El cristianisme

Quan?

El cristianisme és una religió que neix fa uns dos mil anys del judaisme i arrenca a Judea (actual Palestina, Israel). És una religió monoteista, que es basa en la vida i els ensenyaments que s’atribueixen a Jesús de Natzaret, reconegut per la comunitat cristiana com a fill de Déu. El llibre sagrat d’aquesta tradició és la Bíblia, i les persones cristianes posen un èmfasi especial a la segona part d’aquest text: el Nou Testament.

Es calcula que actualment hi ha uns sis mil milions de persones cristianes repartides per tot el món, distribuïdes en múltiples esglésies i branques d’aquesta tradició.

Qui?

Qui es considera que són les persones o personatges que van propiciar la creació del cristianisme? I els cristians i cristianes d'avui, els vols conèixer?

Jesús

Jesús de Natzaret és la figura clau del cristianisme. Va néixer a Betlem a començament del segle I. Explica la tradició cristiana que la mare de Jesús, Maria, va rebre l’anunci per part d’un àngel, Gabriel, que ella infantaria el Messies que estaven esperant els jueus (la persona que refaria la nació d’Israel i portaria la pau al món). En néixer, pastors i Mags d’Orient arribaren a Betlem, guiats per una estrella, per anar a adorar «el rei dels jueus», que acabava de néixer. El rei de Judea, Herodes, en saber-ho i disposat a no perdre el seu poder, va decidir que el buscaria i el mataria. Per això, Maria i el seu home, Josep, decidiren marxar a Egipte i quedar-se allà fins que Herodes morís. Més tard, s’instal·laren a Natzaret, Galilea.

Quan tenia trenta anys, Jesús va predicar el missatge jueu per Galilea i Judea, acompanyat dels seus seguidors. Es diu que va fer múltiples miracles. El rerefons del seu missatge era sempre l’amor a Déu i l’amor als altres, incloent-hi els enemics.

Traït per un dels seus principals seguidors (apòstols), Jesús va ser arrestat i jutjat per ordre de les autoritats religioses, i finalment crucificat a Jerusalem quan tenia trenta-tres anys. Es diu que tres dies després de la seva mort, Jesús va ressuscitar i es va aparèixer als seus deixebles en diverses ocasions.

Sant Pau

Es calcula que Saül de Tars —més endavant anomenat Pau— va néixer a Tars (avui Turquia) entre l’any 7 i el 10. Aproximadament quan tenia quinze anys, Pau va ser enviat pels seus pares a Jerusalem, on havia d’arribar a ser escrivà o rabí. Era un jueu erudit, que es convertí aviat en ferm perseguidor dels cristians. Justament perseguint els cristians va poder conèixer més bé el missatge de Jesús i va acabar convertint-se al cristianisme després que, segons diu la tradició, Jesús se li aparegués.

Després de la conversió, Pau va ser l’encarregat de predicar la vida i el missatge de Jesús de Natzaret als gentils de l’Imperi romà, és a dir, a les persones que no eren jueves. Va ser un gran comunicador, viatger i el responsable de fer arribar el missatge fins a l’Àsia Menor i Europa, així com el creador de les primeres esglésies en diversos territoris.

Pau és considerat el gran predicador del cristianisme en el temps de l’Imperi romà i reconegut com a sant per totes les persones cristianes. Les autoritats romanes el van condemnar i va morir decapitat l’any 64 o 67.

Martí Luter

Martí Luter va néixer a Alemanya l’any 1483. Nascut en una família de pagès i fill d’un director de mines de coure, Martí Luter va ser enviat pel seu pare a estudiar en diverses escoles amb la finalitat que donés més honor a la família. Va entrar a la universitat, on va destacar per les seves qualitats.

Era estudiant de dret quan un dia que hi havia tempesta un llamp li va caure a tocar. Mort de por, va cridar: «Ajudeu-me, Santa Anna! Em faré monjo!». Així va ser com Luter va abandonar la universitat per entrar al monestir d’Erfurt.

Amb la finalitat de complaure Déu, Luter dedicava molt temps al dejuni, a les flagel·lacions, a l’oració, al pelegrinatge i a la confessió. Pensant que es tractava d’una situació massa extrema, el superior del monestir va demanar a Luter que fes una carrera acadèmica per apaivagar tant temps de reflexió i observança. Així fou com Luter féu grans estudis teològics i acabà essent el responsable d’onze monestirs.

Coneixent cada vegada amb més profunditat l’església i indignat pel que ell considerava abusos de poder de la institució, va escriure una carta dirigida a l’Església de Roma en la qual desacreditava la iniciativa papal per vendre indulgències (una mena de certificat que eximeix de les penes de caràcter temporal que d’una altra manera els fidels haurien de purgar, sigui durant la seva vida terrenal, sigui després de la mort en el purgatori), especialment als pobres, ja que amb els diners d’aquestes indulgències el que pretenia era la construcció de la Basílica de Sant Pere de Roma. Aquesta carta (que va ser traduïda, i àmpliament copiada, impresa i distribuïda per tot Europa), juntament amb altres crítiques a l’Església catòlica i la traducció de la Bíblia a l’alemany, que la féu accessible a la població, va desembocar en la Reforma protestant i el naixement de diverses tradicions a dins del cristianisme.

A Barcelona

Martina Serra Giralt Sarrià 13 anys

Andrés Martins Barroeta Eixample 16 anys

Què?

Les conviccions fonamentals

El cristianisme és per a la comunitat cristiana una religió revelada, expressió de la voluntat de Déu. Neix del judaisme i comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu, que es va fer home per lliurar el seu missatge.

Per a les persones cristianes, hi ha un únic Déu, omnipotent i etern. Déu no és un jutge, sinó que és amor infinit. La convicció fonamental en el cristianisme és el manament de l’amor, que Jesús va recordar constantment al llarg de la seva vida.

En el cristianisme hi ha també la convicció que cal construir el regne de Déu a la terra, és a dir, fer possible la justícia, la pau i la veritat gràcies a l’ajuda de Déu.

Els textos fonamentals

Sense cap mena de dubte, la Bíblia és el text comú de totes les persones cristianes. Creuen que és paraula revelada perquè, encara que estigui escrita per persones, és paraula inspirada per Déu. La Bíblia està formada per nombrosos llibres agrupats en l’Antic Testament i el Nou Testament. L’Antic Testament recull l’experiència del poble d’Israel i, per a la comunitat cristiana, anuncia i prepara la vinguda de Jesús; mentre que en el Nou Testament la promesa de Déu es fa realitat a través de la vida i el missatge de Jesús.

El Nou Testament inclou uns textos als quals les persones cristianes donen molt valor. Són escrits que s’atribueixen a alguns dels deixebles de Jesús i a altres homes de referència, especialment a Marc, Mateu, Lluc i Joan. Aquests textos, que expliquen els fets i els ensenyaments de Jesús, reben el nom d’Evangelis.

Donat que Jesús és el centre i el fonament del cristianisme, tota la Bíblia ha de ser llegida i interpretada tenint com a referència el significat de la seva vida, mort i resurrecció.

A més, cada corrent cristià té altres textos representatius que li són propis especialment atribuïts a personalitats de referència com ara, per exemple, sants, bisbes, teòlegs o místics.

Mateu 6, 9-13

Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
Dóna’ns avui
el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres
perdonem els qui ens ofenen;
no permetis
que caiguem en la temptació,
i allibera’ns del mal.

Mateu 22, 37

Jesús li digué:
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Joan 13, 34-3

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

Lluc 6, 27-38

Jesús va dir als seus deixebles: A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

Les branques del cristianisme

El cristianisme es caracteritza per la seva gran diversitat interna, ja des dels seus inicis, fruit de la pluralitat de perspectives del moment. La diversitat, que s’ha mantingut amb diferents formes al llarg dels segles, es concreta avui en l’existència de les esglésies ortodoxes, l’Església catòlica, el protestantisme i les esglésies evangèliques, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, els Testimonis Cristians de Jehovà i l’Església Adventista del Setè Dia.

Esglésies ortodoxes El cristianisme que prediquen les esglésies ortodoxes està arrelat a l’església primitiva que es va desenvolupar durant el primer mil·lenni del cristianisme, i que va quedar definida en els set primers concilis ecumènics, que es van realitzar abans del cisma entre orient i occident.
Església catòlica El cristianisme catòlic es distingeix per l’autoritat única que ve de Roma i que té el seu cap en el Papa, considerat el successor de l’apòstol Pere, el primer deixeble de Jesús.
Església evangèlica El cristianisme evangèlic o protestant es desenvolupa a partir de la Reforma protestant impulsada per Martí Luter (1483-1546) durant el segle XVI. L’èmfasi en la salvació per la gràcia de Déu mitjançant la fe en Jesucrist, les Escriptures com a última autoritat en la fe, i el sacerdoci universal de tots els creients són els eixos principals que marquen les persones creients.
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies L’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, els membres de la qual també són coneguts com a mormons, va néixer el 1830 a La Fayette, als Estats Units d’Amèrica, de la mà de Joseph Smith, un jove nord-americà que va rebre la revelació, a través de l’àngel Moroni, de l’existència d’un antic llibre, escrit en làmines d’or: el llibre de Mormó. En aquest llibre, segons les persones mormones, es troba recollit un altre testament de Jesucrist, a partir del qual es basteix el cos de creences de la comunitat.
Testimonis de Jehovà El naixement dels testimonis de Jehovà es va produir el 1870, als Estats Units d’Amèrica. En aquell moment, Charles Russell, un predicador adventista, creà el que s’anomenà Estudiants de la Bíblia, un grup de persones que es trobaven en «classes» per a estudiar la Bíblia i revisar ensenyances. El 1916 el grup passà a anomenar-se com el coneixem avui.
Església adventista El moviment adventista va ser fundat per William Miller i Hellen White, a final del segle XIX. La Bíblia és la base comuna de la seva doctrina i regla de conducta, que insisteix en el respecte i l’observança dels deu manaments.

On?

On són els centres de culte de Catalunya? I a Barcelona? Busca'ls al mapa!

El cristianisme a Catalunya

El cristianisme catòlic ha estat, tradicionalment, la religió amb més arrelament a Catalunya. Tot i que tenim notícia de la presència de cristians protestants al segle XVI, no va ser fins a mitjan segle XIX que altres col·lectius cristians es van començar a reunir en diferents punts del país per viure la seva fe en comunitat de manera oberta. Es tracta de persones evangèliques, ortodoxes, adventistes, mormones i testimonis de Jehovà. Són comunitats que, d’altra banda, han crescut amb el pas dels anys, especialment pel que fa a les comunitats evangèliques.

Nombre de centres de culte cristià per comarca a Catalunya*

*Dades de 2014. Font: Direcció General d'Afers Religiosos, www.mapareligios.cat

Presència a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Nombre de centres de culte cristià per districte a Barcelona*

*Dades de 2016. Font: Oficina d'Afers Religiosos

Plànol de centres de culte a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Navega pel plànol

Com?

Les comunitats cristianes tenen dos sagraments compartits: el baptisme (d’infants o d’adults) i la Santa Cena o Sant Sopar (celebrada amb pa i vi, most o aigua, en memorial de la mort de Jesús), que també s’anomena Eucaristia o Divina Litúrgia.

En el cas de les esglésies ortodoxes, el centre de la fe es veu expressat en la celebració de la Divina Litúrgia, que tant amb el seus continguts de pregàries com en el desenvolupament de l’ofici, ha mantingut la riquesa primitiva heretada dels Pares de l’Església, creant un clima que acosta els fidels a la participació del misteri que els apropa a l’experiència de Déu.

També celebrada a l’església, l’Eucaristia és la pedra central de la fe catòlica, i els fidels hi participen amb freqüència, especialment els diumenges.

En el cas de les comunitats protestants o evangèliques i adventistes, en la celebració religiosa o «culte», dut a terme a l’església, la predicació és central, i consisteix en l’explicació i actualització del text bíblic, encara que també trobem en aquest culte la celebració del Sant Sopar.

Els membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es reuneixen a la capella, on dediquen part del seu temps a l’estudi de les escriptures sagrades i a pregar en petits grups. Els diumenges fan trobades conjuntes.

Pel que fa a les congregacions dels testimonis de Jehovà, la majoria es reuneixen tres vegades a la setmana. Solen celebrar les reunions en una sala del regne; en general es tracta d’un edifici senzill edificat per testimonis voluntaris. En aquest lloc no hi ha imatges ni crucifixos, i se n’assumeixen les despeses mitjançant donatius voluntaris i anònims.

L’església

Basílica de Sant Pere (Vaticà). Església catòlica.

Parròquia de Sant Martí del Clot. Església catòlica.

Catedral de la Asunció de Cluj-Napoca, de Romania.

Església evangèlica a Barcelona

El lloc de culte tradicional dels cristians és l’església, tot i que segons el tipus, i la tradició cristiana, pot rebre noms diferents: temple, capella, ermita, basílica, saló, etc. Segons el corrent cristià amb què ens trobem, l’església pot tenir característiques molt diferents. Així, si en la tradició ortodoxa les esglésies són plenes d’icones, i hi ha un espai reservat de la vista dels fidels per celebrar-hi els ritus més especials, en el cas de les esglésies catòliques no hi ha aquest espai reservat, i hi trobarem escultures de personatges bíblics o de la tradició cristiana. En les evangèliques i adventistes, en canvi, veurem el lloc de culte absolutament buit de cap mena d’imatge religiosa, i tan sols hi trobarem alguna creu i alguna citació bíblica.

Les parts de l'esglesia catòlica

L’altar i el presbiteri A l’interior de l’església hi ha el presbiteri, un espai més elevat destinat a l’altar major, on hi tenen lloc la majoria de rituals i és l’espai principal de culte. L’altar és una taula sobre la qual se cele- bra l’Eucaristia.
Campanar El campanar és una torre amb campanes. Les campanes tenien diferents funcions segons el toc que feien: reconèixer els diferents rituals que s’estaven celebrant (funeral, casament, eucaristia…).
Objectes sagrats Per celebrar l’eucaristia es fan servir alguns objectes sagrats com són la patena i el calze. La patena és el plat on es posa el pa, i, el calze, la copa on es posa el vi; durant la missa estan sobre l’altar.
Els laics Són tots els qui formen el poble de Déu. Dins de l’església poden participar de tots els ritus i seure junts. Actualment les dones no poden ser ordenades capellans ni diaques.

Font: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Escola Pia

Les parts de l’església evangèlica

Piscina Nombrosos grups evangèlics, com ara els baptistes o els pentecostals, es bategen, per immersió (i no pas per aspersió), en piscines com aquesta, o en alguns casos també al mar.
Púlpit La centralitat de les Escriptures fa que la predicació sigui part central dels cultes evangèlics, tradicionalment des d’una plataforma elevada anomenada púlpit. Els pastors de la congregació pugen al púlpit amb l’objectiu de mirar de motivar i inspirar la lectura bíblica dels fidels.
Bancs És des d’on els membres de la comunitat escolten les prèdiques i des d’on, en les esglésies que promouen la participació, com ara les dels germans lliures o dels baptistes, o en les esglésies que més fomenten l’emotivitat, solen intervenir amb alguna reflexió o lloança espontània.
Elements decoratius Del fet que els cristians evangèlics no venerin imatges ni retin culte als sants o a la Verge en resulta una austeritat estètica que sovint és un tret distintiu. La decoració es limita a la presència de símbols típicament cristians, com ara creus o peixos, representatius del Crist.

Font: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Escola Pia

Les parts de l’església ortodoxa

La Nau És l’àrea central o nau on els fidels es congreguen per a la litúrgia. Normalment està buida i només hi ha alguns seients destinats als malalts i als ancians.
La cúpula En general, arquitectònicament, els temples ortodoxos prenen com a base les basíliques romanes, que eren edificis rectangulars amb, a la part posterior, una àbsida que acollia un altar. En aquesta evolució, la cúpula va anar adquirint protagonisme i fent-se progressivament més gran.
Iconòstasi És un panell de fusta que té com a funció originària separar la nau del santuari. Amb el temps, l’iconòstasi es va anar fent més gran i incorporant cada cop més icones. Les icones sempre representen els mateixos motius i estan disposades en un ordre determinat.
Santuari i altar És l’espai més sagrat del temple. El fet que l’iconòstasi s’anés fent cada cop més gran en va anar accentuant la inaccessibilitat. La seva orientació és cap a l’est com l’iconòstasi. Així, durant la litúrgia, hi ha moments en què el sacerdot hi roman, pronunciant oracions que són pràcticament inaudibles per als fidels.

Font: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Escola Pia

La capella

Temple de Salt Lake (Estats Units). Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.

Tabernacle de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies a Bountiful, Utah, Estats Units.

El lloc de culte més comú de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies és la capella. Els membres de la tradició s’hi reuneixen, en petits grups, per fer-hi pregàries o estudi dels textos sagrats, i un dia a la setmana, els diumenges, s’hi reuneix tota la comunitat per celebrar-hi la reunió sacramental. Hi ha, però, un altre lloc de culte de les persones mormones: el temple. Així com de capelles n’hi ha moltes, de temples n’hi ha molt pocs, ja que es reserven per a celebracions especials. De fet, a l’Estat espanyol només n’hi ha un, a Madrid. Les persones mormones, una vegada a l’any, han de passar una setmana al seu temple, i per això tots els temples tenen una hostatgeria per atendre els visitants.

La sala del regne

Sala del Regne, Barcelona

El lloc de culte dels testimonis de Jehovà és la sala o saló del regne. S’hi troben diverses vegades a la setmana per estudiar la Bíblia, amb el suport de les reflexions teològiques de les publicacions pròpies dels testimonis. L’espai on es fan les reunions és molt sobri: igual que les esglésies protestants, no té cap mena d’imatge religiosa, però en el cas dels testimonis, tampoc no hi ha cap creu. Hi ha, això sí, una citació bíblica, el «text de l’any», que es canvia anualment, i que és igual a tots els salons del regne que hi ha arreu del món.

Valors ètics i morals

Manel

L’ètica i la moral cristianes es fonamenten en les benaurances i també en el manament de l’amor. És una ètica de l’acció lliure i responsable i, per tant, de la consciència. Cadascun d’aquests principis, cada església els ha inclòs en els seus propis codis ètics, d’on han sortit els reglaments i els preceptes que segueixen les persones cristianes.

Calendari de festivitats

En el cristianisme, l’any 1 és l’any del naixement de Jesucrist.

Festivitat

Gener

7: Nadal (ortodox)

Febrer

Març

Abril

16: Festa de Pasqua, celebració de la resurrecció de Jesús. (La data varia cada any; pot ser entre el 22 de març i el 25 d’abril.)

Maig

Juny

Juliol

Agost

15: Assumpció de la Mare de Déu (catolicisme i ortodòxia).

Setembre

Octubre

31: Festa de la Reforma promoguda per Martí Luther (protestantisme).

Novembre

Desembre

25: Nadal, commemoració del naixement de Jesús.

Alimentació

És habitual entre les comunitats cristianes practicar el dejuni durant alguns períodes especials de l’any, ja sigui privant-se de consumir alguns aliments o bé deixant de menjar qualsevol producte. A més, les persones mormones no prenen mai alcohol, te, cafè, ni qualsevol beguda que pugui resultar excitant; els testimonis cristians de Jehovà tenen prohibit el consum de sang (la botifarra negra, per exemple), tabac i drogues, i moltes persones adventistes practiquen el vegetarianisme i rebutgen el consum d’alcohol, tabac i drogues.

Recepta culinària. Bunyols de Quaresma

Què és?

No totes les tradicions cristianes celebren les mateixes festes ni de la mateixa manera. Els bunyols de Quaresma són una recepta típica, sobretot, del cristianisme catòlic, i tenia la finalitat original d’endolcir el període quaresmal, que implicava dejunis i abstinència.

Què necessitem?

125 g de llet
125 g d’aigua
110 g de mantega
150 g de farina
3 ous
Un polsim de sal
Unes quantes cullerades de sucre

Ho preparem així:

Poseu en un cassó al foc, la llet, l’aigua, la mantega, la sal i un polsim de sucre.

Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina. Remeneu-ho sense parar durant uns tres minuts.

Sense deixar de remenar, retireu el cassó del foc i afegiu-hi els ous. Deixeu reposar la massa uns minuts.

Poseu a escalfar oli abundant en una paella.

Quan l’oli estigui calent, amb una cullera o amb una mànega pastissera, poseu petites boles de la massa a la paella de manera que quedin fregides.

Finalment, empolseu els bunyols amb sucre.

Per saber-ne més…

Pel·lícules

Algunes pel·lícules on el cristianisme és protagonista.

ESTATS UNITS

Silence Silenci / Silencio

Martin Scorsese, 2016.

ALEMANYA

Purple Triangles Los triangulos purpuras / Els triangles porpres

Martin Smith, 1991.

ESTATS UNITS

Love Different Estima diferent / Ama diferente

Anthony Hackett, 2016.

ALEMANYA

A Man Named Martin Un home anomenat Martin / Un hombre llamado Martin

Jim Likens, 2015.

ESTATS UNITS

The Passion of the Christ La Passió de Crist / La Pasión de Cristo

Mel Gibson, 2004.

ESTATS UNITS

A perfect world Un món perfecte / Un mundo perfecto

Clint Eastwood, 1993.

Música

Com sona el cristianisme?

Música per alabar Déu

Testimonis Cristians de Jehovà

El Coro del Tabernáculo

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

Virolai

Escolania de Montserrat

Sal150

Música ortodoxa russa

All in his hands

Howard Gospel Choir

Pare nostre

Kairoi

Handel

F. Mendelssohn

J. S. Bach

Sabies que…

Martin Luther King va fer història en defensa dels drets humans i del pacifisme. Va rebre el Nobel de la Pau l’any 1964. La pel·lícula Selma (2015) posa de manifest la lluita històrica d’aquest pastor protestant.

Les dues revistes més distribuïdes del món són dels testimonis de Jehovà. Es tracta de La torre de guaita i ¡Despertad!. D’altra banda, la pàgina web oficial que és present a la xarxa amb més idiomes és, igualment, el web dels testimonis de Jehovà: jw.org. Està traduïda a més de cinc-centes llengües.