Desbordar la cultura [FASE 1]

Cohabitar entre inauguracio
Cohabitar entre inauguracio 02
Cohabitar entre inauguracio 03
Inauguració - Cohabitar Entre 023

Espai 1. Programa Desbordar la cultura

Tradicionalment ha existit, en el camp de la cultura i dels centres d’art, una divisió a partir de la qual un grup de directors, juntament amb comissaris i artistes, creen i generen exposicions, obres d’art i activitats culturals que són consumides i visionades pels públics. En aquest tipus de configuracions prevalen l’exposició i la mostra de les peces realitzades pels creadors individuals com a format hegemònic i com a única narració possible, tot i que, tant des de les pràctiques de l’art contemporani com des de les pràctiques culturals comunitàries, s’ha posat en qüestió la primacia de les exposicions i el paradigma de model cultural que aquestes polítiques sostenen. El paradigma de política institucional marca una economia política molt clara i una divisió social del treball entre els que creen la cultura i els que l’observen, entre qui produeix cultura i qui la rep. Això suposa una distància entre qui és productor i creador i qui té cura, fa d’intermediari o genera processos de distribució de la cultura; marca, en definitiva, una distància entre els grups de creadors i els públics o la ciutadania en general.

Amb el títol Desbordar la cultura s’estructura un programa que parteix del convenciment que existeix un conjunt de pràctiques i d’iniciatives culturals que han desbordat els marcs clàssics de producció i recepció de la cultura, i que ho han fet tot proposant unes  pràctiques institucionals que es desenvolupen mitjançant dinàmiques de cooperació, de treball en xarxa i d’hibridació. Aquestes pràctiques s’han articulat amb un component de mediació crítica, que entén la mediació com una forma d’investigar, d’explorar i de generar coneixements, cultura i ciutadania de manera experimental. Es tracta d’unes pràctiques ciutadanes hereves dels ateneus populars i llibertaris, de l’educació popular i dels moviments veïnals, així com de les formes de treball cooperatiu, que desborden el paradigma de la cultura i la figura del creador o la creadora, i que s’hibriden amb altres camps i sabers.

Les institucions que desborden la cultura han explorat vies que articulen altres formes de gestió cultural, on es treballa col·laborativament amb comunitats actives a partir de la implicació i el disseny conjunt amb els territoris. Aquestes noves institucions de la cultura esdevenen, així, espais d’innovació ciutadana, on es generen espais d’aprenentatge, de relacions entre grups de creadors, activistes, escoles, arquitectes, moviments ciutadans i entitats socials. Però també on es creuen els camps de sabers entre la cultura popular, la interculturalitat, la innovació social, el desenvolupament comunitari, l’urbanisme sostenible i les pràctiques artístiques. Són unes pràctiques que mostren de quina manera la cultura es reivindica i es reinventa com un dret i també com un lloc que permet imaginar i assajar un tipus de relacions i de polítiques d’allò col·lectiu a llarg termini. En definitiva, ens mostren altres maneres no només d’utilitzar, sinó sobretot d’habitar les institucions, de construir-les des d’espais inclusius i plurals que emfasitzen les possibilitats d’estar juntes i en col·lectiu a través de la cultura.

El programa Desbordar la cultura s’estructura mitjançant tres eines de socialització i mediació:

1. Una exposició, que investiga els quatre casos particulars d’unes institucions que desenvolupen projectes d’implicació ciutadana en territoris a llarg termini. En aquests casos s’articula la mediació en termes de política institucional, mitjançant equips de treball interdisciplinaris i una participació directa i codissenyada amb els territoris, a partir dels seus sabers, els seus ritmes i les seves sinergies.

2. Un grup d’investigació interdisciplinari que desenvoluparà tallers, trobades i jornades per establir una possible genealogia dels desbordaments de la cultura a partir de tres capes o relats que s’interrelacionen: el treball cooperativista, l’educació popular i les arts comunitàries, així com les pràctiques d’art independent i de context.

3. Un conjunt d’accions d’activació i relació amb l’espai expositiu i altres pràctiques que es mostren en el centre d’art en relació amb els processos situats en els contextos.

Formen part del programa:

Dins de l'exposició: Serpentine Galleries/Center for Possible Studies, amb el projecte Re:assembly ; Intermediae, amb el projecte Paisaje Sur - Autoconstruyendo UseraVillaverde; Fundación Museos Quito-Mediación Comunitaria, amb el projecte Mercado de San Roque; Fundación Cerezales Antonino y Cinia, amb el projecte Territorio Archivo.

Artibarri, Ciutat Invisible, Ateneu Nou Barris i grups d'artistes visuals, com membres de l'equip d'investigació.

 

///////////////////////////////////////

Fundación Cerezales Antonio y Cinia/teritorio Archivo. Lleó

Fundación Cerezales Antonino y Cinia (FCAYC),

La Fundación Cerezales Antonino y Cinia (FCAYC) és una institució de caràcter privat, amb una política de servei públic, situada a Cerezales del Condado, a la província de Lleó. Està formada per àrees de recerca i de treball relacionades amb la cultura i l’art contemporani, amb el so i la música, i amb l’ etnoeducació . La seva presència en el medi rural constitueix una elecció conscient que «afecta» d’una manera permanent la institució i subratlla el seu paper en un ecosistema . La FCAYC se situa al costat de processos complexos, i molt fràgils, que conviden a desmuntar la relació entre centre i perifèria, i a treballar amb un sentit (auto)crític, obert i sense complexos.

L’acció de la FCAYC s’inscriu en la idea de «veïnat» o, concretament, de pertinença a diversos veïnats: geogràfics, humans, no humans, temàtics, polítics o metodològics.

Territorio archivo. 2011- actualment

Territorio archivo és un «documental», camuflat a l’interior d’un arxiu, que és més eloqüent per les discontinuïtats que reflecteix que per l’intent de totalitzar qualsevol territori com una «continuïtat». Ara com ara consta d’uns tres mil cinc-cents documents, i en continua acumulant. Aquests documents tenen la qualitat d’implicar activament conservadors i conservadores de tipus domèstic: usuaris, artistes i llecs; habitants i transeünts de l’arxiu i del territori. No està custodiat per arconts , sinó que qui en té cura són ciutadans i ciutadanes del carrer, veïns i veïnes que no tracten d’imposar la seva jerarquia ni cap tipus de visió (en tot cas, miren de negociar-la), i que es dediquen a aportar la seva memòria, amb les trampes que això pot comportar. Conté rutes i maneres d’habitar que mantenen un punt de partida: la no-ficció.

Cohabitar entre inauguracio 03

 

Centre for Possible Studies / Re:Assembly. 2008-2013. Londres

El projecte Edgware Road va néixer el 2008 com un subprojecte de les Serpentine Galleries. Arran del treball amb la gent local d’aquest barri de l’oest de Londres —una zona conflictiva que acull algunes de les comunitats més riques i més pobres de la capital londinenca—, va néixer el Centre for Possible Studies com un espai organitzatiu i un marc conceptual per al projecte. Els Possible Studies són generats per grups d’estudiants, treballadors, activistes i agències, tant de caràcter local com internacional, que plegats analitzen les desigualtats creixents que hi ha a la zona i alhora hi donen respostes. Des de la creació del projecte, el Centre for Possible Studies ha ocupat tres edificis buits i s’ha instal·lat en diversos centres assistencials, escoles, etc. El seu caràcter temporal reflecteix les condicions d’Edgware Road, tant pel que fa al procés agressiu de desenvolupament immobiliari com a la seva funció com a lloc de trànsit per a gent d’arreu del món. El Centre for Possible Studies acull l’ edgwareroad.org , a càrrec de l’arxiu del projecte, i aviat disposarà d’un espai en una biblioteca local per als seus propis projectes i els projectes locals.

Re:Assembly. 2008-2013

Partint del projecte Dis-assembly, que es va dur a terme al barri d’Edgware Road durant els anys 2004-2006, el col·lectiu d’art sonor i activisme Ultra-red va treballar durant cinc anys dins i fora del pla d’estudis de la St Marylebone Church of England School. La iniciativa, que va emprendre diversos projectes sobre la relació entre poder i la manera com aquest s’organitza a l’escola, al barri i a la societat en general, girava al voltant de la pregunta següent: «Quin és el so de la ciutadania?» Estudiants, professors, activistes locals i organitzadors comunitaris van treballar en investigacions de la zona i de l’escola en el marc de les assignatures de matemàtiques, geografia, història, dansa, teatre i art visual, així com d’activitats extraescolars i de programes d’estiu. Els projectes se centraven en l’aburgesament de la zona, en la reorganització de l’aprenentatge i en les expectatives contradictòries dipositades en els alumnes, com ara el fet que hagin de ser portadors del futur i prou responsables per contreure deutes cada cop més elevats, quan alhora són incapaços d’estructurar la seva relació amb el procés educatiu.

Inauguració - Cohabitar Entre 023

 

Mediación comunitaria a la Fundación Museos de la Ciudad/ Mercado de San Roque . Quito.

Mediación comunitaria a la Fundación Museos de la Ciudad

Mediación Comunitaria va ser un equip interdisciplinari, creat l’any 2012 a l’empara de la Fundación Museos de la Ciudad, que va funcionar fins a principis de l’any 2016. Durant aquest període va dur a terme processos col·laboratius amb comunitats, l’objectiu dels quals era establir agendes de treball que responguessin d’una manera pertinent als debats en el territori i a la construcció de comuns.

Va articular eines de recerca, d’educació, d’agricultura urbana, d’arquitectura i de disseny participatiu. Va implantar canals de participació perquè els grups comunitaris tinguessin l’oportunitat d’incidir en els espais, programes i models de gestió dels museus, reconeixent les asimetries i les tensions de poder que caracteritzen la relació entre les institucions culturals i les organitzacions socials.

Mediación Comunitaria en el Mercado de San Roque de Quito .2012-2016

El Mercado de San Roque, situat al centre històric (colonial) de Quito, reuneix entre 2.500 i 3.000 llocs de treball fix organitzats en 21 associacions, però representa una xarxa d’economia popular informal no calculada que proveeix la ciutat de productes de primera necessitat en un 17% del total de la demanda. D’una manera complexa, connecta la ciutat amb les ruralitats i esdevé un espai d’acollida de les migracions indígenes internes. A més del comerç, el mercat popular comprèn una xarxa d’oficis artesanals i de diverses pràctiques ancestrals, com ara la medicina natural i les exercides per curanderos. Ha estat la plataforma per a l’autogestió d’espais d’educació intercultural bilingüe per part de pares i mares parlants de quítxua: els únics espais educatius d’aquest tipus que hi ha al centre urbà.

El comerç popular i indígena a la ciutat representa una lluita històrica en tensió constant amb el govern de la mateixa capital i els diferents discursos de control, regulació i expulsió que avui dia giren al voltant dels conceptes de patrimoni, turisme i seguretat.

Mediación Comunitaria en el Mercado de San Roque ha passat per diferents etapes: des de l’intent d’incidir en la planificació urbana mitjançant cartografies col·lectives i el desenvolupament de propostes comunitàries, fins a la creació d’espais formatius dins el museu. L’objectiu general consisteix a reunir eines polítiques i metodològiques que els ajudin a replantejar la seva posició com a mediadores comunitàries i educadores de museus en espais de convivència intercultural bilingüe. Durant tot el procés s’ha treballat amb el Frente de Defensa del Mercado de San Roque en la conceptualització i el disseny de materials educatius, els quals, si bé combaten els estigmes mediàtics que recauen en el mercat, també hi propicien espais de diàleg com a formes de reconeixement i d’enfortiment de l’organització.

Inauguració - Cohabitar Entre 024

 

Intermediae/ Paisajesur - Autoconstruyendo Useravillaverde. Madrid

Intermediæ

Intermediæ és un espai de producció i recerca de pràctiques artístiques que obre un diàleg entre l’interior i l’exterior de la institució artística. Manté oberta la pregunta sobre el sentit social i polític de l’art, acompanyant i convidant creadors i altres agents culturals i socials i donant-los suport. Mitjançant l’experiència distribuïda i les col·laboracions experimentals entre diferents disciplines, s’investiga sobre els préstecs d’artistes d’altres àmbits i es pregunta quin és el retorn social i el potencial multiplicador de les seves pràctiques.

Paisajesur - Autoconstruyendo Useravillaverde. 2013-2015

PaisajeSur - Autoconstruyendo UseraVillaverde és un projecte que neix d’un diàleg, d’una conversa oberta entre veïns i veïnes d’Usera i de Villaverde, entre col·lectius artístics de pensament i d’intervenció crítica urbana i l’Administració pública. Es tracta d’una iniciativa de recuperació d’espais en desús, degradats o ignorats, que pretén recrear nous usos, funcions, significats i valors. L’objectiu consisteix a desencadenar processos de construcció/transformació compartida de nous espais a través de l’experiència i la relació continuada de veïns i veïnes amb aquests indrets, de manera que esdevinguin nous paisatges a través dels usos i les pràctiques que s’hi duen a terme. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que les persones reconeguin la seva capacitat per intervenir en el paisatge que conforma el marc de les seves vides.

Al juny del 2015, el projecte incloïa dos dispositius arquitectònics per a la millora dels horts urbans comunitaris situats, respectivament, al districte de Villaverde ( V de Villaverde ), a l’hort veïnal anomenat Huerto Ladis, i al districte d’Usera ( U d’Usera ), a la parròquia de San Juan. A més, incorporava una sèrie d’infraestructures i de dispositius mòbils d’ús comú que acompanyaven el desenvolupament i el funcionament del programa d’activitats veïnals: Comunes Villaverde , a la plaça Mayor del mateix districte, i Cinema Usera , al parc de Primitiva Gañán del districte d’Usera.

Inauguració - Cohabitar Entre 025