Centre Cívic Barceloneta

La dansa del mar
Diuen que la Barceloneta és el barri mariner de Barcelona per excel·lència. De fet, és fill d’un espigó primitiu del segle XIV i de la dansa constant d’un mar que, a força d’anar i venir, va acumular la sorra sobre la qual va néixer aquest nucli del front marítim. Avui, aquí hi ha un centre cívic dedicat a les arts del moviment i a les arts visuals que, tot i haver-se construït a finals del segle xx, enllaça amb moments destacats de la història del barri i de tota la ciutat.
 
L’origen d’un barri
L’acumulació de materials arrossegats pel mar i dipositats davant la costa a causa de la presència d’un espigó primitiu i de la construcció del port al segle xvii va propiciar l’aparició d’una nova superfície de terra en aquest indret.
Aquest nou terreny va ser cedit el 1715 als antics habitants del barri de la Ribera que havien perdut les seves cases arran de l’edificació de la Ciutadella.
L’enginyer militar Juan Martín de Cermeño va dissenyar el nou barri el 1749, i al segle xix s’hi van instal·lar nombroses fàbriques.
 
Les víctimes del còlera
L’accés principal del Centre Cívic és pel carrer de la Conreria, però, quina relació hi ha entre aquest antic edifici religiós de la serralada de Marina, prop de Tiana, i la Barceloneta?
L’any 1870 l’arribada d’un vaixell infectat va propagar la pesta groga o còlera i molts treballadors del port, residents principalment a la Barceloneta, van caure malalts.
Com que el brot no s’aturava, l’Ajuntament i la Junta de Sanidad Provincial van fer desallotjar el barri i van enviar molts dels seus habitants a una colònia sanitària situada a l’antiga Cartoixa de Montalegre de la Conreria, a Teià.
Encara avui, un petit cementiri a la serralada de Marina acull les despulles d’un centenar de veïns de la Barceloneta víctimes de l’epidèmia.
 
Un nou Centre Cívic
Un seguit d’actuacions urbanístiques al passeig Marítim de la Barceloneta van fer desaparèixer antics carrers del barri com els de l’Havana i de Geli. Un parell d’immobles acarats en aquests carrers van ser enderrocats l’any 1994 per construir-hi un nou edifici projectat per l’arquitecte Josep Roselló i Til: l’actual Centre Cívic Barceloneta.
Amb accessos pels carrers de la Conreria i d’Andrea Dòria, l’edifici comptava amb un semisoterrani, planta baixa i dos pisos.
A més d’acollir un casal d’infants i un casal d’avis, aquell primer centre va ser la seu de l’Arxiu Popular de la Barceloneta, un fons privat de documents, llibres, fotografies i postals aplegat per un veí apassionat per la història del barri: Francisco López Tey. Avui, l’arxiu forma part de l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.
La primera exposició que va acollir el Centre Cívic va ser «La Barceloneta. Origen i transformació d’un barri», comissariada per Mercè Tatjer i Francesc Caballé i dedicada a explicar l’origen i l’evolució urbanística del barri.
Actualment l’edifici allotja, a més del Centre Cívic, el Casal de Gent Gran Mediterrània i el Pla Comunitari de la Barceloneta.
 
Dansa i arts visuals
El 2009 s’hi van dur a terme un conjunt d’obres de millora previstes al Pla de Barris de la Barceloneta aprovat pel Parlament de Catalunya, com l’adequació de nous espais a la planta baixa i la millora de l’accessibilitat de l’edifici.
Actualment, el Centre Cívic Barceloneta és un equipament municipal que té la dansa i les arts visuals com a eixos principals de les seves activitats.  
Pel que fa a la dansa i les arts del moviment, el centre acull propostes com els cicles Contemporanis a la Barceloneta o La Barceloneta es mou, amb espectacles i accions de dansa de tots els estils i tècniques que tenen com a escenari tant el centre com els carrers del barri.
En el camp de les arts visuals, el Centre Cívic Barceloneta dóna suport  a l’activitat artística local organitzant exposicions i activitats vinculades a l’expressió artística en els dos espais expositius de què disposa.