Vores de paisatge

Instal·lació al Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats
20 maig, 2018 - 12:00 a 27 maig, 2018 - 20:00

A càrrec del Laboratori de Paisatge Landscape Lab Fabra i Coats,  del Màster en Paisatge Urbà i Patrimoni de la UAB-MUHBA.

 

ESTHER FERRER, KSENIA BOKSBERG, ELETTRA PICCOROSSI, JUXHINA SPAHIU, MARIANNA TERZINI, GIANNI BALLONE, ALESSANDRO BALLOTTO, CAMILLA QUESADA PINNA, FRANCESCA ZINCHIRI, GABRIELA ZACCHI, FRANCESCO ZINCHIRI

Les vores de la ciutat han acollit tradicionalment l’activitat industrial. Una ciutat en frenètica expansió va anar esquitxant, durant les primeres dècades del segle XX, els territoris fora ciutat de fàbriques com la Fabra i Coats; recintes de treball en un territori que ‘s’anava urbanitzant a batzegades. Durant molt de temps, aquestes vores urbanes han restat aïllades, inconnexes, mai prou reconegudes, a l’igual que el treball que es feia dins dels murs d’aquelles fàbriques tèxtils, on mans i màquines teixien vores i voravius amb precisió industrial. Es veritat que aquells paisatges de vora resulten avui no només visibles sinó que apareixen recosits i tramats amb la ciutat a partir de diverses generacions d’operacions urbanístiques. La memòria d’aquell treball industrial quotidià resta però encara esfilagarsada...fils d’identitat urbana que pengen tot esperant un relat comú per recosir vora i ciutat, memòria i lloc, a través del paisatge.

El Laboratori de Paisatge ‘Fabra i Coats Landscape Lab’ proposa Vores de paisatge: una instal·lació que reflexiona, a partir d’aquests lligams, sobre els barris del sector oriental de Barcelona. Concretament reconstrueix l’evolució dels teixits urbans en un transecte de paisatge entre el Turó de la Peira i el riu Besòs, sobre l’ eix del Passeig de Sant Eulàlia (ara Passeig Fabra i Puig). Aquest eix, planificat cap al 1870, connectava l’ajuntament de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar amb una rambla dedicada al lleure dels veïns que arribava fins a l’església de Santa Eulàlia, situada a l’antic barri de Vilapicina, des d’on s’obria un camí cap a Sant Iscle, a Collserola, que portava a Horta.

El viatge en el temps ens remetrà posteriorment al 20 d’abril de 1897, quan un reial decret de la regent Maria Cristina va annexionar a Barcelona sis antics municipis del pla, entre els quals hi havia Sant Andreu de Palomar i Horta. Des d’aquell moment, amb nous sòls urbanitzables a disposició, els creixements en alineació de vial s’organitzen sobre nous traçats, que es mallen i es teixeixen entre ells. La ciutat creix sense mesura, estirant els fils dels passeigs existents i llançant noves xàvegues sobre els camps agrícoles –són les cases barates de Bon Pastor i Can Peguera. A poc a poc, la gran Barcelona pren cos, connectant xarxes que capturen grans peces industrials. Són precisament aquestes grans peces –els tallers de La Maquinista Terrestre y Marítima, els tallers ferrocarrils El Norte, les Hilaturas Fabra y Coats, la Hispano-Suiza…–, a costat i costat del nostre passeig, encara preses en els filats, les que defineixen el caràcter d’aquest sector de Barcelona i, irònicament, en teixeixen contemporàniament també el futur.

Marina Cervera i Francesc Muñoz.