Barcelona defineix les línies estratègiques per enfortir el comerç

Es presenten davant el Consell Ciutat i Comerç i proposen impulsar projectes que permetin mantenir i fer més competitiu i innovador. Es preveu donar suport especial al comerç de les zones de la ciutat que més necessitin millorar, amb l’objectiu de contribuir a la cohesió dels barris.

El segon tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, i la Regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín, han presentat davant el Consell Ciutat i Comerç l’Estratègia per al comerç de Barcelona que té com a objectiu fonamental enfortir i fer créixer el comerç de la ciutat. Les línies estratègiques d’actuació municipal que es proposen pels propers anys estan enfocades a impulsar aquells projectes que permetin mantenir i fer més competitiu i innovador el model comercial de Barcelona.

Jaume Collboni ha destacat que el Govern “ha llançat una ofensiva per donar suport al comerç de la ciutat”, i ha citat com exemples es ajuts als comerciants de la Vila de Gràcia, després dels aldarulls al Banc Expropiat, o l’impuls al sector de la Restauració, amb la mesura de Govern centrada a millorar la competitivitat i millorar la qualitat de l’ocupació del sector”. Per Collboni “el comerç i la restauració són peces fonamentals del model econòmic de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana” i “donar suport al comerç de proximitat i treballar per la seva diversificació és sinònim de generar economia i ocupació de qualitat”.

El comerç de proximitat, base del model comercial

El comerç de proximitat és el pal de paller del model comercial de Barcelona i el pla de treball pels propers anys defineix que s’ha de seguir treballant en enfortir i millorar la seva competitivitat, el seu paper i responsabilitat social. Les línies de treball 2016-2019, parteixen de la premissa que cal preservar aquest model de proximitat, proper que doni servei a la ciutadania i element cohesionador dels barris i, a la vegada, mantenir aquesta importantíssima activitat econòmica que, amb la seva diversitat i arrelament al territori, han esdevingut un format d’èxit reconegut internacionalment.

Diagnosis i reptes a respondre

L’aposta del govern municipal passa per desenvolupar i implantar formules de gestió a partir de la coresponsabilitat de tots els actors que hi ha presents, i per tant, promoure conceptes com sostenibilitat econòmica, social i ambiental, governança compartida, participació i presa de decisions conjuntes, economia de proximitat, responsabilitat social, etc. Es treballarà per a la implantació de nous models de gestió comercial.

Un altre element fonamental és la transformació del model associatiu de les entitats comercials territorials, per tal que esdevinguin veritables agents de desenvolupament social i econòmic del seu territori d’influència. Això requereix de reflexió i consens de les associacions, posant en valor experiències i bones pràctiques de la nostra ciutat i d’altres. El comerç culturalment divers és una realitat de la ciutat que també requereix d’algunes mesures adequades per promocionar la participació en les entitats i associacions comercials, així com l’accés a la informació i als recursos, en igualtat de condicions, que s’ofereix al teixit comercial.

Necessitat de grups de treball i participació

D’altra banda, des de l’administració local és necessari establir espais de participació i treball amb el sector per consensuar i optimitzar la implantació dels acords i millorar l’organització i coordinació interna per oferir un servei més adequat al comerç de la ciutat

Es treballarà per una millor regulació del sector que doni seguretat jurídica i faciliti la seva aplicació en allò que és competent l’administració local. Cal adaptar el marc normatiu per donar resposta a un entorn comercial molt canviant, molt dinàmic, molt versàtil, on els models comercials de fa anys ja no són competitius avui en dia, i on els nous models comercials no troben encaix en el marc regulador.

Protecció dels comerços emblemàtics

Tampoc es pot perdre de vista el nostre patrimoni comercial emblemàtic, tant des del punt de vista arquitectònic, com des de la perspectiva de l’activitat que és objecte de promoció amb diferents mesures i activitats des de la Regidoria de Comerç com la d’Empresa i Turisme.
És necessari reconèixer la carrera professional del comerciant, i aconseguir atraure talent jove, emprenedor i innovador cap al sector, i contribuir a afavorir el relleu generacional.

En darrer lloc, i no menys important, cal impulsar una modernització ecològica del comerç, fent especialment esment de la compra i el consum responsable. El comerç constitueix l’ultima etapa de la cadena de valor (producció, transformació, industria, distribució, etc.) i per tant esdevé un esglaó molt important per contribuir a configurar models de compra de proximitat, responsables, sostenibles, respectuosos amb l’entorn socioeconòmic i medi ambiental. Per generar una ocupació de qualitat i per ser més eficients des del punt de vista energètic i d’altres consums.