52 centres cívics amb propostes culturals que no et pots perdre!

52 centres cívics amb propostes culturals que no et pots perdre!

Centres Cívics

Centre Cívic La Sedeta

Poques vegades un edifici ha forjat el caràcter d’un veïnat com ho ha fet La Sedeta

Oasi de maó vermell al Camp d’en Grassot, La Sedeta té una llarga història de lluita veïnal. Aquesta antiga fàbrica tèxtil avui ofereix una vasta programació de tallers, teatre i actuacions musicals, així com activitats de promoció de la cultura i els pobles de la Mediterrània.

  • Contacte i horari
  • Activitats
  • Història
Contacte
Carrer Sicília, 321
08025 Barcelona Barcelona
Espanya
,
Horaris

De dilluns a divendres, de 8 a 22 h. 
Agost: tancat. 

La llista inclou totes les activitats que consten a la base de dades de l’Ajuntament, puntualment pot ser que alguna activitat no hi aparegui. Pots consultar directament la web del centre:
92086004419

Teixint el futur
La Sedeta és un exemple d’arquitectura industrial de principis del segle xx, però també del poder i les possibilitats del moviment veïnal a la Barcelona dels anys setanta. Una antiga fàbrica tèxtil edificada cap al 1900 es va convertir, gràcies a la lluita dels veïns del Camp d’en Grassot, en un gran dinamitzador de la vida del barri i del districte, un d’aquells espais on es teixeix el futur d’una ciutat.
 
Una fàbrica a l’Eixample
A finals del segle xix es va crear Pujol y Casacuberta Sociedad en Comandita, amb seu al carrer d’Ausiàs Marc, dedicada a la fabricació de teixits de llana i de cotó. Cap al 1900, la companyia inicia la construcció d’una nova fàbrica al barri del Camp d’en Grassot. Les instal·lacions s’aniran expandint els anys 1910 i 1913, a mesura que va creixent l’empresa.
Josep Pujol, gerent i fundador de la societat, l’abandona el 1918 i la deixa en mans del seu soci, Salvador Casacuberta.
 
Una aposta per la seda
El 1919 s’afegeixen als telers de llana i cotó dotze màquines de filar seda. Aquest fet marcarà el futur de la fàbrica, que creixerà i es concentrarà en la producció d’aquest teixit i que, a finals dels anys vint, ja donarà feina a prop de sis-cents treballadors. Aleshores l’empresa ja és coneguda popularment amb el nom de «La Sedeta».
La fàbrica viu un dels moments de màxima puixança quan, el 1928, l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi rep l’encàrrec de fer-hi una nova ampliació i construeix uns baixos amb façana al passatge de Llavallol i adequa tres naus amb façana al carrer de Sant Antoni Maria Claret.
Salvador Casacuberta mor el 1941 i la seva germana Josepa el substitueix al capdavant de l’empresa, que poc després passa a anomenar-se Manufacturas Textiles S. Casacuberta SA i inicia un període de forta expansió.
 
La fàbrica es trasllada
A les dècades dels seixanta i els setanta els canvis que es produeixen al sector tèxtil afecten seriosament l’empresa, que de tenir un miler de treballadors —i en algun moment fins a dos mil, ja que, en funció de la demanda, en feia venir de la factoria que tenia a Badalona— passa a tenir-ne només una tercera part. A finals dels anys setanta la producció es trasllada a Sant Vicenç de Castellet.
Els veïns de la zona ja reclamaven en aquell temps que al recinte fabril s’hi fessin equipaments socials. La revisió del Pla urbanístic comarcal del 1953, realitzada el 1974, així ho va establir, però l’any següent els terrenys van ser desafectats i declarats edificables. Els veïns, però, van iniciar una campanya de mobilitzacions i, a finals del 1975, van recollir 30.000 impugnacions contra el pla urbanístic.
La Caixa d’Estalvis de la Diputació va comprar la fàbrica el 1976 i projectava enderrocar-la per aixecar-hi un edifici de vuit plantes amb 260 habitatges.
 
Els fruits d’una lluita llarga
El moviment veïnal que reclama que La Sedeta es transformi en equipaments per al barri és fort i està organitzat, però no aconsegueix impedir que, el 1978, s’enderroqui la xemeneia de l’antiga fàbrica. Les manifestacions veïnals s’intensifiquen fins al punt que s’ha d’aturar l’enderroc. A la fi, el novembre del 1978 l’entitat propietària ven La Sedeta a l’Ajuntament de Barcelona per 150 milions de pessetes.
La Sedeta es converteix en un equipament ciutadà. El projecte de rehabilitació, signat pels arquitectes Pere Giol, Ricard Fayos i Ferran i Xavier Llistosella, mantenia l’estructura general reformant només les parts en mal estat. Les parts exteriors es van convertir en pati escolar i plaça pública. A més, es van conservar les façanes de l’antiga fàbrica als carrers de la Indústria i de Sicília (exceptuant la part de l’escola, que és de nova construcció, perquè la Caixa d’Estalvis de la Diputació ja havia iniciat l’enderroc per construir-hi els habitatges). La façana del carrer de Sant Antoni Maria Claret va assumir la funció de frontis de l’amfiteatre i de la plaça pública.
 
Neix el Centre Cívic
El 1982 i el 1983 es van inaugurar els centres d’ensenyament que formen part del complex (l’Escola La Sedeta i l’Institut de batxillerat La Sedeta) i, el 1985, va néixer el Centre Cívic La Sedeta, que ocupa 4.000 m2 de l’antiga fàbrica.
Tot i que la seva programació inclou activitats molt variades i per a totes les edats, el Centre Cívic La Sedeta mostra un interès especial per la Mediterrània i per difondre la cultura dels pobles i ciutats que la constitueixen. 
A més, el 2013 es va iniciar el projecte Recuperem la memòria de La Sedeta, dedicat a recordar-ne els orígens (a través d’entrevistes a antics treballadors i treballadores) i a mantenir viva la relació que molts veïns i veïnes i els seus parents van tenir amb l’antiga fàbrica.