LLETANIA APÒRIMA

11 octubre, 2018 - 19:00

LLETANIA APÒRIMA 2009

11.10.18 - 19 h

LLETANIA APÒRIMA es va presentar inicialment el 2009 en format spoken word pregravat en anglès (inclòs íntegrament al programa d’àudio d’aquesta exposició); a més, es van llegir alguns fragments en directe, en català, a la part final de GRITOS Y SUSURROS, aquell mateix any. La segona paraula del títol deriva d’aporia, una noció filosòfica per a la incertesa de moviment. En l’ús habitual, la paraula lletania també significa un reguitzell de fracassos, de lamentacions o de desastres. Una lletania dirigida a una deïtat acostuma a adoptar la forma d’un conjunt d’invocacions recitades per un sacerdot, que s’alternen amb les rèpliques invariables de la congregació. Malgrat tot, en aquest cas les expressions rítmiques i retòriques dictaminades per l’artista no deixen marge semàntic per a la resposta, i l’element profà ha impregnat el pietós. 

Aquesta pregària repetitiva i dramatitzada —de vegades, marcada per l’obediència, l’angoixa, l’apostasia, el lament, l’abús i la provocació— és pronunciada en català per un enigmàtic personatge sacerdot-cortesà. Com que el format de la lletania s’ha replegat sobre si mateix —no es dirigeix als creients ni aquests repliquen obedients—, l’efecte de la veu s’assembla més aviat a un monòleg interior en conflicte, que tartamudeja i s’ensopega de manera recurrent amb un mateix nus d’obsessions i desitjos.1

Intèrpret: Jordi Vall-lamora

Performance de lliure accés.