'elements naturals a l'entorn proper del mateix centre podia servir, a més, com un pretext per a desenvolupar un treball d'exploració i reflexió sobre els espais naturals en el context urbà.

Un dels centres que va assistir a la trobada, l'Escola d'Educació Especial Sant Joan de la Creu, va proposar intervenir en diversos espais del centre a partir de la gran diversitat funcional del seu alumnat, tenint en compte les seves diferents capacitats psicomotrius i sensorials. Aquesta proposta s'ha vinculat al procés de treball que el col·lectiu Lemur està desenvolupant en el context de Cohabitar entre- (fins a la data en col·laboració amb l'Escola Can Fabra) i que està comptant ja amb la col·laboració d'altres persones que van assistir a la trobada i que es van mostrar molt interessades. D'altra banda, el centre comparteix edifici amb l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, amb el qual ja hem contactat per estudiar possibles col·laboracions en el desenvolupament de prototips o en la construcció dels elements que puguin resultar d'aquest procés d'investigació entorn als espais i els seus usos en funció de capacitats diverses.

Aquest podria ser un exemple, entre molts d'altres, del tipus d'aliances i col·laboracions que, des dels centres educatius poden establir-se amb altres agents culturals, socials i educatius, i una mostra clara del tipus de processos que volem impulsar des de Cohabitar entre-. D'altra banda ens sembla pertinent destacar la importància de romandre oberts a processos i col·laboracions inesperades, no programades per endavant des del centre d'art.

apunts CRP

 

ESCOLA UNA ALTRA FULL DE RUTA: CRÒNICA DE FRICCIONS, GIRS EDUCATIUS, NO PÚBLICS I MEDIACIONS SUBVERSIVES.

12/27/2016 - 02:14

Els dies 4 i 5 de novembre vam tenir l'jornada de Una altra escola de ruta, amb dos dies de treball intensiu. Aquesta jornada es va acollir com un acte del node estatal del grup de Madrid, Donosti i Barcelona, ​​on hi ha institucions com Intermediae i Tabakalera Centre Internacional de Creació gutural i col·lectius / individus com Col·lectivaccions, Lafudició o Fermin Soria. A continuació us deixem dos narratives de les jornades a manera de crònica, una és escrita i correspon al treball de Judit Vidietlla de Col·lectivaccions, i l'altra és un fanzine il·lustrat i queda compilat per Pedro Strukelj, que va assistir els do dies, tant al taller, com les conferències i taula rodona organitzada el segon dia, dissabte dia 5. En aquesta jornada van participar l'Equip de Mediació de Tabakalera i Nora Landkammer de l'Institute for Arts Education de la University of Arts de Zurich amb dues presentacions sobre mediació, col·laboració, aprenentatges i mostrant maneres de "prendre seriosament els sabers locals" i generar "desplaçaments en les institucions ". Després hi va haver una taula amb la mateixa Nora, Oriol Font de Vila i Martí Manen. Aquestes presentacions i discussions van donar a entendre les complexitats, Fregueu i posicionaments sobre el mut de la mediació, no com una cosa nova, però sí com un debat que de nou pivota sobre qüestions d'institució, polítiques culturals, democràcia cultural, treball de relacions amb la ciutadania, tot això sota el nou vernís de la mediació, que sense embuts, vam veure que no fa callar aquestes friccions polítiques i menys les resol.

ilustracion otra hoja de ruta

La crònica il·lustrada a color la podeu trobar aquí: https://issuu.com/ferminsoria0/docs/otrahojaderuta_01_color_w

Del dia anterior, divendres, volem també explicar part del taller anomenat "El gir educatiu i la mediació. Complexitats, xarxes i potencialitats "coordinat amb Judit Vidiella de Col·lectivaccions, Agost Produccions i Fermín Soria. Podeu llegir el resum complex al web de l'escola Una altra Full de Ruta (http://colivre.net/barcelona-another-roadmap/blog/el-giro-educativo-y-la... -potencialidades.)

Destaquem el treball de més de 50 persones a partir dels processos situats de Comusitaria, Art and Coop i Teleduca per generar sociogrames i debats a partir de polítiques concretes. Rescatant l'acta elaborada, entre les preguntes i dilemes que van sorgir en el debat apuntem alguns dels més rellevants:

Dilema dels imaginaris: de les institucions i els diversos agents. Com gestionem o ens posicionem ens situacions on els interessos de l'administració i del veïnat entren en confrontació.

Dilema gestió de diners i recursos: partir del pressupost donat i de l'encàrrec, o fer servir el projecte com un espai en què realment emergeixi el projecte a realitzar, com una investigació oberta i situada. Redistribució de recursos sobre projectes educatius.

Desequilibri en la distribució de recursos: en alguns projectes hi ha una descompensació molt gran entre la dotació econòmica que rep un artista per realitzar un projecte comunitari i els col·lectius que intervenen o col·laboren formant part del projecte, sovint no remunerats.

Incompatibilitat de justificar recursos en les subvencions quan no es pot quantificar el treball en espècies 'per exemple de la feina del Mercat o de l'Institut del Teatre.

Desconeixement del terreny: a meitats del projecte comença el "veritable" projecte, ja que es troben una tensió entre l'escenari presentat per l'Ajuntament i el que realment es troba el grup, ja que el context estava dividit en diverses comunitats i la gent no es relacionava.

Dilema sobre els relats i les veus: qui edita? Qui pren les decisions?

taller viernes Escuela Otra Hoja de Ruta.

Debat sobre la rendibilitat social de l'art comunitari: d'identitat social, de cohesió social; fa un bé; va més enllà i genera conflictes i xarxes, etc.

Delegació de co-responsabilitats: com delegar i traspassar poders del grup motor als col·laboradors? Tensió entre activar processos i coresponsabilitat ... Qui pot? i com?

Barreres d'accés i de treball amb el territori: sovint no es treballa amb el context immediat i quan es fa, és de forma espontània.

Tensions entre polítiques públiques transversals com a àmbit educatiu, social o cultural i polítiques culturals: poc suport de cultura en comparació amb altres.

Marca de valor artístic i d'excel·lència: no s'entenen com a art. Què pesa més, el producte final o el procés? Es busca sempre un artista o referent de 'qualitat' cultural que 'legitimi' el projecte en detriment d'altres agents amb perfils i rols diversos.

Obertura d'institucions culturals: ¿s'obren per justificar nombres o ho fan com una cosa a llarg termini?

Reconeixement / retribució dels participants: si aporten temps i capital simbòlic, ¿com se'ls retribueix ?. Gran varietat d'entrades de recursos, tant materials com immaterials que compliquen el càlcul de les hores de treball, els afectes, els espais d'acompanyament i cura, que no són valorats en termes de retribució.

Retorn de l'administració: Es troba a faltar el seu acompanyament, mesurar els impactes i significats d'aquest treball, ja que sovint són usats però no hi ha una avaluació ni retorn real per part de les institucions.

Sostenibilitat a llarg termini: com es teixeix la viabilitat i els processos a llarg termini garantint una continuïtat ?. És possible realitzar pactes / convenis a 3 anys? És important cridar l'atenció de les institucions culturals sobre aquest tipus de pràctiques, i portar-les a terme a les institucions culturals, justificant accions de treball al barri ...

Continuïtat de les propostes: Moltes vegades estan sotmeses als temps de les subvencions o del fiançament per un temps determinat que estan prefixats i que no responen a les necessitats de la iniciativa dins el territori i en la dinàmica dels processos.

Aprenentatge institucional: les institucions culturals es beneficien d'aquests projectes, però no s'alteren les seves estructures o pressupostos. La poca flexibilitat dels processos burocràtics.

Dilemes entre participació, col·laboració: com es fa el procés de col·laboració i presa de decisions? Es fa la col·laboració des del grup motor que és el protagonista i que secunda el treball en xarxa o es fa de manera negociada i assembleària? S'obren els processos a col·laboracions on es pot decidir sobre la construcció de la proposta o només es participa de propostes liderades pels professionals ?.

Adultocentrisme: la visió de l'adult i les estructures que hem construït com a matriu de processos amb joves o nens que no es troben en òrgans de decisió o que respondrien a altres formes de fer.

Èmfasi en el procés o en el producte final: Fins a quin punt estem pendents del resultat final i de la validació en exposicions, concerts i espectacles finals en un tipus d'espais legitimats i hegemònics com el Palau de la Música, el Mercat de les Flors, etc. Fins a quin punt hi ha un retorn crític de la iniciativa o els marcs són molt restrictius?

Acte-explotació: com es regulen els projectes des dels recursos immaterials que desborden les hores i dedicació i acaben per portar-nos a una auto-explotació? Són realment sostenibles aquests projectes ?. Com afrontar el dèficit econòmic dels projectes i per tant la precarització i auto-explotació?

Relació artista-educador/a: quan l'artista entra en l'espai educatiu, com estableix la convivència i col·laboració? Com es posen en joc els diversos sabers?

La manca de valor dins el sector: moltes d'aquestes pràctiques semblen entendre en un sistema de valors per sota de les produccions professionals, tot i que els processos estan acompanyats per professionals. Això fa que en ocasions no s'entengui com a producció cultural o que no s'entengui el paper de l'artista si no s'ajusta als formats clàssics instaurats (com artistes en residència).

Narratives i estratègies de legitimació: la tensió en els continguts que legitimem i com els legitimem.

taller viernes Otra Hoja de Ruta 2.jpg

Acta Grup Desbordes de la cultura. 7 sessió de treball: propers passos

10/28/2016 - 11:27

El dia 14 octubre ens va reunir Carme, Lina, Mariló i Javier. El motiu principal de la conversa va ser parlar de maneres possibles de continuació amb els materials en aquest trimestre.

En primer lloc, parlem de la por o la dificultat d'explicar històries, i convenim a travar no tant de des dinàmiques d'escriptura, per no limitar a les persones que no estan tan a gust en aquest format, i poder potenciar tallers i espais de trobada per acabar certes línies.

En segon lloc, parlem també de poder convocar alguns tallers específics (sobre escèniques, sobre música) però sempre des del repte de posar les disciplines en relació i generar converses, per no defensar posicions tancades o històries molt limitades d'un sector. Es va parlar de generar links o relacions constant amb altres experiències, d'un relat general que de compte de aquestes relacions o d'espais híbrids que ja ens parlen d'un treball més transdisciplinar. A més en aquests tallers cada entitat pot aportar altres persones i participar activament, però es determina la necessitat que estigui liderada per alguna en concret.

imatge post 7 desbordes 1

Un altre tema que va sorgir la necessitat de travessar els relats des de dues perspectives que no estan preses en compte en primer pla, i que travessen les pràctiques: una perspectiva de gènere i una altra de grups migrants, que ens ajudin a dialogar i contrastar les genealogies i relats desenvolupats. Es discuteix com gestionar això i des que entitats o espais es pot liderar això que sigui viable vist els temps i les dificultats de complir amb els acords de tasques i dates que decidim.

Finalment sobre el treball a realitzar convenim a poder articular diversos temps, perquè el text final global que vam acordar en alguns casos està costant més arribar-hi. Per això s'ha parlat de poder conjugar el treball de text general i marcs, amb tallers i amb mostra o recopilació d'arxius. En aquest sentit es demana que tothom acabi els textos que pugui, inclogui notificacions i coses que van sortir del vermut, i pensem en un altre moment com treballar aquests materials (sessions específiques d'intercanvi dels materials de cada un, per exemple).

A part de proposar desenvolupar diversos tallers d'activació sobre arts escèniques, mirada de gènere i migracions, pràctiques polítiques dels anys 80 'si relacions cooperatives i laborals de la cultura que han generat canvis i lluites polítiques de ciutat.Per ara, com a proposta de treball les persones que vam estar convenim els següents espais i tallers d'activació que us proposem.

imatge post 7 desbordes 2

Primera trobada de la Taula de Programació Expandida: una altra manera de construir proximitats i institucionalitat

10/07/2016 - 11:44

Des de CohabitarEntre- estem ja treballant en la segona fase on la programació s'articula a partir d'una taula intersectorial que estem entreteixint des de finals de juny i que tindrà la seva primera plasmació el dijous 13 d'Octubre. La taula tindrà lloc un cop cada mes i mig, fins al març, com un espai de programació expandida. Estem treballant diversos ecosistemes dels grups amb els quals estem tenint contacte per poder visibilitzar les xarxes i relacions que s'estan produint. La intenció de la taula és generar aliances, complicitats i promoure el treball en xarxa entre les entitats i iniciatives amb les que estem treballant i altres noves del districte i de la ciutat. La taula pretén superar els espais tancats o sectorials del treball comunitari i el camp de l'art. També vol llançar propostes que reuneixin agents culturals i socials diversos. Cal ressaltar que la taula és un espai transversal entre creadores, artistes, entitats socials, comissions de treball del districte, grups diversos, etc. Aquesta varietat promou entrellaçar maneres de treball en relació als ritmes i interessos del territori i les xarxes amb les que estem col·laborant. La taula pretén activar un experiment on unificar els programes abans desenvolupats en la fase anterior de CohabitarEntre- i promoure formes interdisciplinàries de pràctiques artístiques i culturals que es connecten amb altres esferes i problemes concrets de la ciutat.

mesa desbordes

​​

El nostre objectiu com a Centre d'Art és activar aquesta cruïlla problemes, sabers i formes de fer evitant l'educació i el treball de proximitat al centre com una forma d'apropar els continguts expositius de forma didàctica, simplificadora o replicant metodologies. Per contra, el treball amb la Taula Intersectorial apunta a activar localment aquestes preguntes, és a dir, generar col·laboracions amb xarxes ja actives que estan treballant en vectors polítics similars. Busquem generar pràctiques de cultura comunitària i espais d'investigació col·lectiva, i compartir maneres de treball, de relació i recursos en espais de co-disseny amb les xarxes a partir de les pràctiques exposades. Aquest petit experiment institucional proposa la mediació com un espai d'investigació, de diferències culturals, de veus plurals, de diàlegs i de participació directa sobre temes socials que afecten a la ciutadania. Al CAC estem experimentant maneres de dissenyar i generar altres polítiques culturals de proximitat articulades amb la pràctica artística contemporània, expandint la noció de pràctiques culturals i explorant altres formes d'institucionalitat on construir cultura i ciutadania.

Les preguntes de partida de la taula de programació expandida són:

Com podem traçar col·laboracions i complicitats entre entitats diferents?

És possible generar comunitat i treball en xarxa des de pràctiques culturals que siguin transversals?

Podem generar altres espais de diàleg i participació intersectorials des problemàtiques concretes?

Quin paper pot tenir un centre d'art contemporani davant els problemes ciutadans del territori que l'envolta?

Com generar espais per co-habitar, d'estar, conviure i fer servir la institució cultural pública?

encuentro mercado de San Andreu.JPG

Descarrega't el document de difusió que estem treballant amb diverses entitats. Si us interessa participar, envia un email per poder ser-hi! https://issuu.com/home/publisher

 

Acta Grup Desbordes de la cultura. 6 Sessió de treball

09/15/2016 - 17:23

Aquest divendres de 10 a 00:00 ens hem reunit Lina, Marceli i Julia (d'Artibarri), Xavi (Ateneu 9 Barris), Irene (LaCiutat Ivisible), Daniel i Ana (arts visuals), i Mariló i Javier.

El grup ha treballat sobre els diversos punts pensant ja en el vermut que farem en 8 dies, el dissabte 17 de setembre i despres sobre la continuïtat del treball col·lectiu. En primer lloc, hem abordat la dinàmica i el treball del vermut, diferenciat en tres parts:

- Una primera d'introducció, on hem subratllat la necessitat de remarcar l'objectiu de la sessió, la feina feta fins al moment i la posició del grup (es tracta de compartir, de parlar i d'intercanviar experiències, i que es donin converses i espais diferents, a més de poder generar fluxos i moviment entre diversos grups).

- Una segona part se centrarà en treballar les dinàmiques del vermut entorn a 5 àrees, que bàsicament es materialitzen en dues parets i 3 taules. Són espais de treball on es contemplen les diverses Lienas cronològiques que hem desenvolupat. A més cada taula conté espais per poder aportar des fites, esdeveniments / programes, espais i polítiques oficials. També hi haurà una altra part en aquest espai per aportar relats que generin altres històries de la ciutat.
Des del grup hem pogut debatre i concretar que en aquest sentit és important per a la dinàmica:
- Remarcar que es trava de bolcar però també d'explicar històries, batalles i compartir sabers
- El nostre roll serà de dinamitzadors i també prendrem notes i acta del que vagi succeint
- Finalment és important poder generar espais de creus i ambient de xerrada informal

- Una tercera part, serà una posada en comú, que donarà peu a discutir diverses dimensions:
La qualitat del treball realitzat, i que tipus de continuïtat té sentit, i, per tant, quins dispositius o espais són interessants d'activar. El treball final de concreció cap a on podria dirigir-se: nosaltres ara mateix intuïm que poden donar-se dos o tres nivells, interrelacionats: (un web, un dossier o mapa d'infografies, espai d'arxiu o de mostra, amb trobades o treball de tallers).

Grup Desbordes acta 6

En segon lloc hem discutit la continuïtat del treball. En aquest sentit han sorgit diversos punts a treballar. En primer lloc es demana una calendarització més concreta, per poder treballar el buidatge de la sessió del vermut, i amb això construir una primera matriu, estructura base o cabdell on unificar i muntar en col·lectiu les cronologies i els relats desenvolupats. En segon lloc hem estat parlant de la necessitat de no demarcar tant el producte final, encara que ser conscients de la condicions de producció i dels possibles dispositius que contemplem (relat conjunt a manera de dossier, web, arxius i activacions,etc...). Aquestes tres eines comporten temps i metodologies diferents, i és important poder obrir el debat amb altres persones, xarxes per saber la necessitat i unes i d'altres.

Un altre punt que s'ha valorat és precisament treballar els buits, dubtes o espais en blanc de les nostres cronologies amb altres persones, i veure amb qui i com es poden ampliar o aclarir.
Finalment també ha sorgit la reflexió de com marcar relats que no s'estableixin de nou des de posicions fortes o hegemòniques. El repte podria ser pensar en relats que contemplin els punts cecs i forats de les històries, els seus «fora de marcs», i al mateix temps expliquin el coneixement situat del grup que hem treballat i les seves limitacions.

Acords i deures

- Quedem en acabar les cronologies i els relats per a la dinàmica el dia 12 dilluns. La cronologia hauria de ser d'un foli, i el relat de foli i mig o dos com molt, a partir dels apartats de la cronologia.
- Ens posem calendari intern: del 17 setembre al 30 es buidarà els resultats del vermut i al coordinació farà un primer text i articulació de Genealogia. col·lectiva El dia 14 octubre treballarem sobre la primera matriu de treball entre tots per anar articulant un espai comú d'intercanvis dels materials aixecats. En aquest marc podrem saber cap on apunten els possibles camins i una segona fase del grup si és necessària amb noves activacions
- Quedem a les 11 am al centre d'art per preparar el vermut.

ACTA 5 SESIÓN. DESBORDES DE LA CULTURA. COMPLEJIDADES Y CONTRADICCIONES

09/06/2016 - 10:57

5 SESSIÓ DE GRUP DE TREBALL DESBORDAMENTS BCN.COMPLEXITATS I COTRADICCIONS.
23 JULIOL 2016.
Hi assisteixen: Xavi (Ateneo9Barris), Carme, Montse i Josep Maria (Artibarri); Daniel i Ana (visuals Artistes Group);
I Mariló i Javier (Co-Habitar entre-)

A la primera part cada participant descrivim i relatem les diverses histories d' altres cultures a Barcelona. Parlem de les possibilitats d'incloure contrarrelats i altres dimensions de la cultura a BCN.

Xavi comença explicant el seu informe del dècades treball, i el per què del treball de la seva narrativa. Aquest informe sobre tot pot servir a tots perfectament com a mostra de treball. Per la seva part Carme ens explica les pràctiques comunicatives,les complexitats problemes entre les tensions i solapaments de diversos relats: per eixample ràdios lliures i moviments veïnals que a vegades no s'han barrejat com en els anys 80 i 90. Pel contrari, en els 2000 sí s´han barrejat, encara que molts moviments comunitaris se han consagrat o pactat ja amb administracions locals.

El debat continua amb la possibilitat de narrar formes de pensament sobre la instrumentalització de la mateixa gestió pública per part de les administracions. Josep Maria Parla del exemple de la Sedeta en els 70 episodis finals, també fruit de un procés d'ocupació paral·lel al del AteneoPopular9Barris. Remarca aquest procés també entre la tensió d'espai públic comunitari-públic i la auto-gestió. En relació a aquesta tensió, Xavi apunta que aquest debats es tenen actualment entre l'espai autònom debat, l'auto-administrat i la gestió comunal, marcant les relacions de poder i els conflictes amb l'administració pública, per la qual cosa ajuden a explicar com es configuren les alternatives en el relat de ciutat.

foto 5 dia.JPG

Josep Maria explica que a la cronologia, per exemple, seria interessant incloure els ateneus llibertaris de cultura popular de finals dels 70. Es parla de com recuperar aquests tradicions donar-li un enfocament actualitzat com en l'actual revitalització de les festes populars alternatives dels barris. Aquí s'apunta que als anys 60 i 70 els carnavals i festes han estat fenòmens d'organització veïnal populars que suposaven grans espais resistència de la marca BCN (Barceloneta i les seves festes o la colla de bastoners a Can Vies). En aquest marc es troba la tensió entre la cultura popular i flockorica instrumentalitzada (Pujolisme), i altres que sorgeixen de altres formes de relació política (el Tradicionàrius ,el Cat,...) que es consoliden en una política més cap a la cultura popular (com exemple es narra la revista Caramella,o a Bon Pastor un viver popular d'incitativa cultura. També és parla del Saló Diana, un saló ocupat per ells llibertàries que van produir espais de trobada autogestionats. Finalment parla de l'experiència de l' Ateneu Llibertari de Gràcia que tenien també poetes i altres artistes.

Canviant de registre, la Montse explica el naixement de Focus com a fita d'abans dels impacte de la indústria cultural com a element hegemònic de la Gestió Cultural (90 anys aproximadament), i suposa un marc anteriors al de les Fàbriques de Creació i la gestió liberal de la cultura . En primer lloca aquesta cosa coberta s'imposa, i després amb el domini de la creativitat professional i la cultura als Barris s'expandeix de forma ràpida. En aquest sentit, si torna a remarcar el pòsit de la gestió professional i el domini de la“expertesa” cultural com relat d'hegemonia ... Si els finals dels 80`sa Barcelona li concedeixen els Jocs Olímpics de Barcelona , hi han un conjunt de lobbies que dissenyen i controlen la Ciutat, i que també apliquen les operacions reguladores de diverses institucions culturals per “modernitzar” el paper de la cultura. Aquestes operacions penetren molt bé en el model de gestió de la ciutat, en un model de consorci públic-privat. Per exemple aquesta història es materialitza molt bé en el documental "MACBA: La Dreta, L'Esquerra i Els rics" (https: //youtu.be/rDzt22T-xJY) .En aquest sentit analitzar els discursos, tensions de la gestió culturals vs animació sociocultural és una altra àrea interessant cobrir . També s'indica que un altre membre d'Artibarri , Marceli, parlarà de la gestió de la Central del Circ i La Macabra, i amés del relat de Nou Barris des de l'origen dels plans de Desenvolupament Comunitari . Montse reivindica també poder rellegir el programa cultura previ al 15M i l'espai d'arts escèniques de Conserves, per exemple,com un nus i cultiu del 15M: de aquest lloc i altres varen sorgeix Foto-moviment, Teatre de La Marxa, Metromuster, etc ...: A més, si es narra també la història del teatre i la seva professionalització podem marcar el naixement del l'Institut del Teatre, i assenyalar la invisibilitat del magma d'altres pràctiques petitones que venien dels 60,s pot ser més centrades en les sales alternatives i que conformaven altres formes de fer teixit de base i de comunitat.

Des de el grup d'Arts visuals es planteja marcar gent i personatges específics (Pau Ribas), es parla d'espais efímers, performances , ocupacions efímeres i escenes emergents d'arts escèniques dels 90. La poesia alternativa es una pràctica exemplar que es desenvolupa en diferents termes, festivals d'accions que generen Polipoesia, per exemple. En aquest casos eren espais interdisciplinaris de trobada alternatius, que tenen una forta narració dins de l'autogestió i del discurs nacional. Hi ha una altra escena diferent entre el Jam i la poesia que simplement passa desapercebuda en els relats oficials .L'Anna parla dels Anys 60, com un espai implosió de la cultura obrera i la cultura de la burgesia vermella, amb la Cúpula Coliseu, grups d'Art pobres, tot un nou escenari d'emergència. ... Després en els 70 amb s'articula una forma de signe contracultural articulada en diverses experiències que desdibuixen les disciplines més convencionals amb fanzines, cinema experimental, la iconografia concreta, el rock, cineclubs .. Tota una escena en què es materialitzen en mico-institucions ipersonatges diversos , locals,publicacions o espais (El taller de Titelles amb Otal). La contracultura també fa militància i s'assenyala la dificultat per categoritzar les pràctiques davant de la transdisciplinarietat, degut a que són pràctiques molt híbrides. En el 80´s, comença la institucionalitat oficial, amb dissidències i espais que reconeixen l'Art com relats oficials de país i de modernitat. Es passa a la idea de gestió professional. Els nuclis auto-gestionats o de caràcter comunitari s'institucionalitzen (La Poderosa, Cultura Barri). Així en el trànsit dels 70 als 80 hi ha un canvi de model amb una voluntat per legitimar el model institucional i aparentar un model europeu- internacional (ja som Europa = «desarrollisme»). En les arts visuals hi han certs ítems amb un model polític clar que es poden definir fàcilment per dècades de manera educativa. Els 80´s és una construcció de allò contemporani amb una visió paral·lela, mentre que allò popular queda desplaçat a favor del fenomen d'allò nou o de l'avantguarda cultural. En els anys 90,es van crear els centres de producció, a les hores els espais alternatius es consoliden i apareixen fortament en els 2000. Això es debut en part a que aquest relat hegemònic es manté també amb la arquitectura bàsica de discurs de les Olimpíades i la fita del Fòrum (2004 ). Es generen els relats de les «residències d'artistes» "professionals" amb espais de producció professionals. En L'any 2010 sorgeix plataforma Cultura de Base, com una fita de reclamació política, i altres amb espais de noves tecnologies que generen altres circuits.

A la segona part, més curta, també ens centrem en altres tensions del treball, sobre tot en les maneres de coaptació/ tensió de les polítiques , i d'altres formes de contra-hegemonia o relats que romanen invisibles. D'aquesta manera en la discussió es parla de la legitimació i el mercat de l'art, com a canals d'hegemonia que cobreixen altres relats, de manera que sembli que no són possibles altres alternatives per els Sectors Culturals. En aquest sentit, part del sector cultural està immers en dinàmiques socials i polítiques, per exemple amb el 15M , o actualment amb creadors musicals i altres actors polítics s'han anat transformant-se i generant tensions polítiques noves (Per exemple l'espai Heliogàbal). A més aquestes noves aliances ajudarien desplaçar el discurs dur de militància a la "usança vella" i la capacitat de qui té en la militància política nova una nova agenda per pensar formes de coalició entre la cultura i moviments de base...

foto 5 desbordes 2.JPG

Finalment un altre tema significatiu de la conversa es el famós terme de retorn social i la del discurs de moderació cap a allò "social". Aquí es critica aquest retorn a vegades com un simple gest institucional d'un viratge que en moltes ocasions c ara mateix fa que moltes institucions culturals ho tinguin en el seu programa a modo de complement. També es parla si el retorn social com un relat sense pràctiques reals i que genera contradiccions intrínseques a la institució: Sorgeixen espais de conflicte que són captats sota la neutralitat de la institució amb el paraigües del retorn social. El grup narra aquest viratges com un exercici de pacificació i neutralització d'aquests conflictes polítics. En aquest sentit, s'acaba també parlam del auge de cultura i educació. La discussió termina centrant-se en en el marc de l'educació artística, la controvertida figura de mediador educador-artista;el treball de la instrumentació de la creativitat en els espais educació formal (Centres Magnet, Escoles Tàndem, Creadors en residència) sobre els que és necessari altra tipus de discussió en el fons que pugi articular-se sobre el paper de l'escola, la seva governança i la democràcia. Específicament en aquest conversa, la discussió es va obrir a vectors polítics,pensant en altres espais de resistència que puguin narrar altres formes de pedagogies de l'art més complexes.

A la part final deixem les tasques que tindrà el grup, de cara a cridar públicament l'esdeveniment del vermut Desbordes de la cultura el dia 17 setembre.

Bolcar tota la informació i detectar debats que poden representar-se com discussió temes que donen a la història de construcció de ciutat.

Fer la llista una tensions actuals: gestió, auto-gestió, gestió pública comunitària; educació per a la creativitat i nous pública vs educació de la seva cultura al seu politització; cultura popular vs avantguarda de la cultura, etc ..

Cronologia Es necessari reomplir buits i fer la més exhaustiva. Desenvolupar tags i tipologies accions i formats.

Treball previ al vermut / taller del 17 setembre: unir el relat de cada eix en un material similar ha com ho ha realitzat Xavi: informe de propostes des de fa dècades a partir exemples tensions i narratives per casos específics. La coordinació farà un treball amb una mirada genèrica per ser capaç de resumir tot i articular una mirada conjunta. A partir d'aquest treball per cada proposa es proposa que la coordinació organitze el taller i els documents i materials per les persones convidades. El vermut / taller és proposa en tres dimensions: taller glossari / taller de cronologia / taller informes- relats. Difusió: primera setmana de setembre si es llanci difusió amb materials de treball, i es pot el ja va convidant les persones afins (se proposa obrir un google docs amb llista de convidats).

Jornades En Transició-Ciutat: pràctiques artístiques i espais socials

07/28/2016 - 12:46

Del 7 al 9 de juliol van tenir lloc les jornades 'En Transició-Ciutat' a Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani dins el marc del projecte Cohabitar Entrepobles, desenvolupat conjuntament entre Idensitat, LaFundició, Sinapsis i Transductors, i del programa europeu Artizen European Initiative for Art and Citizen, que compta amb la participació de Dédale, Artart, Expeditio, ProstoRož, Transforma, Idensitat, Waag Society, Sinapolis.

Durant tres dies, el centre d'Art va acollir debats, conferències, taules de treball i espais de xerrada informal, una projecció documental i una ruta urbana. L'objectiu de les jornades era conèixer, compartir i debatre sobre plantejaments i projectes que aborden la ciutat com articuladora d'espais dinàmics en constant tensió i modificació; i alhora, com a espai on s'articula la creació col·lectiva que incideix en la transformació de la ciutat com a projecte.

La primera tarda d'experiències la va obrir AltArt (Istvan Szakats, Romania) parlant sobre el seu treball entorn a l'activisme polític des del punt de vista de l'espai públic i l'ús de la tecnologia. Va continuar Ángela Bonadies (Caracas) presentant un paradigmàtic cas: La Torre David, un projecte fotogràfic que ja ens apropava a casos locals com La Mina i el seu emblemàtic edifici Venus. Un projecte que parla de memòria i de resistència. Finalment, el cicle 'Habitacions pròpies' va tancar la tarda amb el debat a tres bandes entre Azucena Klett (assessora de l'Àrea de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Madrid), Ton Salvadó (director de Model Urbà a l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ) i la plataforma veïnal Gràcia, cap a on vas? (Elisabeth Maluquer i Paula Martí), posant sobre la taula desitjos, experiències i línies de reflexió sobre 'els com', 'els des d'on' i 'per als qui' estan pensats els espais d'una ciutat.

Jornades en transició
Jornades En Transició

Durant la jornada del 8 de juliol es van entremesclar taules de treball, debats i casos, on es van tractar conceptes com el de mediació, xarxes d'acció ciutadana als barris o noves tecnologies aplicades a l'acció comunitària. Per a les taules de treball comptem amb la dinamització de la Xina Cabrerizo (Intermediae) qui va explicar el procés d'activació del projecte #PaisajeVallecas i Guillermo Rojo d'Espai Germanetes, un altre paisatge urbà sorgit a l'eixample barceloní que desenvolupa activament una altra manera d'habitar l'espai urbà . A la taula de tecnologies debatem amb Marta Gràcia (Hangar) sobre el projecte Constel·lacions (Barcelona) i Dédale (París) sobre els usos de la tecnologia pel que fa a l'espai públic ia la creació de xarxes estables d'acció ciutadana a través (o juntament amb) ella.

Després de compartir un dinar al Centre d'Art, a la tarda, diferents agents culturals, membres de plataformes sorgides des de l'autogestió o des de les institucions i projectes que s'arrelen en els territoris, van tractar temes que travessen diverses línies de treball desenvolupades en Cohabitar Entre- com són les pràctiques artístiques i els processos col·lectius que activen estratègies d'innovació i que incideixen tant en l'ecosistema cultural com en els contextos socials sobre els quals actuen. Així doncs; parlem d'autonomia i art de context amb Jordi Claramonte (Madrid), de les conseqüències de l'impacte de la crisi en 'Barris i crisi' amb Ruben Martínez, de la resistència veïnal al Cabanyal amb Emilio Martínez i Maribel Domenech, sobre els nous espais per a la cultura amb l'Ateneu Candela (Terrassa) i per a l'art amb Montse Badia (Barcelona) i vam conèixer l'experiència de l'assemblea Amarika amb tot el que va suposar la seva proposta de xarxa en el teixit artístic, amb Iñaki Larrimbe i Sonia Feligreras ( Vitòria).

Per tancar el dia, ens van acompanyar Mariona Giner i Sergi Pujolar amb '15 anys a Venus 'un documental que narra el llarg i frustrant procés que pateixen molts veïns del bloc de Venus davant la incertesa de l'habitatge i la reubicació, en un barri ja de per si estigmatitzat com és la Mina. Aquest documental on vam poder més compartir un col·loqui, va ser el millor preàmbul per a la ruta del dia següent, realitzada als barris de la Mina i la Catalana gràcies a la col·laboració de Desdelamina.net i Dédale.

Jornades En Transició-Ciutat
Jornades En Transició-Ciutat

La ruta va escollir un títol homenatjant a Joan Brossa i el seu polèmic monument: "Cartografia sensible; records Malsons i Brossa "a més de comptar amb valuosos testimonis orals del els veïns i veïnes del barri, es podia seguir a través d'un suport digital: https://goo.gl/EZbriW que contenia arxius gràfics textos i dades sobre cadascuna de les parades. En aquesta ruta amb 10 punts clau, vam conèixer de primera mà els canvis urbanístics i les experiències dels veïns i veïnes en aquest procés d'especulació i estigmatització d'un barri que fins als 80 tenia més de rural que d'urbà, i així ens ho va explicar també Sito Alarcón, membre del Consorci del Besòs durant la parada al riu. Aquesta activitat no hauria estat possible sense la col·laboració de: Desdelamina, els veïns i veïnes que van compartir amb nosaltres els seus coneixements i El consorci del Besòs. Finalment un gran dinar de comiat al mític bar 'Jerez de los Caballeros' més conegut com "La Pili", va posar la guinda a aquestes jornades on durant tres dies espai públic i pràctiques artístiques van ser abordades des de mirades, experiències i agents diferents que articulen la ciutat com un altre(s) espai(s) possible(s).

cartografia sensible
cartografia sensible

Moltes gràcies a totes les persones que es van acostar tant a Fabra i Coats com a la ruta urbana i als col·lectius i participants de les conferències, taules i debats per la seva implicació.​

Consulta el programa complet AQUÍ.

 

 

ACTA 4 SESSIÓN DEGRUP DE RECERCA DESBORDAMENTS BARCELONA. 11/07/16

07/17/2016 - 15:40

Mariló i Franciso (LaFundició/Co-Habitar Entre), Lina (Artibarri), Xavi (Ateneu Popular 9barris) i Irene (La ciutat Invisible) i Daniel (artista visual).

1. Comencem la sessió fent un repàs de l’estat de la recerca per part de cada grup.

La Ciutat Invisible, que havia de fer un relat sobre les transformacions de la ciutat exposa la seva situació. D’una banda assenyala com les experiències i les transformacions al barri de Sants les controlen, però de tota la ciutat no.

Mariló assenyala que si tenim un relat de Sants i un altre de Ciutat Vella (per part de Forn de Teatre Patothom —Artibarri—) ja tenim dos focus que poden ser explicatius de les transformacions a la ciutat.

4 dia acta desbordes

2. sobre el dispositiu mapa i les formes d'articular els relats i la informació recercada

Es debat si parlar d’experiències a escala micro pot servir per explicar les derives de la ciutat fent extrapolacions. Es recorda que ja en una altra sessió es va parlar de no abastar tota la ciutat —i la seva àrea metropolitana— perquè és del tot impossible. La Irene comenta que fer un mapa (com el de Pam a Pam) és difícil si parlem d’experiències que han succeït en temps diferents, que tenen una dimensió cronològica. Irene parla de fer un mapa interactiu que serveixi per visualitzar les diverses èpoques.

Lina d' Artibarri proposa fer un llibre tipus «elige tu propia aventura». El Daniel Gassol proposa una publicació de relats en primera persona i observa que una infografia bàsica pot ser massa limitada. La Irene defensa que un mapa interactiu que funcionés de manera interactiva i molt intuïtiva. S’esmenta el mapa de la recerca "Barris i crisi”. S'assenyala el perill de sobredimensionar la feina. Xavi Urbano assenyala que lo interessant és la possibilitat de mapejar els discursos i no només experiències i que aquest pot ser el fet diferencial del projecte. Irene parla de centrar l’evolució dels discursos a la cronologia i al mapa abocar la localització de les experiències. 

Parlem de la possibilitat de combinar el relat amb textos citats al mapa. Diem que en paper, al mapa, no hi cabrà tot. Que en paper es pot fer una cronologia de discursos sintetitzada en forma d’infografia que pogués destacar algunes experiències concretes que puguin ser com exemples/models. Es proposa que el mapa en paper enllaci al mapa online més complert.

Es debat quina ha de ser l’eina per explicar els discursos i la informació. Si ha de ser online o no, si s’ha de fer servir plataformes o eines interactives predeterminades (meipi, openstreetmaps…). Xavi proposa parlar amb la Directa perquè ens facin la infografia i es faci un número especial encartable en el diari. De fet es parla de incloure el mapa, la infografia cronològica i articles (text escrit).

Es proposa que la relació entre els discursos sobre la ciutat i els vincles i conflictes entre l’evolució de la ciutat amb el sector i les iniciatives culturals està bé. No fer un relat exhaustiu sinó insistir en la narrativa i que quedi clara. Una possibilitat és crear un document on abocar els textos i que tingués dues columnes diferenciades per “Tranformacions de la ciutat” i una altra per “Experiències culturals” amb els vincles entre una i altra columna. Es mencionen el catàleg de "Principio Potosí Reverso” i el llibre “La domesticidad en guerra” com a exemples de formats que divideixen la publicació en dues seccions que es vinculen l’una amb l’altra.

4 dia foto 2

3. Sobre els espais de socialització

Es va tractar els actes per socialitzar els resultats del grup de recerca. Es debat quins han de ser els formats de comunicació pública (jornades, rutes, festes…) s’assenyala que la socialització ha de servir per trobar la validació i la possibilitat de incorporar les propostes de la gent.

Van parlar de nou que els materials no han de voler ser exhaustius i enciclopèdics, sinó insistir en filar relats inèdits. Es parla que la primera trobada serveixi per validar i incorporar més informació. L’acte hauria de ser obert però convidar uns convidats específics que ens interessi. També es parla de validar els formats i eines pensades per socialitzar la recerca i no només els continguts.

4. Tasques

- Escrivim un text per cada grup per la propera sessió que inclogui el relat que es vol destacar i filar entre ells, amb l'objectiu de poder focalitzar la recerca i poder ubicar a la gent que es convidi a venir al setembre durant la primera socialització de la recerca.

- Es proposa organitzar el 17 de setembre una trobada- vermut oberta amb col·lectius i agents de la ciutat per contrastar, ampliar i validar la feina feta. Es desataca que sigui trobada-taller i tingui lloc amb un caire de vermut i espai comunitari.

Pàgines