Els detalls del projecte
Al projecte es preveia una àmplia urbanització d'esquema octogonal, composta per quinze carrers paral·lels al port, de 7,5 metres d'amplada, creuats per uns altres tres de transversals, de 9,3 metres. Les cases, de planta baixa i un pis, destinades, en principi, a una sola família i en règim de propietat, eren uniformes quant a les dimensions (8,4 per 8,4 metres), materials, distribució i decoració externa. Estaven alineades en illes rectangulars extremament allargades i estretes.
La construcció de la Barceloneta ha estat considerada un dels millors exemples de l'urbanisme barroc peninsular. La voluntat de lluitar contra la insalubritat natural d'aquells terrenys i de fer-los habitables era present quan s'assegurava la plena insolació dels carrers amb l'alçària mínima de les cases, i pel fet que l'estretor de les illes de cases rectangulars, construïdes amb orientació nord-sud, a resguard del vent de llevant, permetia que totes les habitacions tinguessin finestres a l'exterior i, per tant, ventilació creuada entre les dues façanes.
Fins a mitjan segle XIX, les activitats dels habitants de la Barceloneta es relacionaven essencialment amb el mar: la pesca, les activitats portuàries, la construcció de vaixells de vela i la fabricació i venda dels aparellaments. L'any 1846, l'Ajuntament de Barcelona va prohibir la instal·lació d'indústries noves amb màquines de vapor dins el recinte emmurallat. Moltes de les que ja hi havia i de les de nova creació es van edificar a les poblacions més properes, fora de les muralles: Sants, el Poblenou i la Barceloneta. Va ser aleshores quan la industrialització va començar a penetrar al barri. La proximitat al port, que facilitava la càrrega de la maquinària pesant i la descàrrega de les matèries primeres, l'espai edificable, i des del 1848 l'estació del ferrocarril de Mataró sota el Portal de Mar, eren elements que els industrials tenien en compte. El 1841 la Barceloneta era ja la segona població metal·lúrgica de Catalunya després de Barcelona, amb les foneries i, sobretot, els tallers Nueva Vulcano (1836).
Les noves indústries
Amb la instal·lació del primer gasòmetre (1840), que havia obtingut la concessió de l'enllumenat de la ciutat, naixia a la Barceloneta la segona especialització industrial: la producció de gas. Durant la segona meitat del segle XIX, l'assentament d'importants indústries del metall (els tallers Alexandre l'any 1845, la Maquinista Terrestre i Marítima l'any 1855) van anar confirmant el procés iniciat. Al final del segle XIX les especialitzacions de la indústria de la Barceloneta havien quedat ben definides: la metal·lúrgia, el gas i les construccions navals. A partir dels anys vint del segle XX va començar el procés de desaparició dels grans establiments industrials del barri, provocat per factors com l'augment de la competència i la manca de capital per generar expansió. Les empreses que s'hi van mantenir van ser objecte de destrosses i noves formes d'organització (col·lectivitzacions) durant la Guerra Civil del 1936-1939. Després, van recuperar lentament el ritme.
A partir de mitjan segle XX es van implantar al barri altres sectors industrials. Es tractava, sobretot, de tallers de fusteria, construcció de mobles i impremtes, petites fàbriques de productes químics, tallers de joieria i rellotgeria, tallers de confecció, etcètera. Les grans naus es van substituir per petits tallers on es desenvolupaven les especialitats més diverses: construccions metàl·liques, de maquinària elèctrica i mecànica, o reparacions d'automòbils, de ràdios o de televisors. Aquests canvis es van deure a causes com l'aprofitament per a la creació d'habitatge d'un barri necessari per a una ciutat creixent, i que per causa de la gran densitat només podia oferir l'escassa superfície dels baixos de les cases a una indústria encara urbana i de poca inversió.
Des de l'enderrocament de les muralles de Barcelona i especialment amb la creació de dues línies de tramvia que enllaçaven el centre de la ciutat amb els banys, la Barceloneta industrial i portuària es va transformar, també, en el balneari de la ciutat. D'aquí va començar la manifesta terciarització dels serveis del final del segle XX (hostaleria, oci, etcètera).
