Mapa 10

El final de la ciutat pot ser vist com un acabament o un racó de confinament, però també com el començament de tots els començaments, el lloc on la mescla entre els nouvinguts i els del lloc dóna fruits.

Dos carrers d'aquesta zona excèntrica de la ciutat donen nom a dues obres literàries que es qüestionen els problemes de la identitat: Carrer Bolívia de l'escriptora de Tremp Maria BarbalCarrer Marsala de l'escriptor mallorquí Miquel Bauçà

Carrer Bolívia és una història d’immigració, de nous catalans als anys setanta, d’Andalusia fins a Catalunya: catalanisme, obrerisme i lluites sindicals, compromís polític, alfabetització i feminisme. Carrer Marsala és un dietari de lucideses d’un personatge aïllat al final de la gran ciutat i segrestat en els confins de la sociabilitat, que evita la integració amb els seus conciutadans.

Descarrega't la ruta per aquest àmbit escrita per Anna-Priscila Magrinyà.

Ámbito 1: Final o inicio de la ciudad
Final o inicio de la ciudad
Rincón de lectura: Plaza sin nombre

Per la seva configuració històrica com a antiga vila independent annexionada a Barcelona el 1897, Gràcia és un escenari molt particular. Els capricis de la geografia han unit dos poetes radicalment diferents, Salvador Espriu, que va viure als Jardinets de Gràcia, i Enric Casasses, que ha escrit Plaça Raspall, un poemari vitalista i enjogassat sobre la vida real, dedicat a aquest emblema de l’antiga cultura gitana de Gràcia i de la contracultura barcelonina del canvi de segle. Espriu mitificava la ciutat de Barcelona amb el nom de ‘Lavínia’ —que sovint contraposava a ‘Sinera’, l'Arenys de Mar natal— i la va sotmetre a una severa crítica a través de la ironia i del sarcasme. La gran ciutat és també un laberint, com el del Minotaure, com el laberint de la vida en què l’escriptor intenta orientar-se entre formes grotesques i insofribles.

Descarrega't la ruta per l'àmbit escrita per Albert Forns.

La Gràcia de los poetas
©Francesc Gelonch

El coneixement de la Barcelona de Mercè Rodoreda és el mateix que el desemmascarament de les falses il·lusions de la vida urbana. El seu món qüestiona les més profundes conviccions dels lectors. Exigeix distingir entre fets i paraules, entre la força dels somnis i la insistència de la realitat. Al mateix barri senyorívol de Sant Gervasi es troba la Casa-Arxiu Joan Maragall, la que va ser casa familiar del poeta, autor de l'Oda a Barcelona i que va ser la consciència escrita del sentiment polític de la burgesia catalana a través de les seves columnes del Diari de Barcelona. Aquest va ser el refugi urbà des d'on va escriure la majoria de les seves obres d'exaltació de la naturalesa. 

Descarrega't la ruta per l'àmbit escrita per Maria Nunes.

Ámbito 3: Dos espejos de la ciudad
Dos espejos de la ciudad
Biblioteca del Guinardó - Mercè Rodoreda
Rincón de lectura: Parque de Monterols
Casa Usher

La ciutat que s’esmuny contra Collserola, la que s'enfila muntanyes amunt, és la Barcelona d'un poeta tan extraordinari com Josep Carner, que va viure al carrer Sostres, just a sota el Parc Güell d'Antoni Gaudí. Capdavanter literari del moviment del Noucentisme, des de ben aviat esdevindrà una figura crítica, lliurepensadora i inclassificable, incòmoda per a la societat burgesa benpensant. Dalt de tot de la Muntanya Pelada vivia Joan Sales, l'autor d'Incerta glòria, reconeguda com un clàssic del segle xx i com una de les grans novel·les de Barcelona, un retrat sense pietat de la condició humana, fràgil i efímera, en el context de la Guerra Civil. També és la muntanya de Juan Marsé, que es fa ressò del fenomen de la immigració castellanoparlant i crea un dels personatges literaris més famosos de la ciutat, el “pijoaparte”, l’immigrant murcià que se situa al marge de la llei i fascina les dones de classe alta.

Descarrega't la ruta per aquest àmbit escrita per Anna-Priscila Magriñà.

La ciutat de Barcelona, qualificada pel poeta J.V. Foix de “Barcelonota”, suscita tota mena de prevencions com a megalòpoli desmesurada, mentre que l’antiga vila de Sarrià aconsegueix, gràcies a la reivindicació escrita, una realitat mítica. En els llibres de Foix, concebuts tot sovint com un itinerari o passejada entre diversos territoris, al costat de la vida actual hi apareixen, simultàniament, com en un somni o al·lucinació, el record les formes de la vida pagesa i menestral anteriors a l’arribada de l’electricitat. Alhora, la convulsió i l’atzar de la història ha fet que Barcelona hagi estat alhora ciutat d’acollida d’escriptors refugiats i origen de no pocs exilis. A pocs metres de distància l’un de l’altre, van residir i escriure dos dels més grans escriptors de la llengua castellana, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa, emigrats dels seus països d’origen i que buscaven una residència que els permetés escriure amb llibertat. A Barcelona es van fer rics gràcies a l’èxit dels seus llibres, ben assessorats per l'agent literària Carmen Balcells, autèntic cervell del que després s'ha convingut en anomenar el BUM de les lletres llatinoamericanes.

Descarrega't la ruta per l'àmbit escrita per Maria Nunes.

L’esdeveniment literari cabdal que s’esdevé a Barcelona és el que passa entre els capítols 61 i 65 de l’obra literària més important que esmenta la nostra ciutat: Don Quixot de la Manxa, la novel·la amb la qual Miguel de Cervantes va inaugurar l'era moderna del gènere. El Portal de Mar era la porta més monumental de les muralles de Barcelona i donava a la platja, davant de l’illa de Maians. És per aquesta porta marinera que Don Quixot i Sanxo entren a Barcelona el dia de Sant Joan i on veuen per primera vegada el mar, un accident geogràfic absolutament fascinant per als dos aventurers castellans. Barcelona és abans que res, el mar. Però també és l’indret on Don Quixot serà derrotat pel Cavaller de la Blanca Lluna i on recuperarà el seny, esbravades definitivament les seves quimeres, poc de temps abans de tornar a casa seva, on morirà al llit.

Descarrega't la ruta Quixot escrita per Anna-Priscila Magriñà.

Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona. La construcció del primer moll del port de Barcelona, al segle XV, provocà l'avanç d'aquesta línia i comportà que aquesta illa quedés integrada en la ciutat. Al voltant del que fou l'illa de Maians, que dóna títol a un recull de contes de Quim Monzó, va néixer el barri de la Barceloneta, que va acollir la curta vida del poeta Joan Salvat-Papasseit i va veure néixer la també poeta Felícia Fuster. Barri de pescadors i de personalitat molt marcada, que mira de cara a mar, ha atret sempre molts escriptors que, com Manuel Vázquez Montalbán a Tatuaje o Terenci Moix, hi situen algunes de les seves novel·les. L’àmbit s’allarga per tot el litoral fins a l’antic barri de barraques del Somorrostro, que visitaven Blai Bonet i Juan Goytisolo, i s’endinsa fins el Poblenou, la Icària de l’escriptor nascut allà Xavier Benguerel.

 

Descarrega't la ruta poètica per l'àmbit escrita per Maria Nunes (Joan Salvat-Papasseit, Felícia Fuster, Tomàs Garcés)

L'artèria principal de Ciutat Vella, el carrer més famós de Barcelona, voltada de plataners i pavimentada amb un dibuix que recorda les ones del mar al qual desemboca és també un dels carrers més carregats de literatura de la ciutat: les aglomeracions, les floristes, els ocellaires, els pispes i els enllustrabotes convocaven el badoc per excel·lència, l'escriptor que tot ho mira. Testimonis de celebracions, però també d'enfrontaments armats, les Rambles han estat descrites per escriptors locals com Narcís Oller o Jacint Verdaguer, que va viure un temps al Palau Moja, però també per internacionals com George Orwell Simone Weil, que van arribar a Barcelona atrets per la seva condició d'indret on la solidaritat internacional lluitava contra el feixisme. Hi va treballar (escrivint poemes d'amagat) un poeta de la talla de Jaime Gil de Biedma, hi va viure a tocar l'escriptor xilè Roberto Bolaño i les va veure inundades des d'un balcó de l'hotel l'escriptor de contes més universal, Hans Christian Andersen.

Descarrega't la ruta per la Rambla escrita per Maria Nunes.

Des de principis del segle XX, Barcelona va aconseguir una sòlida reputació com a ciutat de la marginalitat i de la luxúria. Tothom volia visitar el famós Barri Xino, l'actual Raval, fins a l'avinguda del Paral·lel, plena de cafès i teatres, per conèixer de primera mà la nit barcelonina: figures del republicanisme progressista com Federico García Lorca, escriptors com Paul Morand o Jean Genet o cronistes barcelonins com Josep-Maria PlanesSempronio o Sebastià Gasch van retratar l'ambient de les sales de festa, els cabarets i els locals nocturns dels anys 20 i 30 amb elegància i precisió. El Xino també era l'àmbit d'acció de la creació més immortal de Manuel Vázquez Montalbán, el detectiu Pepe Carvalho, que viu a Vallvidrera però té el despatx a Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla), i els carrers per on es movia Terenci Moix, entre la Plaça del Pes de la Palla i el carrer de Ponent (avui Joaquín Costa), on hi ha la Granja de Gavà, primer domicili de l’escriptor. 

Descarrega't la ruta per aquest àmbit escrita per Albert Forns.

Per les estribacions de la muntanya de Montjuïc s'enfilen els carrers del barri del Poble Sec: la plaça de Santa Madrona és l'escenari d'un conte llarg de Quim Monzó. Des de ben antic Montjuïc es va establir com una zona on anaven a viure els més desfavorits, primer els jueus —d’aquí ve la paraula, ‘muntanya dels jueus’—, i després tota mena de marginats. Bona part de les obres del dramaturg i narrador Juli Vallmitjana estan centrades en el món i en el llenguatge dels gitanos de la muntanya. L'escriptor gallec afincat a la ciutat Francisco Casavella la va convertir en matèria literària amb la creació d'un personatge mític, el Watusi, que s'hi amaga. Una altra gran novel·la sobre la ciutat, La ciudad de los prodigios d'Eduardo Mendoza, fa servir d'escenari els pavellons construïts arran de l'Exposició Universal de 1929 celebrada a la ciutat. La zona de Can Tunis del barri de La Marina, a l’altra banda de Montjuïc, queda fixada en els llibres de Francisco Candel que han tingut una influència de primera magnitud a l’hora d’establir el relat integrador en una gran ciutat com Barcelona.

Descarrega't aquí i aquí les rutes Paco Candel per l'àmbit escrites per Albert Pijuan.