By neighbourhoods

Barcelona has a total of seventy-three neighbourhoods, all of which have been, are, or might be, literary settings. Every nook of the city contains a fragment of life susceptible to being immortalized by writers.

All
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
P
El Clot
Carrer del Clot

Josep PLA, El quadern gris (1966)

“25 de juny. No he tingut mai tendència a rodar pel cantó dels suburbis de Sants i Hostafrancs. Malgrat els cinc anys que porto de vida a Barcelona, no he pujat mai al Tibidabo. No conec Pedralbes, ni Sarrià ni Horta. Una mica Sant Gervasi i, del cantó de Gràcia, he arribat fins als primers contraforts de Vallcarca. Conec, en canvi, la muntanya de Montjuïc, sobretot els voltants del castell i el vessant del mar, i, dels suburbis, els de llevant: Sant Andreu, el Clot, el Poble Nou. (...) Els suburbis de Barcelona contenen una immensa quantitat de cases baixes. Són una projecció de tipus horitzontal. Però, de sobte, apareix sobre el pla de cases baixes una casa nova, alta, isolada, d’una verticalitat nua, impressionant...”

Gòtic
Carrer Escudellers

Sergio PITOL, excerpt from “Los mejores cuentos” written in 1970. (2006)

“¿Qué si no un monstruo podía parecer Nora en la España del 1943? Pero Javier está nervioso, apenas ríe, y cuando le pregunta qué ocurre, dice que se acaba de levantar, que no durmió casi, que es muy difícil contar lo sucedido; no, no puede decírselo, pero baja la voz y describe su encuentro en un bar, o sería mejor, en la calle. (Le gustaría que el marinero, muy borracho, fuera encontrado en el punto en que Escudillers desemboca en las Ramblas, atónito al estallarse de golpe contra tanta luz y espacio. Javier se le acerca y le pregunta algo, y sin más vuelven a Escudillers y se meten en un bar a seguir bebiendo.”

Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes
Estació del Funicular train station

Baltasar PORCEL, Arran de mar (1968)

“Les cases del poble s’allarguen damunt la cresta de la muntanya. Vallvidrera va rebre embranzida i caràcter cap al tombant de segle, directament de la puixança burgesa de la gran ciutat, segura en les seves fàbriques tèxtils i engrescada en la reconstrucció del país. Aquí, hi visqué Prat de la Riba, hi venien Santiago Russinyol, Miquel dels Sants Oliver, Joaquim Folguera... Llavors Vallvidrera és una colònia d’estiueig i les cases adquireixen formes modernistes que encara perduren en moltes façanes, carregades de rajoles multicolors, d’aspiracions gòtiques a base de maó, d’arcs mig bonyeguts. L’estació del funicular és un templet que imita Gaudí, un Gaudí, però, pacífic, en to menor.”

Provençals del Poblenou
Gardens Irene Polo

Irene POLO, La ciutat fatal (1935)

“Ahir a les cinc de la tarda, vaig trobar al Cafè de La Rambla uns periodistes madrilenys: Alardo, Prats, d’El Sol; Carreño, de La Voz; i Pugés, d’Ahora, que eren a Barcelona de pas cap a Itàlia, on els ha convidat el govern feixista. Estaven que no s’hi veien de cap ull –Quina Barcelona! –clamaven–. És un tornar-se boig! Ahir, arribant de Madrid, vàrem anar a veure ballar sardanes, una cosa magnífica; aquest matí hem anat a la platja i després hem dinat a la mateixa Barceloneta. Hem menjat com uns lladres: quines llagostes i quin vi!.. Però trobo que el més suculent de tot és això, això, ¿eh? I el xicot assenyalava cap a fora, al carrer, dringant i brillant com un riu de cascavells. Soroll i color adorables de La Rambla –Això, això– seguia el noi extremeny habitant de Castella...”

Les Corts
Gardens Joaquim Ruyra

Josep PLA, “Homenots”. (1958)

“És molt possible que Ruyra, en les vel·leïtats lleugeres de la joventut, s’hagués acostat al connubi pensant fer un matrimoni de raó. Tant per tant –degué pensar–, val més trobar, en aquestes coses, alguna substància apreciable. Tractant-se de Ruyra, no s’ha d’oblidar que sempre fou un home molt provincial, tocat d’un ruralisme molt dens. En el seu casament, hi intervingueren naturalment els capellans, exactament un bisbe –no sé si el de Barcelona o el de Girona. És indiferent perquè tots són iguals. Diré, tot passant, que la vida de Ruyra fou literalment saturada de capellans...”

Porta
Heron City

Marc PASTOR, L’any de la plaga (2011)

“La Neus m’espera a la cantonada de l’Heron City, al costat de la rampa de sortida de l’aparcament, que a aquestes hores de la tarda d’un dia d’agost és un bullidor de gent, la gran majoria gitanos o sud-americans que viuen per la zona o que s’hi desplacen per quedar. Durant una bona temporada, el complex d’oci es va arribar a conèixer com a Heroïn City, per la quantitat de tràfic d’heroïna que hi havia als voltants. Ara només és problemàtic a la nit, quan a les discoteques la gent beu un xic massa i se’ls escalfa la boca i al final no agafen el cotxe perquè han d’anar amb ambulància.”

Les Tres Torres
House of Manuel de Pedrolo

Manuel de PEDROLO, Darrers diaris inèdits (1992)

“Dia 10 de juny del 1988: Tres telefonades singulars, consecutives. La primera: em pregunten si és el carrer de Calvet i contesto: ‘Sí. Per qui demaneu?’. Pengen. La segona: ‘El senyor Manuel de Pedrolo?’. ‘Sí, digueu’, és la meva resposta. Pengen. La tercera: no em pregunten sinó que diuen: ‘Prepara’t, que ara et toca a tu’, i pengen. M’ha semblat que almenys dues de les veus eren diferents, però ha estat una ‘conversa’ tan curta! No dic res per evitar enquimeraments que personalment no sento. Vull suposar que es tracta d’una broma. Quan algú et vol mal de debò, no t’avisa. D’altra banda, diria que el to de l’advertiment no m’ha semblat amenaçador.”

New Left Eixample
Park Joan Miró

Sergi PÀMIES, Infecció (1987)

“El nyu s’havia aturat prop d’un semàfor. L’ull encara li cremava. Amb l’altre, veia la silueta d’edificis, ponts, antenes i taques de llum disperses i intermitentment. Procurava reconèixer en tot aquell paisatge un senyal familiar que l’ajudés a retrobar el camí del ramat. Tenia set, una set africana, intensa, que l’obligava a ensumar el terra desesperadament. Va creuar l’avinguda i va veure un raig d’aigua il·luminat que queia en un estany rectangular, envoltat de palmeres. Al costat, una estàtua altíssima, de colors, vigilava el territori, com un tòtem...”

La Teixonera
Plaça de la Vall d’Hebron

Baltasar PORCEL, Cada castell i totes les ombres (2008)

“A un costat de l’avinguda s’alçava el muntanyam serrat de Collserola, amb uns núvols rogencs i trinxats; l’estampa lletosa del Tibidabo església, l’estàtua del Cor de Jesús, que semblava un ectoplasma o un calamar desorbitat; la sínia gegant del parc d’atraccions. I una munió de llumets titil·laven enmig d’aquella negrosa massa muntanyenca: el laberíntic i aparatós barraquisme de Les Mules, incrustat entre els pujols arrodonits i en les rieres seques, entre els estols de pins raquítics i feixos d’esponerosa falguera a cada clotada.”

Vila de Gràcia
Plaça del Sol

Alexandre PLANA, “Una plaça de Gràcia“, in Antologia lírica de Barcelona (1950)

“Plaça voltada de parets iguals / emmorenides sota el cel gris, / amb arbres minsos vora els fanals / i amb balcó petit a cada pis. / Passa una dona amb un cistell. Després / uns infants bruts i cridaners que juguen / a la ratlleta i que se’n van. Res més; / i el vent que mou les robes que s’eixuguen / pels balcons. La remor / tota la tarda és lenta, continguda, / fins que vespreja. Rere un porticó / s’encén la llum. La plaça que era muda / s’anima de la gent / que va cap a sopar. La barriada / es sorolla una mica sota el vent / per dormir-se aviat més reposada.”