Edición 2018 - Becas Montserrat Roig

TORN DE PRIMAVERA 2018

 

Anna Ballbona (Montmeló, 1980)

Es escritora y periodista. Ha publicat la novel·la Joyce i les gallines (finalista del Premi Llibres Anagrama 2016), que va aparèixer també en castellà, i els poemaris Conill de gàbia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot  Galerada, 2008). Ha estat inclosa en el llibre catàleg Womenwriters in Catalan (Raig Verd, 2017). Escriu al diari Ara, les revistes Serra d’Or,  L’Avenç i El Temps i el magazine digital The New Barcelona Post, entre d’altres. Col·labora amb els programes Més324 i Catalunya Vespre. Realitzarà la beca a la Reial Aacdèmia de Bones Lletres.

 

 

Carles Rebassa (Palma, 1977)

Ha publicat els llibres de poesia Requiescat in pace (amb Pere Perelló), Poema B, Els joves i les vídues (XLIV Premi de Poesia Ausiàs March) i Pluja de foc. L’any 2016 va publicar la seva primera novel·la, Eren ells –premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler 2016 i premi Ciutat de Barcelona 2017. Li agrada l’oralitat de la literatura, i fa recitals arreu del país i a fora d’ençà que era jovenet. Actualment treballa en altres llibres –entre ells una biografia de Blai Bonet–, amb la intenció d’escatir idees com la mentida, el poder, el bosc, la reunió, la solitud acompanyada. Es fa seu un poema de Miquel Bauçà que diu: «Caminar i riure molt: el secret de no cansar-se». Realitza la beca al Museu Picasso.

 

 

Oliver García Mancebo (1981)

És un productor cultural, guionista, editor i escriptor l'obra del qual es centra principalment en històries de la ciutat, espeleologia cultural, memòria històrica i gastrosofia. Autor del documental John Liu, la història de Juanito Líos (2014), també ha publicat l'assaig sobre cuina interestel·lar Exococina o cómo recibir a las visitas (2016) i està a punt fer-ho amb la novel·la curta Peludo y feral. Comparteix amb Mar Cianuro la micro-editorial Mancebía Postigo des d’on han publicat llibres i assajos centrats en L'experimentació, la gastronomia, la poesia, l'art sonor, el territori i l'antropologia social com (Pensadores Bailando (2015); Recetario Sónico Popular (2015); Escarnio Kaboom para mujeres amables (2017); Comer para recordar: menú mnemotécnico de recursos literarios (2017). Realitza la beca al MUHBA Vil·la Joana.

 

 

Mikel Fernandino (Donosti, 1984)

És un dramaturg i antropòleg que viu a  Barcelona. Va ser membre fundador del col·lectiu Gilles de Rai o co-organizador dels seus cabarets literaris, a través els quals es va iniciar la seva passió per l’escriptura teatral. Ha obtingut alguns premis significatius en el panorama basccom el Premio de teatro de bolsillo de Donostia Kultura per l’obra Erbeste, el Premio Álex Angulo i el Premio del público de Pabellón nº6 per Amor Breve i el Premio Kafe Bar Bilbao-Tartean Teatroa per Un pequeño paso para el hombre. Actualment té diverses obres que estan sent interpretades al País Basc com Zerura Eroria y Erbeste con Anodino Teatroa i La gamba Feliz, i una a Barcelona, En alquiler. Anirà a la Sala Beckett

 

 

Álex Chico (Plasencia, 1980)

És llicenciat Filologia Hispànica i DEA en Literatura Espanyola. Ha publicat la novel·la d’assaig de ficció Un final para Benjamin Walter (Candaya, 2017), el llibre d’entrevistes Vivir enfrente (Editora Regional de Extremadura, 2017), el quadern de notes Sesenta y cinco momentos en la vida de un escritor de posdatas (La Isla de Siltolá, 2016), l’assaig Un hombre espera (Libros en su tinta, 2015) i els poemaris Habitación en W (La Isla de Siltolá, 2014), Un lugar para nadie (De la luna libros, 2013), Dimensión de la frontera (La Isla de Siltolá, 2011) i La tristeza del eco (Editora Regional de Extremadura, 2008), a banda dels fulletons Escritura, Nuevo alzado de la ruina i Las esquinas del mar. L’editorial xilena Andesgraund va publicar Espacio en blanco, una antologia que reuneix part de la seva obra poètica des de l’any 2008 fins al 2014. Ha exercit la crítica literària en diversos mitjans, com Ínsula, Cuadernos Hispanoamericanos, El Cuaderno, Revista de Letras, o Clarín, i és cofundador de la revista Kafka. Actualment és professor de secundària a El Prat de Llobregat i forma part del consell de redacció de Quimera. Realitzarà la beca a la Fundació Miró.

 

 

Toni Quero (1978, Sabadell).

La seva primera obra, el poemari Los adolescentes furtivos, va guanyar l’any 2009 el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado, convocat per la Fundació Antonio Machado de Cotlliure. El llibre va ser traduït al francès i prologat per Pere Gimferrer. L’any 2016, la seva segona obra, la novel·la Párpados, va ser guardonada amb el Premi Dos Passos a la Primera Novel·la. El llibre ha estat editat per Galaxia Gutenberg i és finalista del Festival du Premier Roman de Chambéry, un guardó francès que reconeix anualment la millor primera obra publicada en diverses llengües europees. - www.toniquero.com. Realitzarà la beca a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

 

 

Albert Mestres (Barcelona, 1960)

És escriptor, traductor i director d'escena. Ha publicat els llibres de narrativa Ales de cera (1997), La ela de Milet (1998), El conte de la llacuna (2000), Vides de tants (2000), La tercera persona (2001), La pau perpètua (2006), Els colors dels dies (2012), L'instant (2015) i La novel·la d'Albert Puig (2016), textos dramàtics, sis reculls de poemes, articles i dos llibres d'assaig. Ha estrenat una dotzena d'obres i n'ha dirigit una catorzena. Ha traduït el marquès de Sade, Villiers de L’Isle-Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Baricco, J. Worms, J.P. Sartre, J.M. Synge, Th. De Quincey, J. Racine, J.Ford, P. Aretino i S.T. Coleridge. Ell també farà la beca a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

 

 

Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969).

Va estudiar filosofia, periodisme i psicologia. El 2002, va emigrar des de Buenos Aires a Catalunya on es va transformar (per a la burocràcia) en analfabeta. Autora de La mecànica de l’aigua (Ed. de 1984), treballa en dues novel·les que tenen com a tema una vida travessada per dues literatures, dues llengües i dues ciutats: Buenos Aires i Barcelona. Té una llibreria, Cal Llibreter, a Sant Just Desvern. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (a Argentina i a Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, revista Òmnium Cultural). La seva feina habitual, a més de fer tallers d’escriptura creativa al Baix Llobregat, és llegir. Realitzara la beca al Monestir de Pedralbes.

 

 

Joan Pons (Menorca, 1960).

Nascut a Menorca, viu a Barcelona des de fa quasi trenta anys. L'illa i la ciutat, Menorca i Barcelona, són els seus dos espais literaris. Ha publicat novel·les, relats breus, poesia i escrits filològics i sociopolítics reunits sota el neologisme Pedraules (les paraules són les pedres dels escriptors). Ha guanyat premis literaris, ha estat convidat per universitats estrangeres i ha estat traduït al castellà, a l'anglès, al rus... Realitzarà la beca al Castell de Montjuïc.

 

 

Gemma Casamajó i Solé (La Portella, 1974)

És periodista, poeta i professora. Autora dels poemaris Bloc de notes (Premi Les Talúries, 1999) i Terra campa (Premi Jordi Pàmias, 2014), publicats per Pagès Editors així com dels llibres de memòries de Xavier Rubert de Ventós, Dimonis íntims (Edicions 62, 2014) i Si no corro, caic (Empúries, 2017). El 2015 va obtenir una beca d’escriptura de la Institució de les Lletres Catalanes per a la novel·la infantil Piga, Castanya, Bastó i el món girat de qui és coautora, amb Marta Salinas. És sòcia de la cooperativa l’Apòstrof, on treballa com a editora, narradora i periodista. És professora de Periodisme i Literatura a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Coordina el Màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats (UAB) i forma part del claustre de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a l’Escola d’Escriptura de Lleida on imparteix els cursos de Poesia I. Fa de crítica literària de la revista Caràcters i ha estat crítica als diaris Avui, El Punt, Segre, Núvol i de la revista Time Out Barcelona. Farà la beca a la Biblioteca de Nou Barris.

 

 

 

TORN DE TARDOR 2018

 

Miquel Carandell (Barcelona, 1981)

És doctor en Història de la Ciència per la UAB, amb una tesi sobre la controvèrsia de l’Home d’Orce. Paral·lelament, ha tractat la història de la ciència a la ciutat de Barcelona amb la creació d’ ‘Històries de Ciència’ (www.historiesdeciencia.cat), des d’on s’ofereixen rutes científiques i culturals. L'any 2017 va publicar el llibre Barcelona, ciència i coneixement, amb Albertí Editor, i properament es publicarà el seu segon llibre De les gàbies als espais oberts sobre la gran reforma del Zoo de Barcelona durant el Franquisme. Realitzarà la beca a la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

 

 

Juan Vico (Badalona, 1975)

És llicenciat en Comunicació Audiovisual i Màster en Teoria de la Literatura. Ha publicat les novel·les Hobo (La Isla de Siltolá, 2012), El teatro de la luz (Gadir, 2013; Premi Fundación MonteLeón) i Los bosques imantados (Seix Barral, 2016). És també autor d’un llibre de relats, El Claustro Rojo (Sloper, 2014; Premi Café 1916), i de tres llibres de poesia: Víspera de ayer (Pre-Textos, 2005), Still Life (UAB, 2011) i La balada de Molly Sinclair (Origami, 2014). Farà la beca al Museu Picasso.

 

 

Gabriel Ventura (Granollers, 1988)

És llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2007-2011) i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la mateixa universitat (2011-2013). Ha publicat dos llibres, Ignar (Edicions Poncianes, 2013) i W (Edicions Poncianes, 2017). Ha escrit textos i articles per a revistes com Bonart, Núvol, Males Herbes, El Procés. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al neerlandès i publicats al diari De Morgen. Ha participat en taules rodones i ponències al MNAC, Museu Arts Santa Mónica, Museu Dalí o Centre Cultural La Mercè. Combina l'escriptura amb la traducció, la correcció i la lectura editorial. Ha traduït Samuel Beckett, Sarah Holland-Batt i Judith Thurman. Farà la beca al MUHBA Vil·la Joana.

 

 

Estel Solé (Molins de Rei, 1987)

És escriptora i actriu. D’entre les seves obres en destaquen Animals de companyia (Editorial Comanegra), que va ser la seva primera dramatúrgia; la novel·la Si no puc volar (Editorial Rosa dels vents); i els seus llibres de poesia Dones que somiaven ser altres dones (Edicions Galerada) –Premi Amadeu Oller 2011-, i Si uneixes tot els punts (Edicions Galerada). Actualment escriu al suplement cultural Ara Play del Diari Ara i setmanalment fa una secció al programa ‘No ho sé’ de RAC1. Ha treballat també com a docent impartint classes d’escriptura creativa i ha fet de reportera i presentadora de televisió i de productora teatral. Realitzarà la beca a la Sala Beckett.

 

 

Miquel Duran (Pujarnol, 1985).

Llicenciat en Química, Màster en Bioinformàtica, Màster en Creació Literària i Doctor en Biomedicina, es dedica principalment a la recerca científica. Basat a Barcelona, ha treballat al Massachussetts Institute of Technology, a les Universitats de Princeton i Tel Aviv, a San Salvador i a Moçambic. És autor de Més o menys jo (Bridge, 2014), novel·la finalista del Premi Joaquim Ruyra 2013 i Premi de la Crítica Serra d’Or de Creació Juvenil 2015. També ha participat a la revista digital Paper de Vidre i a l’antologia de relats Risc (Rata, 2016). Farà la beca a la Fundació Miró

 

 

Raquel Taranilla (Barcelona, 1981)

És escriptora, llicenciada en dret i doctora en filologia. Les seves publicacions versen sobre com els discursos configuren la realitat i, específicament, ha analitzat les pràctiques comunicatives de la justícia i la clínica. El seu mètode de treball parteix de documents reals, que recontextualitza i dissecciona amb eines pròpies de les ciències socials i humanes. Ha treballat indistintament en formats acadèmics i literaris. Entre d’altres publicacions, és autora de La justicia narrante (2012) i Mi cuerpo también (2015). Ella anirà a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

 

 

Jordi Julià (Sant Celoni, 1972).

Poeta, assagista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix les especialitats de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Com a poeta ha publicat diferents volums, que han merescut alguns dels més destacats guardons del domini lingüístic català (entre ells els Jocs Florals de Barcelona, 2005). El seu darrer títol de poesia és Marques de mans (El Gall, 2017). Els seus assajos, centrats en l’estudi de la literatura, han rebut distincions nacionals i internacionals. El seu últim llibre d’assaig és L’autor sense ombra. Figuració literària de l’escriptor entre els segles XIX i XX (Univ. de València, 2017). També treballarà a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

 

 

Lilian Neuman (Rosario, Argentina)

Viu a Barcelona des de 1991. Col·labora en diversos mitjans (en particular a La Vanguardia), és autora de les novel·les Levantar ciudades (Destino) i Viejas revistes (Alción). Juntament amb Rosa Mora és autora del blog ‘Las damas conversan sobre el crimen’ des del qual també organitzen rutes literàries. Farà la beca al Monestir de Pedralbes.

 

 

Marià Veloy (Barcelona, 1978)

És llicenciat en Filosofia, i des de fa quinze anys treballa com a editor. També ha exercit de crític literari en diversos mitjans de comunicació com el diari Avui o El País, i per la revista Time Out. És autor de les novel·les Königsberg (Editorial Pez de Plata, 2011) i Después de Rita (Editorial Pez de Plata, 2013). Anirà al Castell de Montjuïc.

 

 

Roser Messa (Barcelona, 1969)

És historiadora de l'art i autora del blog ‘Cosas de Absenta’, sobre curiositats de la història de Barcelona. Actualment col·labora a la revista cultural Canino. És autora del llibre Anecdotario de Barcelona, juntament amb en Pep Brocal (Ed. Comanegra), i membre del col·lectiu Caçadors d'Hermes amb el qual ha publicat La Barcelona d'Hermes (Albertí Editor). Farà la beca a la Biblioteca de Nou Barris.